Reportatges

Inici / Reportatges 19 de gener 2017 per Marta Costa

Quant de sucre s’amaga en els productes industrials?

Sabíeu que una sola llauna de Coca-cola o de tònica supera la quantitat diària de sucre recomanada per l’OMS? Que els iogurts naturals, desnatats o sense lactosa, porten més de tres terrossos de sucre? O que hi ha productes infantils i específics per a bebès amb dosis molt altes d’aquest endolcidor que no té cap valor nutricional però sí molts efectes perjudicials? De quina manera amaga el sucre la indústria alimentària?

Si no teniu costum de llegir les etiquetes, mireu aquestes fotografies. Amb tan sols un cop d’ull, podreu veure la quantitat desorbitada de sucre present en molts productes industrials, fins i tot els que es venen com a sans, naturals, light o específics per a nens i bebès.

I si us sentiu consumidors estafats, us heu posat les mans al cap o us costa de creure, ara sí, llegiu les etiquetes i veureu que no es tracta de cap broma ni exageració.

Darrere de les imatges professionals i d’aspecte publicitari de sinAzucar.org hi ha el fotògraf Antonio R. Estrada, convençut que “la indústria alimentària produeix massa productes altament processats i que, molts, són un dels factors desencadenants de l’epidèmia d’obesitat i diabetis tipus II que estem patint”.Dels efectes perniciosos de la sobreingesta de sucre a la dieta, n’hem parlat molt i molt abastament. A l’article “L’addicció al dolç: aneu en compte amb el sucre”, la doctora en bioquímica i especialista en alimentació saludable Olga Cuevas fa un repàs extens dels principals mals d’aquest refinat, com ara la relació directa entre hiperactivitat infantil i sucre o entre infeccions, càndides i sucre. Però potser el problema no és només prendre consciència dels perjudicis del sucre refinat, sinó, més aviat, ser capaços de controlar la quantitat “camuflada” que mengem més enllà dels dolços i que es troba en moltes begudes i menjars preparats per la indústria alimentària.

I de quina quantitat estem parlant? La Lluca Rullan ens explicava a l’article “Productes ensucrats, etiquetes desensucrades” que més del 75 % de sucre que consumim avui en dia és invisible perquè està incorporat en aliments processats o envasats per la indústria alimentària. I això és el que precisament vol denunciar Estrada amb les seves fotografies d’alt impacte visual.



 

De fet, 25 grams diaris de sucre és la quantitat recomanada per l’OMS; és a dir, el límit que no hauríem de sobrepassar si volem fer una dieta saludable. No obstant això, una llauna de 33 cl de Coca-cola ja supera aquesta xifra, perquè conté 35 grams de sucre, 10 més dels recomanables.

“Moltes persones se sorprenen de la quantitat de sucre que tenen alguns lactis amb aspecte saludable. Per exemple, un Activia 0% té quatre terrossos de sucre, i molta gent el consumeix com a part d’una dieta d’aprimament. Un altre cas similar és el gelat Llaollao, que, pel fet de ser de iogurt, tothom l’associa a la salut sense ser conscient que una terrina mitjana conté sis terrossos de sucre blanc (i això sense comptar el tòping)”, ens explica el fotògraf. I és que, en general, hem d’evitar caure en la trampa del producte light, el de “0% matèria grassa” o el “sense sucre afegit”, que no ens ajudarà a perdre pes ni a seguir una dieta saludable ja que, o bé estarà carregat de sucre i d’additius, o bé haurà substituït el sucre per un germà bessó com l’aspartam, la maltodextrina o el xarop de glucosa o de fructosa, tampoc gens recomanables.I què podem fer?

A més de l’Antonio R. Estrada, hi ha diferents plataformes de consumidors i organitzacions que lluiten contra el negoci amarg del sucre blanc. El documental Fed Up, per exemple, a més de denunciar la indústria alimentària dels Estats Units per haver transformat l’obesitat, les malalties cardiovasculars i altres problemes de salut en una autèntica epidèmia, fa una crida global a superar el repte de passar deu dies sense sucre.

Justícia Alimentària Global, a més, també posa l’accent en l’impacte social i ambiental de la producció, el comerç i el consum del sucre a escala global, sovint vinculats a lobbies alimentaris, especulació financera, contaminació ambiental i vulneració dels drets humans, denúncia que podeu llegir extensament a l’informe “Informe Planeta Azúcar: las armas con las que la industria alimentaria domina nuestras vidas”.

A l’informe, l’ONG proposa tres línies d’actuació per aconseguir revertir la situació:

  1. Millorar l’etiquetatge perquè puguem saber què estem comprant des del punt de vista nutricional.
  2. Regular més i millor la publicitat alimentària, especialment l’adreçada a la població infantil.
  3. Estudiar possibles mesures impositives sobre els aliments insans.

Com a consumidors, a més de fer una compra més conscient i intentar reduir el consum de productes processats i decantar-nos per una dieta més neta i viva, hauríem de començar a desconfiar de la publicitat que ens promet miracles, agafar el costum de llegir críticament les etiquetes, treure conclusions pròpies i aprendre a descartar el que ens fa més mal que bé.

Marta Costa

Marta Costa
Periodista i Postgrau en Comunicació Alimentària.
Coordinadora de continguts d'Etselquemenges.
mcosta@etselquemenges.cat

PUBLICITAT
Cercador

amunt

Tens el colesterol suposadament elevat? Doncs no et perdis la xerrada de divendres, 24 de març d'en Marc Vergés.