Comencem pels horts i pels colors de les verdures i les hortalisses que estan desitjant sortir amb el bon temps. Des del sud cap al nord, aterrem a Hortànic, al Penedès, on la Sílvia m’explica que aquest any han anat de bòlit amb els calçots. “Se’ns han complert les prediccions i les hem sobrepassat… i és que es pot dir que hi ha la febre del calçot!”. A Hortànic continuen venen molts calçots, tant a casa nostra com a fora, ja que els envien allà on la cultura catalana vulgui ser cuinada. També estan orgullosos de la salsa que han tret al mercat enguany, perquè ha agradat molt als clients. Pel que fa als conreus, ara netegen els camps de calçots, que ja en queden ben pocs, i els preparen per a les tomaqueres amb què faran la salsa salvitxada, que tant d’èxit ha tingut.
Continuem pels horts del Maresme per saber com es prepara la Nansa per a la nova temporada de primavera, ara que l’hivern ja sembla que ens diu adéu. En aquesta època de l’any encara recullen algunes de les hortalisses d’hivern, com els espinacs, els alls tendres i els calçots, però sobretot estan guaitant els conreus nous de primavera com les faves, les cebes tendres, els pèsols i la mongeta tendra. “La primavera és traïdora perquè ve el bon temps i tothom es pensa que ja tindrà totes les verdures d’estiu, però no és així. La majoria encara no són ni a terra”, m’explica la Marta. De fet, excepte els carbassons, els fruits de l’albergínia, el pebrot, el tomàquet, els porros i la patata encara tardaran ben bé dos o tres mesos a venir. Al mateix temps, a la Nansa també planten les estaques de les tomaqueres, posen la manta antiherba de les albergínies, planten enciams, cebes, porros, apis, bledes, remolatxes i els primers carbassons. Però sobretot el que regna aquests darrers dies als horts és el desig que arribi el bon temps, tot i saber que són els últims dies de calma abans que comenci la temporada alta i sigui un no parar de feina de sol a sol.
Del Maresme anem cap al Vallès Oriental per saber de l’horta de Cal Cerdà, a Cardedeu. En Marc m’explica que aquests dies adoba els camps amb fems i ho posa tot a punt per a la temporada nova. Sembren patata i pastanaga, i planten espinacs, remolatxa, colrave, bledes i ceba de Figueres, alhora que encara estan collint bròquil, bleda, espinac, enciam, escarola, nap i calçots, tot i que el nap i el bròquil ja s’espiguen. Els cultius de fulla com bleda, espinac i enciam, que es van plantar a l’hivern, neixen amb molta força i agraeixen que cada dia hi hagi una mica més de llum del sol. “Ara tenim ganes de pèsol, tirabec i faves, que són els protagonistes de la primavera, i de carxofa, que tot just en comencem a collir ara”, argumenta en Marc.
Dels camps plens de verdures i hortalisses ens traslladem als camps verds de les oliveres del Camp de Tarragona, a Orgànicfruit. A la Canonja, en Sebastià m’explica que aquest any van una mica tard amb les tasques dels arbres i del camp. Tot just ara fan la poda, en què separen la llenya de les branques més fines, per picar-les amb el tractor, conjuntament amb l’herba que ha crescut al camp. “És la manera que tenim d’aportar a la terra matèria vegetal d’una forma natural i ecològica”. En funció de les temperatures i les pluges, la flor de l’olivera encara tardarà uns mesos a sortir i omplir de color els camps. Sembla que, a poc a poc, el bon temps anirà fent florir el goig dels arbres i els seus fruits.
I del Tarragonès cap a l’Urgell, per veure com han passat l’hivern els camps d’oliveres, ametllers i cereals d’en Magí de Belianes, que explica que “sortim d’un hivern força humit i fred, fa poques setmanes ens va nevar quasi vint centímetres i això va anar molt bé per a tots els cultius”. Aquest any s’han plantat molts ametllers a causa del preu de l’ametlla, que ha pujat força. Ara, els camps d’ametllers estan tots florits; són una meravella de la natura, una veritable joia per al paisatge i un regal per la flaire que desprenen. “Si els d’hisenda ho sabessin, segurament posarien un impost”, fa broma. A més, cada varietat d’arbre té un color diferent. Per exemple, el marcó és més vermell, i el desmai és més blanc. Finalment, sembla que els cereals aquest any estan molt ben encarrilats i fan molt de goig als camps. Tot i que dependrà de les pluges de la primavera… A veure que hi diu Santa Bàrbara!
Seguint amb els conreus extensius, visitem els camps d’en Pep Mestre a la Conca de Barberà. Ara sembla el moment òptim per treballar la terra i preparar la sembra dels cigrons i les llenties, dos conreus estrella d’en Pep. “Seguim fent farina amb el gra que tenim emmagatzemat i també netejant llegums per envasar-les”, em comenta. Recordeu que en Pep Mestre és un artista dels cereals i en fa una farina ecològica excel·lent amb un molí de pedra preciós i molt pràctic. Finalment, si fem un cop d’ull als camps veiem com ja estan naixent el fenigrec, el pèsol i l’erb, una autèntica meravella.
