Ho saben molt bé en Ferran Barbarà i la Núria Juanola, responsables de la revista Maresme Gourmet, en web i paper, a través de la qual ens descobreixen cada setmana els restaurants del Maresme que més els agraden. Els darrers temps han vist com augmenta l’interès dels restauradors pel Km0, per trobar el producte a la comarca mateix i, si pot ser, ecològic.

La Sal del Varador. Mataró.

La Sal del Varador. Mataró.

Lasal Varador de Mataró i Els Garrofers d’Alella són els dos establiments més coneguts que es decanten clarament per l’alimentació ecològica. Últimament, però, sembla que la comarca comença a tenir més prestigi gràcies a aquest aposta clara pel menjar de la terra i de qualitat.

Els garrofers

Els Garrofers. Alella.

L’any passat, a més, va néixer Slow Food Maresme, presidit per en Lluís Vidal i la Núria Fernández, promotora, a més, del bar Cromàtic Diverteca , a Premià de Mar, un espai per a petits i grans amb propostes saludables que van des de les fruites i verdures fins als productes de la neteja.

Cromatic Diverteca. Premià de Mar.

Cromatic Diverteca. Premià de Mar.

Un element definitiu també del darrer any ha estat el reconeixement amb una estrella Michelin al restaurant del Masnou Tresmacarrons, que ha tornat a posar el Maresme al mapa, com ho va començar a fer en el seu dia, i ho continua fent, l’ambaixadora per excel·lència de la comarca, la Carme Ruscalleda.

La majoria de restaurants, tot i no ser Slow Food, ja treballen amb Km0. El producte ajuda a diferenciar els restaurants del Maresme dels de Barcelona. Al Maresme, a més, hi ha molta oferta d’horta i fruita, i els restauradors, si ho volen, poden tenir producte per a tots els comensals.

la_fonda_del_casal

La Fonda del Casal. Argentona

Tot i no tenir el reconeixement de Slow Food, tots intenten treballar amb Km0. El Maresme té molta necessitat de diferenciar-se de Barcelona, i el producte ajuda molt a marcar distància. La Núria afegeix: A La Fonda del Casal d’Argentona fan també Km0. Bé, ells diuen que són Km0,5. Si han de comprar al Vallès, ho fan, però intenten comprar-ho tot dels productors de la zona”.

En Ferran té clar que l’Slow Food és una tendència que genera fins i tot més negoci del que la gent es pensa. “Fa uns dies entrevistàvem l’Ester Bachs, sommelier catalana que treballa a la International Wine Challenge des de Londres i ens explicava què valora la gent d’un vi d’Alella, i diu que al Regne Unit o a Austràlia, un vi de la nostra terra es valora molt més si el raïm que s’ha fet servir és també una varietat local i no un chardonnay, per exemple. Un vi Slow Food es valora. Això t’està dient que l’Slow Food és una tendència! Si vols vendre el teu producte al món, ho has de fer amb el producte de la teva terra, perquè, si no, no despertaràs el mateix interès.

“En Ferran Adrià ens va ensenyar que, amb productes normals, es pot fer alta cuina i, per mi, l’Slow Food també entra en aquest concepte. Amb els nostres productes, com la verdura fresca, es pot fer un plat espectacular sempre que la matèria primera sigui bona, esclar”.

Al Maresme, la Xarxa de Productes de la Terra, de la Diputació de Barcelona, també ajuda a vehicular el consum de productes locals. Cada cop hi ha més restaurants que treballen diferent i que poden ser bons candidats per rebre una placa Km0 de l’Associació Slow Food.

Més informació a Maresme Gourmet

 

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta nutricional d'Etselquemenges.
Creadora del Cómo Como Festival

  @nurcoll   @nuriacoll