L’Andreu fa més de deu anys que va decidir acostar-se a l’horticultura ecològica d’una manera directa i en contacte amb la terra. L’any 2002 va començar a col·laborar amb una de les experiències agroecològiques pioneres al nostre territori: la Kosturica. Combinava la seva feina de tècnic amb la de pagès, fins que uns anys més tard va decidir engegar la seva pròpia horta, que entrellaça amb un projecte d’educació ambiental. Aquesta experiència va ser el pas previ a retrobar-se amb la Marta, amb qui l’any 2009 comencen el projecte de la Nansa a l’espai agrari de Gallecs, en adonar-se que tenien una idea sobre l’horticultura ecològica que podien compartir. Aquest pensament va passar a ser realitat un cop es van instal·lar a la finca de Can Vila de Gallecs, on van invertir molta energia, molt de temps i molta il·lusió, que es va veure estroncada per un malentès amb la persona que gestionava les terres que cultivaven. La Nansa va engegar a Gallecs amb un acord verbal basat en la confiança, que segons ens expliquen la Marta i l’Andreu, va desaparèixer aviat. “Vam tenir mala sort, ho vàrem donar tot i ens vam trobar que ens feien fora de molt males maneres. Ni el Consorci de Gallecs ni la resta de pagesos es van solidaritzar amb la nostra situació, excepte comptades excepcions”. Aquest impàs ha fet que la Nansa hagi hagut de nedar a contracorrent per trobar un nou espai on conrear el seu projecte una altra vegada.
“Jo no m’imagino fent una altra cosa, això és el que vull fer. No és fàcil i no dóna gaire, però t’omple!”
Després d’abandonar forçadament les terres del Vallès, van trobar una nova finca de lloguer al Maresme, que comparteixen amb Les 3 quarteres, una altra experiència agrària, desterrada de Gallecs al mateix temps i de la mateixa manera que la Nansa, amb qui han trobat la manera de donar-se suport mútuament. La Nansa continua, en gran mesura, per la incondicionalitat de molts dels cistellaires que ja tenien a les terres de Gallecs. Aquest fet és el que els ha permès continuar tenint un mínim d’estabilitat entre tant d’enrenou. Un altre dels factors que també ha estat cabdal és el treball en xarxa amb la resta de pagesos i pageses de la Xarxeta. “Ens ha salvat el fet d’estar enxarxats, de poder comptar amb els companys en tot moment”. I, sobretot, el que fa que avui puguem parlar de la Nansa és l’energia, la tenacitat i el convenciment que la Marta i l’Andreu aboquen dia rere dia al seu projecte vital.
Avui la Nansa és una experiència viva que dóna de menjar a la vora de cent famílies i que vol assentar unes bases fermes per poder consolidar-se a mesura que passin els anys. L’Andreu i la Marta han demanat ajut per incorporar agricultors joves per començar a funcionar amb més garanties d’èxit, fer algunes inversions que tenen pendents i intentar ser més eficients. Són molt conscients de les dificultats que han tingut fins ara, però al mateix temps estan convençuts que produir aliments ecològics i propers és el que volen fer. “Jo no m’imagino fent una altra cosa, això és el que vull fer. No és fàcil i no dóna gaire, però t’omple!”. A més, tots dos coincideixen que el fet de dedicar-se a la Nansa acaba sent una manera de viure i de posicionar-se davant de la vida. Per exemple, ens expliquen contents la relació de confiança que tenen amb molts dels seus cistellaires, amb qui fan intercanvis de cistelles per altres serveis com ara fer la pàgina web, portar la comptabilitat, dissenyar un díptic o dedicar unes hores a l’hort. “És molt engrescador veure com la gent s’implica i es motiva”.
A la Nansa conreen una varietat àmplia de cultius, que varien al llarg de l’any en funció de la temporada. Els distribueixen amb cistelles tancades de tres mesures diferents a Sabadell, Santa Perpètua de la Mogoda i al barri de Gràcia, a Barcelona. Després del canvi d’ubicació els agradaria trobar un grup de cistellaires més a la vora, ja sigui a Mataró o als pobles més propers a les terres que ara treballen. El futur de la Nansa no és un camí fàcil, vénen de picar molta pedra i encara arrosseguen aquest pes. La bona notícia és que la Marta i l’Andreu estan decidits a fer realitat el seu somni i poder viure dignament de la feina del camp. “El futur ens l’haurem de treballar molt, nosaltres ens ho fem tot i això requereix constància i planificació”. Tenen diferents idees al cap, com per exemple, posar una parada al mercat i elaborar conserves amb els excedents de l’horta. Però de moment l’objectiu principal és consolidar-se i continuar el bon tracte que tenen amb els cistellaires.
Si voleu rebre una de les fantàstiques cistelles que preparen a la Nansa, podeu entrar a la pàgina web i enviar-los un correu (lanansa@lanansa.cat) o trucar-los per telèfon (Marta: 650 14 64 58). Us rebran encantats de tenir noves famílies a qui alimentar!
Per a més informació: www.lanansa.cat
La nova pagesia necessita mestres de camp
La nova pagesia està formada tant per fills de pagesos com per joves que no tenen orígens agraris. Aquests nouvinguts es troben amb diferents handicaps alhora de començar una activitat agrària nova, com per exemple l’accés a la terra, la capacitat d’invertir o el coneixement de les tasques agràries.
La Marta i l’Andreu, tot i ser enginyers agrònoms, troben a faltar una persona de referència de qui poder aprendre d’una manera contínua els petits i gran secrets de tenir cura de la terra. El conreu d’aliments depèn d’una varietat àmplia de factors que cal conèixer per poder obtenir uns bons resultats i per poder anar ampliant la capacitat de gestió directa del camp.
A Catalunya ens falta una figura de mestre de camp per a aquelles persones que volen dedicar-se en cos i ànima al conreu d’aliments ecològics. Persones experimentades, sobretot al camp, però també en conceptes teòrics, que facin de transmissors de coneixement per a aquesta nova fornada de joves que està emergint a Catalunya i a molts altres llocs del món.