I dels horts, arbres, cereals i llegums, ens acostem als camps de vinya. La primera parada vitivinícola la fem al Bages, a Manresa, per saber què es fa i com es presenta la primavera al Celler Oller del Mas. Ara mateix veiem com els tractors llauren i treuen les herbes per tal d’evitar la competència amb els ceps. De les tasques manuals, cal abaixar el filferro de les vinyes perquè quan els ceps brotin els sarments quedin entremig; lligar els ceps, tant de vinya vella, com jove, per poder adaptar-los i que estiguin ben formats, ja que alguns es trenquen en fer la verema i podar les vinyes joves de primer any, que després es descalcen perquè puguin respirar. Tota una feinada feta amb molta delicadesa i estima, per tenir cura dels ceps i que puguin fer créixer i madurar un fruit excel·lent per la propera collita. A Oller del Mas també fan enoturisme; cada dia es fan visites guiades al castell, les vinyes i el celler. Tot i que aquest mes cal destacar una exposició a una de les sales del Castell de l’obra de la Marta Aranyó, artista que pinta amb vi, i que en aquest cas tots els quadres que hi ha exposats estan fets amb vi de l’Oller del Mas. Un goig visual, que marida d’una manera espectacular amb una bona copa de vi.
I del Bages a l’Alt Empordà, a Sant Climent Sescebes, per veure els camps del Celler Can Torres. Ja arriba Sant Josep i la poda a les vinyes s’ha d’acabar, tot i que aquest any la tramuntana ho ha complicat molt i van amb una mica de retard. “Sort del mal temps que sempre acompanya el final de març i que ens permetrà acabar les últimes vinyes abans de la calor i de la feina sense parar que ens espera a la primavera”, m’explica la Bàrbara. També em detalla com aquestes setmanes estan prepararan les vinyes noves per plantar i que, en els ceps que sigui possible, empeltaran els peus americans que ja fa dos o tres anys que estan plantats amb fleques de garnatxa blanca i roja. Aquestes les han anat recollit durant l’hivern per tal de seleccionar els millors ceps de les seves vinyes i de les vinyes properes que coneixen. Tota una gesta per fer que els ceps nous siguin forts i neixin ben arrelats a la terra empordanesa. Al celler, mentrestant, és temps de començar a embotellar els primers vins de l’any. I pel que fa a la primavera, a Can Torres també es preparen per a una època intensa de fires, tastets i mercats, durant tot el mes d’abril i maig.
I de les Alberes ens desplacem cap a la muntanya de Sant Llorenç de Morunys per saber com estan els camps de la poma ecològica de muntanya. En Josep m’explica que ara és el moment per donar per acabat l’hivern i tornar a retrobar-se amb el camp i l’arbrat vertiginós. “És temps per replantar les baixes de l’any passat i plantar parcel·les noves, una tasca laboriosa, però que vol dir que el projecte avança”. Pel que fa a la terra, és el moment d’escampar compost i aportar matèria orgànica al sòl. Els arbres reclamen ser esporgats, i és important aprofitar la darrera lluna favorable d’hivern. Aquests dies cal fer una primera mullada per afavorir la implantació dels arbres nous, instal·lar els hotels d’insectes i casetes perquè la fauna auxiliar s’hi instal·li i s’hi senti còmoda, i preparar la sembra de les bandes florals, al mateix temps que cal fer els tractaments d’hivern bàsics per al bon desenvolupament de tota la campanya. Més endavant caldrà fer els tractaments en floració, importantíssims per controlar el pugó i la ingent feina de l’aclarida. Un cop florit, es cobreixen les parcel·les amb la xarxa antipedra i anticarpó i, després, cal esperar l’estiu amb alegria. Una feinada per endavant per guaitar les pomes ecològiques de muntanya que arribaran a finals de l’estiu.
Del Solsonès cap a la Noguera per veure els camps i els animals d’en Mero de Baldomà, de Conill Com Cal. Pel que fa als camps de blat, ordi, civada i llegum, amb el bon temps, comencen a tirar amb més força, després que els darrers dies han estat aturats pel fred. “Sembla que la naixença d’enguany serà bona”, m’explica en Mero. Tot i això, a la Noguera esperen la pluja, perquè sense aigua no hi ha collita, i ara ja fa dies que no plou. Pel que fa als conills, cal dir que l’hivern es una època fràgil, en què tenen les defenses baixes i cal estar-ne més pendent que en altres moments de l’any. Per això, en Mero espera amb candeletes el bon temps, que és molt més favorable per a la cria i engreix dels conills.
L’última parada la fem al Gironès, a Vilanna, per saber com estan les gallines que ponen els Ous d’en Mateu. L’Aida m’explica que amb el bon temps, les gallines comencen a veure que arriba la primavera i estan més animades a pondre. Quan surten a fora busquen l’escalfor del sol a cada racó del pati i fan banys de sorra amb les sorreres improvisades que s’han creat elles mateixes. “Ara que comença l’època d’espàrrecs ens deixen compartir el seu tros de bosc, mentre elles pasturen nosaltres hi passegem caçant espàrrecs, i fem un sopar de primera… truita d’espàrrecs amb els nostres ous ecològics”. A Can Mateu també tenen ganes que comenci el bon temps i que l’entorn sigui ben verd i florit!
I fins aquí el nostre recorregut temporal per agafar el pols a la primavera que vindrà als camps de casa nostra. Època de feina i de preparar-se per als dies llargs en què cal aprofitar al màxim les hores de sol. Els colors i la renovació que aquesta estació de l’any ens aporta també són presents en molts dels racons que mena la nostra pagesia. Gràcies a totes les persones que ens alimenteu des del cor amb la feina del vostre esforç diari, nosaltres gaudim d’una alimentació sana i propera; la vostra tasca quotidiana ens fa possible el plat a taula. N’estic orgullosa, artistes de la terra!
