Les albergínies no contenen una aclaparadora quantitat d’un sol nutrient però sí que ens aporten una quantitat important de molts minerals i vitamines, com àcid fòlic, potassi i manganès, així com vitamina C, K, i B6, fòsfor, coure, tiamina, niacina o magnesi, a més d’una bona quantitat de fibra. Però pel que més destaca aquesta hortalissa és per alts nivells de substàncies antioxidants, flavonoides i fenols, que ens ajuden, per exemple, a controlar els nivells de colesterol. Els fenols són un dels captadors més potents de radicals lliures, i podrien prevenir el desenvolupament de càncer i malalties del cor. Altres dels fitonutrients que conté l’albergínia són uns pigments anomenats antocianines situats de la pell que són potents antioxidants i que actuen protegint els lípids de les membranes cel·lulars del cervell contra l’atac dels radicals lliures.

Us aconsello que no les mengeu mai crues, veureu que, si feu l’intent, tenen un sabor amarg poc recomanable i us costaran de pair. Això és perquè contenen petites quantitats d’un alcaloide anomenat solanina, que s’elimina amb la cocció, encara que alhora té interessants beneficis per a la salut ja que actua amb efecte colagog, és a dir, facilita el buidament de la vesícula biliar, afavoreix la digestió dels greixos i millora el funcionament hepàtic. L’albergínia primitiva tenia la mida i color d’un ou de gallina i les innombrables varietats que hi ha ara s’han desenvolupat a partir d’aquesta albergínia blanca i petita. És molt versàtil a la cuina. Jo us recomano cuinar-les a la planxa, al forn o al vapor i, a l’hora de triar-les, assegureu-vos que sigui de carn ferma i no massa gran; les més petites tenen menys probabilitat de ser massa amargues. Podeu eliminar l’amargor empolvorant la polpa amb sal i deixant-les almenys 30 minuts sobre una reixeta perquè desprenguin els sucs.

Conegut des de l’antiguitat com “remei a tots els mals”, el safrà o “or vermell” era emprat per lluitar contra la depressió lleugera o moderada: tenia la reputació de portar alegria i saviesa. Al Marroc, per exemple, s’usa com a remei tradicional per alleujar les molèsties de les primeres dents fregant les genives dels nadons amb un anell d’or untat amb mel i safrà. A França, el famós xarop Delabarre conserva la mateixa recepta. Les àvies calmaven també les regles doloroses de les joves amb te o llet amb safrà. És una espècie que es fa servir com a condiment, colorant i aromatitzant en la gastronomia a tot el món. S’obté de les flors de la planta de la família de les iridàcies i de cada flor es poden extreure tres estigmes, on es troba el safrà. Per poder aconseguir un quilo de safrà s’han de recol·lectar 85.000 flors i extreure els estigmes, que equival a un pessic d’aquesta espècie; una preuada i preciosa espècie que, per les seves múltiples propietats, mereix un lloc de luxe a la nostra cuina.

Només un apunt sobre el iogurt grec de cabra: la diferència respecte del iogurt tradicional és que en el procés final es filtra per eliminar el sèrum líquid, de manera que la seva textura és més consistent i espessa; ideal per a salses veritablement cremoses com aquesta. Així que no li tingueu por; la fama que té de ser més gras és només perquè aporta una mica més de calories, però per compensar, Ara atureu-vos un moment, busqueu un lloc agradable i càlid, deixant de banda l’estrès i les tensions del dia a dia, sols o en companyia i dediqueu-vos, amb aquesta senzilla recepta d’ingredients frescos, orgànics i reconfortants, el temps necessari per regalar-vos un moment de felicitat.

La recepta

Ingredients:

  • 2 albergínies
  • Sal marina

Ingredients salsa:

  • 1 iogurt grec de cabra bio
  • 1 mica de brins de safrà
  • 2 c.s. de suc de llimona
  • 4 c.s. d’aigua mineral bullent
  • 1 c.s. d’oli oliva
  • Fulles de menta fresca per decorar

Preparació

  1. Talleu les albergínies al llarg conservant la cua i deixeu reposar empolvorades amb sal marina per eliminar-ne el sabor amarg. Renteu bé per eliminar l’excés de sal i assequeu amb paper absorbent. Marqueu amb incisions en diagonal sense arribar a la pell i rostiu al forn sobre paper vegetal a baixa temperatura (màx. 65 °C) durant una hora.
  2. Per a la salsa, deixeu el safrà en remull amb l’aigua bullent durant 10 minuts. Barregeu l’aigua i els brins amb el iogurt i la resta d’ingredients i deixeu a la nevera perquè s’integrin bé els sabors; es pot conservar fins a 3 dies. Per servir, escampeu les albergínies amb una mica de pebre, la salsa de iogurt i unes fulles de menta.
Cristina Arroyo

Cristina Arroyo
Tècnica en dietètica i nutrició, naturòpata, assessora nutricional i cuinera saludable