Prepareu-vos. L’informe “Mi primer veneno”, de Justícia Alimentària Global, parla sense pèls a la llengua i destapa amb una infinitat de dades objectives el gran engany de l’alimentació infantil. Llets de fórmula i de creixement, potets i farinetes, iogurts, galetes i molts altres productes processats que trobem en tots els supermercats i en totes les farmàcies se’ns presenten des de fa anys com a opcions adaptades a les necessitats nutricionals de nadons i més petits de tres anys, amb l’aval d’importants associacions mèdiques i pediàtriques.
Bombardejats diàriament amb la tendra i simpatiquíssima publicitat d’aquests productes, hem acabat substituint el menjar real dels nostres fills, amb la confiança que els potets i la resta de menjar ràpid infantil és més nutritiva i més adequada per als nens que el que mengem els adults. Però no hi ha res més lluny de la realitat.
Seguint les recomanacions alimentàries que dicta l’Organització Mundial de la Salut, els nadons han de ser alimentats exclusivament amb llet materna fins als sis mesos i, un cop iniciat el deslletament, els aliments que han de complementar la llet materna han de ser tan sans com sigui possible, sense sucres i sense sal, com a mínim abans del primer any de vida. Segons l’informe, “més enllà del «no sucre, no sal», l’alimentació complementària del nadó no necessita res especial. És a dir, no hi ha una «alimentació especial» per a nadó. Si s’eviten els sòlids amb risc d’ennuegament i s’ofereixen al nadó aliments saludables en racions adaptades a les seves sensacions de gana i sacietat, no hi ha motius per oferir aliments o preparats especials. L’objectiu de l’alimentació complementària és, sobretot, que el nadó s’acostumi a menjar el que es menja a casa (especialment si és saludable, si no, el problema és un altre), que comenci a desenvolupar la seva «paleta» de gustos alimentaris, textures, olors, etcètera, que l’acompanyaran durant els següents anys. No obstant això, amb productes industrials no se sol aconseguir res d’això”.
Els potets industrials tenen un percentatge de sucres entre el 20 i el 30% de la composició total. Un disbarat!
I és que, de fet, els potets industrials tenen un percentatge de sucres entre el 20 i el 30% de la composició total. Un disbarat, tenint en compte que els nadons de menys d’un any no han de prendre sucre i que els adults no han de superar els 25 grams diaris. En general, els potets que trobem al súper i a les farmàcies han estat elaborats amb la tècnica de la dilució en aigua, que dilueix els ingredients principals de la recepta per allargar la quantitat, cosa que redueix la densitat nutricional del producte. Això acaba significant que la majoria dels potets del mercat equivalen a aigua amb una petita proporció de vegetals i carns de no gaire qualitat, a més d’additius. No obstant això, l’informe denuncia que això és una cosa que no passa amb les versions ecològiques (més cares), i remarca que el poder adquisitiu dels consumidors acaba condicionant la salut dels seus fills.
Una cosa semblant passa amb les llets de creixement. Tot el que aporten aquest tipus de llets es troba de manera natural en una dieta equilibrada per a un nen; excepte el sucre, que no n’haurien de prendre. (A l’article “I si donem llets de fórmula, quina és la millor?“, trobareu les nostres recomanacions més saludables en casos de lactància artificial).
“Diversos estudis indiquen que l’augment de la prevalença d’obesitat en la infància pot relacionar-se amb la ingesta inadequada de determinats nutrients en etapes primerenques de la vida”, denuncia també “Mi primer veneno”.
L’informe, ple de substància de principi a fi i molt recomanable per a pares, mares, cuidadors i, en realitat, a tothom, acaba fent una llista amb una sèrie de demandes i propostes polítiques a les quals, per descomptat, ens hi adherim des d’Etselquemenges:
- Prohibir la publicitat d’aliments amb perfils insans adreçats a la població infantil.
- Prohibir la venda d’aliments amb perfils insans adreçats a la població infantil en centres farmacèutics.
- Prohibir la propaganda i difusió d’aquests aliments en centres mèdics.
- Establir una regulació que obligui les empreses a divulgar públicament tots els seus conflictes d’interessos científics i de política pública.
- No permetre la participació de qualsevol organització que tingui conflictes d’interessos entre els seus objectius privats i públics en el procés de presa de decisions sobre salut pública.
- Establir una regulació amb directrius clares sobre el conflicte d’interès per a les associacions filantròpiques, mèdiques, de professionals, de salut, universitats i publicacions científiques.
