Sovint, més del que voldríem, veiem a les xarxes imatges de safates d’hospital amb colacao i galetes o croissants, dietes de calaix per a diferents patologies amb sucres o productes light o recomanacions per a embarassades amb quatre racions de lactis al dia. Per això, hem decidit estrenar l’espai ETS Denúncia per donar-vos veu i que ens expliqueu si, des de l’àmbit sanitari, us han donat o recomanat aliments poc saludables.

alimentació infantil bebe

La primera denúncia arriba d’una mare de bessons que van néixer amb 2.400 i 2.700 quilos. Sempre han estat baixos de pes, però han anat passat les revisions sense cap problema. La mare comenta que, per circumstàncies, el pediatra no els havia fet el seguiment i que els havia anat pesant l’infermer o, a l’estiu, la persona que hi havia de guàrdia. Ella estava tranquil·la fins a la revisió de l’any, quan el pediatra comenta que un dels bessons només s’havia engreixat 300 grams en quatre mesos i que era massa poc.

Els pediatres es guien per percentils i corbes de creixement, però no tots els nadons hi encaixen, i això no vol dir que passi res. S’han de tenir en compte altres criteris com la constitució dels pares, l’activitat –hi ha nens més moguts que d’altres i que ho cremen tot– i, sobretot, es veu clarament en l’actitud: si un nadó està content, té energia i no es posa malalt cada dos per tres és que tot va bé. L’Esther Vivas ja denunciava que “la dictadura de la bàscula comença de ben petits, quan es controla al peu de la lletra la corba de creixement” al seu article d’opinió “Si no menges, no creixeràs”. A més, els infants no creixen de manera lineal. Hi ha èpoques que tenen més gana que d’altres; potser algun dia no volen menjar perquè estan incubant alguna cosa i no els podem obligar. De fet, el nadó en qüestió feia unes setmanes que només volia pa i plàtan. S’ha d’oferir i respectar.

La mare explica: “El primer que em recomana és que li donem Pediasure, i m’hi vaig negar en rodó. No és una solució per a una bona alimentació”. El Pediasure és un multiproteic infantil, el primer ingredient del qual és aigua i el segon, sucre (18 g per ració). Hem de tenir en compte que els ingredients de les etiquetes estan ordenats de més quantitat a menys. A l’article “‘Mi primer veneno’ destapa la gran estafa de l’alimentació infantil industrial”, Marta Costa ens explica l’informe de Justícia Alimentària Global sobre el negoci que s’ha generat al voltant dels més petits, que sembla que hagin de menjar coses especials per a ells, fet que desplaça, així, el menjar real.

La segona opció va ser un full perquè introduís aliments més calòrics. Ella ja el coneixia perquè a una mare del grup de criança també l’hi havien donat. Així i tot, no s’ho podia creure.

La mare li va fer unes preguntes sobre algunes de les recomanacions i el pediatra es va justificar dient que li havia passat un endocrí del Parc Taulí de Sabadell.

Desgranem-lo:

El primer que veiem és que està dividit en grups diferents: sucres, begudes, greixos i un calaix de sastre anomenat “diversos”. Dona diferents opcions a cada grup i, com a resum, posa les quilocalories que aporta cada un d’aquests “aliments”. Vet aquí el primer error: no podem prioritzar les quilocalories a la qualitat dels aliments que estem oferint. És una visió molt reduccionista que també es fa servir en dietes d’aprimament i que permet que es puguin prioritzar comestibles industrials perquè tenen menys calories que aliments reals com una fruita o una verdura.
Però els disbarats no s’acaben aquí. Vegem els grups.

Sucres

Totes les opcions que hi ha són de sucres lliures que aporten entre 40-50 quilocalories buides de nutrients, que provocaran un augment de la glucèmia en sang i, després, una baixada. Hem parlat molt sobre els inconvenients del sucre a Etselquemenges i, fins i tot, hem creat el “Repte 10 dies sense sucre”. El sucre genera addicció, perverteix el paladar dels més petits –que després no trobaran prou dolços els aliments reals–, és un lladre de minerals –com el calci o el magnesi (salut òssia)– i es relaciona directament amb patologies com la diabetis o l’obesitat.

