Dr. Francesco Borella

L’insomni es defineix com a dificultat per iniciar o mantenir el son i pot manifestar-se com a dificultat per agafar el son (insomni inicial), despertar-se freqüentment durant la nit o despertar-se molt d’hora al matí, abans del que es tenia previst (insomni terminal).

Les causes de l’insomni són múltiples, variades i de vegades intricades. La més habitual és un problema en els neurotransmissors (NT), hormones i missatgers neurocerebrales, formats a l’intestí a partir de precursors alimentaris, els aminoàcids tirosina, glutamat i triptòfan, entre d’altres.

D’això es pot deduir que qualsevol trastorn digestiu crònic pot ser causa de problemes anímics i psicològics, com l’ansietat, la depressió, la hiperactivitat i per descomptat l’insomni.

En efecte, per relació somatopsíquica, igual i més encara que la via psicosomàtica, a través del sistema nerviós entèric (intestinal), tota disbiosi (inflamació intestinal) amb la seva modificació patològica de la microbiota (la mal anomenada flora intestinal, ja que són bacteris vius els que constitueixen la fauna de l’ecosistema digestiu), pot ser causa d’hiperpermeabilitat intestinal (l’intestí “colador”), de carències nutricionals, d’endotoxinèmia (pas transmembranari de toxines a la circulació sanguínia) i d’alteració de la síntesi dels neurotransmissors.

Tot això pot alterar la funció neurocerebral, fins al punt que se sol considerar l’intestí com el segon cervell.

Quan l’intestí és hiperpermeable, tot el material patogen i tòxic absorbit, per via sanguínia enterohepàtica, acaba passant pel fetge, i li exigeix ​​un intens treball de desintoxicació que frena les seves múltiples funcions nobles (metabolisme dels sucres, els greixos i les proteïnes, síntesi de les hormones a partir del colesterol, de les citoquines immunològiques, etc.). Aquest cansament hepàtic també pot ser causa de fatiga i insomni, entre altres símptomes d’”hepatisme”.

Una altra causa freqüent d’un son de mala qualitat és una mala alimentació, ple d’excessos o mancances en minerals, vitamines i precursors de NT. Una dieta pobra en proteïnes pot comportar deficiències en tirosina, fenilalanina, triptòfan, colina, glutamat, GABA, entre altres nutrients essencials, fet que facilita l’aparició d’alteracions del son.

El dèficit de magnesi està molt generalitzat entre la població, i es manifesta en forma d’hiperexcitabilitat neuromuscular, nerviosisme, irritabilitat, tremolors, palpitacions, i per descomptat problemes de son. La seva funció, entre d’altres, és facilitar l’alliberament dels NT en les sinapsis cerebrals.

Les vitamines del grup B (especialment B3, B6, B9 i B12) són essencials per a una bona funció neurocerebral i tots els processos epigenètics.

El consum de substàncies excitants també pot ser causa de trastorn del son (cafè, te, alcohol, begudes gasoses amb cola, cafeïna, taurina, etc., tabac i drogues diverses…).

L’estrès és un altre factor causant molt important, ja que pels desajustos hormonals i neurotransmissors que provoca comporta trastorns del son seriosos, que, per retroacció, empitjoren l’estat d’estrès…, que pot ser temporal o crònic per causes diverses, professionals, econòmiques, familiars, relacionals, sexuals, etc. També pot tractar-se d’estrès posttraumàtic o postoperatori amb dolors, entre d’altres.

Els hàbits irregulars de vigília i son tenen la seva importància en la gènesi de l’insomni. Així mateix, cal tenir en compte la influència de l’entorn i de totes les fonts de contaminació a les quals estem sotmesos, en particular la llum i el soroll.

Caldria parlar de la contaminació ambiental de l’aire i de l’aigua, dels pesticides i els adobs de l’agricultura intensiva i genèticament modificada, dels incomptables additius trobats en els aliments, per exemple.

