La malaltia inflamatòria intestinal, també coneguda amb l’acrònim MII, fa referència a un grup de malalties cròniques, inflamatòries i, generalment, progressives de l’aparell digestiu que poden arribar a causar un mal permanent a l’intestí. Segons la patologia, afecta zones diferents del tracte intestinal, i també pot tenir manifestacions extraintestinals.
Té una prevalença particularment alta a l’Amèrica del Nord, Europa Central i septentrional. Engloba diverses malalties, no obstant això, les més comunes són la malaltia de Crohn (EC) i la colitis ulcerosa (CU). Tot i que també es consideren MII la colitis indeterminada o inclassificada (CI), la colitis microscòpica (CM) i la reservoritis.
Com totes les malalties autoimmunes, la MII pot passar per períodes d’inactivitat amb molt pocs símptomes (estat de remissió), que poden alternar amb brots o períodes actius de la malaltia, en els quals sí que hi ha símptomes.
No hem de confondre MII amb SII. Mentre que el primer terme fa referència a un atac autoimmune, el segon és un trastorn que afecta les contraccions musculars de l’intestí.
Per què apareix la malaltia infamatòria intestinal?
Com passa amb la resta de patologies autoimmunes, encara no se’n coneixen les causes. Malgrat això, es creu que els factors desencadenants són la suma de factors genètics, ambientals (dieta, exercici físic, gestió de l’estrès, descans adequat…), contaminació ambiental i estat de la microbiota. S’ha observat que els pacients amb MII tenen un perfil de microbioma intestinal disbiòtic, que es caracteritza per una diversitat bacteriana intestinal més pobra.
Les diferències entre Crohn (EC) i colitis ulcerosa (CU)
Com hem dit, la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa són les dues MII més comunes. Per això, ens centrarem en aquestes dues.
Malaltia de Crohn
La malaltia de Crohn es pot donar en qualsevol lloc de tracte gastrointestinal –des de la boca fins a l’anus–, encara que sol afectar, generalment, a l’ili terminal i diversos segments del còlon.
En aquesta patologia, la inflamació és a la mucosa i al teixit muscular i pot derivar en complicacions com fissures, fístules, dèficits nutricionals, abscessos, febre, estenosi o perforacions intestinals.
Quan hi ha malaltia de Crohn, la femta no sol tenir sang ni mucositat com passa en colitis ulcerosa, però poden aparèixer símptomes com diarrea, nàusees, vòmits i dolor abdominal sever i continuat.
Colitis ulcerosa
A diferència del Crohn, en la colitis, la inflamació afecta el revestiment del còlon i recte, es limita a la mucosa i se sol presentar de forma més uniforme i contínua.
En aquesta patologia, sol haver-hi més sang i mucositat a la femta, mentre que no veiem tants vòmits o nàusees. El dolor sol ser intermitent i sol acompanyar moviments intestinals, encara que no és freqüent que apareguin fístules, fissures o estenosis.
Quins símptomes són freqüents en MII?
Els símptomes més comuns en les MII inclouen:
- Diarrea
- Pèrdua de pes
- Femta amb sang
- Còlics i dolor abdominal
- Anèmia i cansament
- Necessitat urgent d’anar al bany
- Incontinència
- Febre
- …
De totes maneres, també pot haver-hi manifestacions extraintestinals que poden afectar diferents òrgans i parts del cos com articulacions, pell, fetge o ossos, entre d’altres.
Dèficits nutricionals habituals
Tenint en compte que els símptomes habituals tenen relació amb la pèrdua de pes i la malabsorció, és habitual que els pacients amb aquestes patologies tinguin dèficits nutricionals. De fet, els dèficits afecten entre el 50-70% de pacients amb EC, mentre que en CU els casos se situen entre el 18-62%.