Hi ha aliments rics en hidrats de carboni saludables que són opcions millors, com la fruita dessecada (dàtils, panses, figues o albercocs), fruita (plàtan), hortalisses o tubercles (moniato, patata, carbassa, pastanaga, xirivia). Tots ells tenen molta densitat nutricional.

Si es volen oferir cereals, en comptes de dextrinats que han perdut l’estructura i, a sobre, estan refinats, sempre hem de decantar-nos per grans integrals o semiintegrals: arròs, mill, quinoa, fajol, flocs de civada o blats antics (espelta, kamut).

Begudes

Tant els nens com els adults hem de beure aigua. Quan fem un suc, perdem la fibra i estem ingerint el sucres lliures de tres o quatre peces de fruita de cop. L’orxata o la llet d’ametlles podrien ser opcions saludables, però si van plenes sucres, no.

Encara que hi ha nutricionistes que defensen la llet de soja com l’única beguda vegetal equivalent a la llet de vaca pel que fa a l’aportació de proteïnes, no la considerem una bona opció perquè conté fitoestrògens, amb una activitat similar als estrògens, que poden provocar pubertat precoç o problemes de tiroides.

Greixos

Hi ha molts greixos saludables que haurien pogut anomenat dins aquest grup, com l’oli d’oliva verge –si només posa “oli d’oliva”, és que està barrejat amb refinats–, alvocat, fruita seca o llavors. La mantega o la crema de llet han de ser ecològics per garantir la qualitat dels greixos; així evitarem els tòxics que s’acumulen als greixos d’animals criats en ramaderia intensiva.

La margarina no és una bona opció perquè és un oli líquid que hidrogenen per aconseguir una textura sòlida semblant a la mantega. El problema és que el cos es confon i col·loca aquest greix en membranes plasmàtiques, on hi hauria d’haver un greix saturat, que és més estable a l’oxidació, i això modifica l’estabilitat de les cèl·lules. A més, les margarines augmenten el risc cardiovascular, fan pujar el colesterol dolent (LDL) i disminueixen el bo (HDL); a més augmenten la resistència a la insulina.

La maionesa si és casolana podria ser una opció, però si és comprada portarà olis refinats i additius.

Diversos

Al calaix de sastre trobem diverses perles, com anelles de ceba arrebossades o pa fregit. La joia de la corona és el grapat de fruita seca afegida a l’amanida i als cereals que no especifica que, fins als tres anys, ha de ser triturada per un risc greu d’ofegament.

La mare està molt preocupada perquè tenen antecedents de risc cardiovascular a la família. A casa mengen sa, sense sucre i amb poca sal; el cap de setmana potser fan alguna excepció. Es mostra contundent: “No canviarem la dieta de casa, que és saludable, per menjar pitjor.” Ara mateix els dona més greix, com alvocat i fruita seca, i també els ofereix més menjar perquè tenen més gana i n’hi demanen més.

Aquesta mare ha volgut compartir el seu cas perquè creu necessari que els pediatres es formin en nutrició, ja que són els que donen les recomanacions: “Jo els considerava com un déu i, si cada vegada que hi vagi he de contrastar la informació per veure si el que m’ha recomanat està bé, em sembla terrible”. Una vegada més es constata que és necessari que hi hagi dietistes i nutricionistes a la Sanitat.

ETS DENÚNCIA

Teniu algun cas flagrant de recomanacions dietètiques poc saludables en l’àmbit sanitari? Aprofiteu la plataforma d’Etselquemenges per a denunciar el vostre cas i així fer força perquè a la Sanitat hi hagi Dietistes i Nutricionistes. L’alimentació té un paper fonamental a la nostra salut i calen professionals formats en la matèria.

Més enllà de la Sanitat, hi ha altres situacions que són susceptibles de ser un gran tema per #ETSDenúncia. Esteu cansats dels menús infantils dels restaurants? Del menjar que es dona a l’escola, càterings d’empreses o residències de gent gran? Expliqueu-nos el vostre cas i ajudem a estendre l’alimentació saludable fora de les nostres llars.

Lluca Rullan
Lluca Rullan

Periodista i dietista integrativa

  @llucarullan   @llucarullan_dietista