Una de les influències més nocives és sens dubte la contaminació electromagnètica. Hem de comptar amb la mala influència sobre la salut de possibles geopaties -per la situació de casa nostra, dormitori, orientació del llit-, per presència d’aigües subterrànies, d’esquerdes i línies tel·lúriques. Si a això hi afegim les radiacions electromagnètiques del sistema elèctric, de les ones ràdio, dels telèfons sense fil i els mòbils, de totes les pantalles que tenim a casa (televisió, ordinadors i tauletes) i d’un entorn de mòdems que ens bombardegen dia i nit, podem entendre l’abast d’aquests camps electromagnètics en la vida quotidiana. I, a més de poder emmalaltir greument, fins i tot amb càncers, el primer que se sol notar és cansament, nerviosisme i per descomptat trastorns del son.

Les alteracions del son, quan perduren i es fan cròniques, impliquen molts problemes de salut física i mental

A més, cal no oblidar que les alteracions del son, quan perduren i es fan cròniques, impliquen molts problemes de salut física i mental. Tot el nostre sistema pot arribar a descompensar-se, les hormones s’alteren, així com el sistema immunitari; ens tornem més vulnerables a les infeccions i més propensos a les al·lèrgies. Mentalment i psicològicament, notarem somnolència diürna, manca d’atenció i de memòria, irritabilitat, nerviosisme, agressivitat, depressió i disminució de la libido…

Tenint en compte, d’una banda, que les necessitats de son són molt individuals, cada persona ha de saber quantes hores de descans necessita, perquè el seu son sigui suficient i reparador. D’altra banda, sabem que no podem compensar el fet de no dormir: si no dormim prou entre setmana, no podrem recuperar la falta de descans durant el cap de setmana.

Si volem arribar a solucionar aquest problema, hem de revisar els hàbits quotidians, l’entorn i en particular casa nostra i el nostre dormitori, i eliminar totes les interferències electromagnètiques possibles. És una bona opció instal·lar un interruptor general de corrent a l’habitació on dormim.

La importància de la dieta és fonamental, ja que ens permet compensar deficiències i excessos, de manera micronutricional, i consumir, si cal, complements ortomoleculars (vitamines, minerals, oligoelements, aminoàcids precursors de NT, etc.)

Podem també, a més, beneficiar-nos del comprovat efecte de la fitoteràpia, ja que hi ha plantes que, de manera científicament demostrada, tenen un efecte harmonitzador, adaptògen, relaxant i soporífic, com la melissa (com en l’aigua del Carme de les monges), la passiflora, l’arç blanc, la valeriana, la rosella de Califòrnia, la flor del taronger, la til·la, etc.

Si volem entendre com es desajusta l’arquitectura del son, hem de fer un breu repàs de la funció dels neurotransmissors. Alguns són estimulants: les catecolamines, per exemple (dopamina, noradrenalina i adrenalina) i el glutamat (el que més desperta); altres són tranquil·litzants: donen confiança, relaxen i faciliten el son, com el GABA (àcid gammaaminobutíric, el tranquil·litzant més potent) i la serotonina, que compleix amb moltes altres funcions neurocerebrals, i intervé en cas de deficiència en les addiccions, les compulsions, la gana, etc.

Del subtil equilibri de tots aquests actors neuromediadors i de tota deficiència o excés d’un o altre depèn la qualitat del son.

Tenint en compte que la melatonina és l’hormona de la son, el precursor és justament la serotonina, la seva producció disminuïda -per la raó que sigui: jet lag, feina nocturna, horaris capritxosos, excés de llum blava (pantalles!) a la nit o manca del precursor- produeix una alteració del son i de la seva arquitectura en fases molt precises (son lleuger, profund i fase d’ensomni, anomenada son REM).

La conseqüència nefasta d’aquest trastorn va més enllà del cansament diürn o de la irritabilitat, ja que la melatonina regula tots els bioritmes, a més de ser un potent antioxidant, un agent immunoestimulant i probablement un protector contra les malalties degeneratives.

En l’estratègia de correcció d’un insomni, cal tenir en compte tots aquests factors (habituals, nutricionals, ambientals, fitoterapèutics, relacionals i psicològics), a més d’integrar un treball de gestió del nostre estat d’estrès, amb teràpia emocional, esport, relaxació, ioga, tai-txi, meditació, etc.

Dr. Francesco Borella