La pressió arterial baixa pot tenir mil i un efectes, com ara desmais, suor freda o marejar-se després d’haver-se aixecat de cop. La pressió arterial baixa es pot combatre amb una alimentació adequada, assegura el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer. “L’important és discernir què provoca a aquella persona una pressió arterial baixa, perquè, a partir d’aquí, pot seguir unes pautes a l’hora de menjar”, diu. Hi ha diverses raons.
Un bacteri a l’estómac, anomenat Helicobacter Pyloris. “Afecta gairebé un 50% de la població”, comenta Verdaguer. Provoca cremors d’estómac, diarrees, reflux i també un estat general nerviós. Però sovint no avisa amb cap d’aquests símptomes digestius i només provoca pressió arterial baixa. Per comprovar exactament que aquest n’és el motiu, cal fer un test, anomenat ureasa, que revela si la pressió baixa arterial la provoca aquest motiu. “Si no se sap, la tendència habitual és que la gent es prengui un cafè o coca-cola per fer-la pujar, però llavors es pot acabar provocant una llaga”. En canvi, si el test revela que el bacteri n’és la causant, cal prendre antibiòtics naturals, fets amb all i amb extracte de llavors d’aranja. Una altra opció és menjar dosis altes de xiitake i de bolet carner (Hericium erinaceus), i també incrementar la ingesta de cítrics, canyella, regalèssia, aranyons i de bròquil.
La falta d’hidratació. L’aigua de baixa mineralització deshidrata i llavors la pressió arterial baixa. “La solució és beure’n dos litres, però de mineralitzada; és a dir evitar marques com Bezoya, Lanjarón, Aigua de Ribes, que poden anar bé per altres motius, i optar per les aigües amb mineralització alta, com Solan de Cabras i Sant Aniol”. Hi ha un truc per comprovar si s’està deshidratat, que és posar-se dempeus, comprovar que les venes del dors de la mà s’inflen i es fan visibles. Llavors aixecarem el braç fins que la mà és a l’alçada de l’espatlla. Si les venes marcades desapareixen quan la mà està aixecada, ens indica que el cos està ben hidratat. Si, en canvi, continuen marcades, és que hi ha deshitració. La solució és senzillament hidratar-nos, beure dos litres d’aigua mineralitzada, menjar fruita i verdura i evitar aliments i begudes diurètiques (com ho és la cua de cavall), perquè fan que el cos es quedi sense aigua.
La poca ingesta de sal. L’alimentació sense sal provoca miccions més freqüents i far baixar la pressió. Per retenir més l’aigua al cos, cal optar amb moderació per aliments amb sal, com les algues.
La sobremedicació. Els medicaments, especialment els antidepressius o els vasodilatadors, provoquen deshitració i, per consegüent, hipotenssió. Les drogues també ho fan.
Les baixades de glucosa. Les dietes basades en sucres, edulcorants, hidrats de carboni de farines blanques i alcohol donen energia immediata però al cap de poc temps, una hora aproximadament, fan hipoglucèmies, i per consegüent, baixades de pressió arterial. La solució en aquesta situació és regular la ingesta de sucre, optar per cereals integrals i prendre aliments que fan pujar la pressió, com ara la regalèssia (vegeu a la foto un te kukicka amb regalèssia i pell seca de mandarina de la cuinera Montse Vallory), la canyella, l’estèvia i el fenigrec. De manera que si mengem arròs blanc o amanides pasta de farines blanques, ho podem acompanyar de fenigrec i canyella, per exemple. O si prenem un suc de fruita o un pastís, posar-hi estèvia. En aquest cas concret, una dieta rica en líquids i en proteïnes, no provocaria hipoglucèmia, ni, per tant, pressió arterial baixa.
L’embaràs. L’únic remei contra la baixada habitual de la pressió arterial que provoca l’embaràs és beure aigua mineralitza o bé una beguda isostònica feta amb aigua de mar barrejada amb aigua de mineralització baixa (sic).
L’estrès i l’ansietat mantingut en el temps. És segurament el motiu més habitual d’hipotensió. El cortisol, hormona d’estrès, es pot deixar de fabricar en situacions d’estrès permanents provocat per una fatiga de les glàndules suprarenals. Si no hi ha cortisol, llavors baixa la pressió arterial. Per saber si és exactament aquest el motiu, es pot fer una anàlisi a partir de la saliva, per comprovar l’índex de fatiga o d’estrés adrenal. La solució és prendre ginseng o altres plantes amb propietats adaptògenes i sobretot, prendre’s la vida d’una altra manera.
La histamina excessiva a la sang. L’alimentació rica en histamina (vegeu la llista) és vasodilatadora i, com a conseqüència, fa baixar la pressió arterial. També acostuma a passar trenta minuts després després d’haver fet exercici físic intens, que és quan al cos hi ha més histamina. La solució és incrementar els aliments sense histamina.
Aliments histamínics
- Taronja, llimona, kiwi, pinya, plàtan, maduixa, papaia
- Vaca: llet i derivats (especialment formatges curats)
- Xocolata
- Nous, cacauets
- Soja: llet de soja i derivats (miso, tempe, tamari, tofu…)
- Cafè, te, alcohol, cervesa, vi, vinagre i confitats
- Peix blau i marisc
- Porc i embotits i carn de la nevera de més de 48 h
- Blat i derivats
- Tomàquet, pebrot, albergínia, patata, espinacs i bledes. Verdures fermentades, com xucrut
- Sucre blanc i additius (glutamat o E-621, aspartam, gelats, pastissos, llaminadures)
Aliments antihistamínics
- Poma, pera, mango, coco, litxis, magrana, raïm, meló, síndria, fruites del bosc, figues, préssec, cireres, albercoc, nectarines
- Llet d’arròs, de sèsam, de coco, d’avena, llet d’euga, llet de cabra o d’ovella
- Formatge d’ovella o de cabra fresc
- Iogurt d’ovella o de cabra
- Pa d’espelta, pasta d’espelta, farina d’espelta o cereals sense gluten
- Sucre integral, estèvia o mel
- Infusions d’herbes que no portin teïna
- Peix blanc (llenguado, rap, lluç, bacallà, calamars, pop, sèpia, congre, turbot, llobarro, etc.)
- Enciam, endívies, escarola, créixens, canonges, rúcula, cols de brussel·les, coliflor, col llombarda, bròcoli, bròquil blanc, carxofes, pastanaga, moniato, cogombre, all, ceba, porro, carbassó, carbassa, espàrrecs, remolatxa, mongeta, naps, ravenets
- Xai, vedella, conill, senglar, pollastre, indiot
- Rovell d’ou
- Algues
- Llegums