Qui més qui menys sap que el sucre no és saludable. El consum habitual de sucre es relaciona amb l’obesitat i la insulinoresistència, augmenta el risc cardiovascular, altera el sistema nerviós, desequilibra la microbiota intestinal –cosa que provoca càndides− i és altament addictiu, entre d’altres inconvenients. Pots trobar-ne més informació en aquests dos articles de Neus Elcacho: La guia definitiva d’endolcidors i Com deixar els dolços i la xocolata.

sucre-730

De fet, la població ja n’és bastant conscient perquè el consum de sucre de taula ha disminuït a la meitat des de 1980. Això vol dir que evitem afegir sucre al cafè, a la infusió, al te o al iogurt. Paral·lelament, el consum de sucre total ha augmentat més d’un 20 % durant aquests últims 35 anys, lligat a un canvi de patrons alimentaris.

Més del 75 % de sucre que consumim avui en dia és invisible perquè està incorporat en aliments processats o envasats per la indústria alimentària

Segons l’Informe Planeta azúcar de VSF Justicia Alimentaria Global, més del 75 % de sucre que consumim avui en dia és invisible perquè està incorporat en aliments processats o envasats per la indústria alimentària. En productes dolços ens ho podem imaginar, però també és present en multitud de productes salats com ara conserves, embotits, galetes salades, salses o pa de motlle, entre molts d’altres.

Fa uns mesos, l’OMS va recomanar una reducció del consum de sucre del 10 % al 5 % de la ingesta calòrica total, per obtenir beneficis addicionals. Un 5 % de la ingesta diària equival a uns 25 grams (aproximadament 6 cullerades de cafè) de sucre al dia per a un adult amb un índex de massa corporal normal.

L’OMS no es refereix als sucres presents de manera natural als aliments com les fruites i verdures fresques, els cereals o els sucres de la llet, sinó als sucres afegits per la indústria alimentària o als que estan lliures en aliments processats (sucs, melasses o farinetes de cereals, entre molts d’altres).

Com ens podem beneficiar de no sobrepassar més d’un 5 % el consum de sucres lliures quan tres quartes parts del sucre que consumim és invisible i no el tenim en compte? Les dades del consum mitjà de sucre a Espanya són esfereïdores: 112 g per persona, quatre vegades més del que recomana l’OMS.

Ens haurem de posar les piles per saber si el que mengem porta sucre i començar a mirar etiquetes amb la calculadora a la mà perquè la informació que es dóna no pot ser més enrevessada. Segons l’informe de VSF, gairebé el 70 % de la població no entén la informació que apareix a les etiquetes.

Fa uns mesos, es van aprovar algunes “millores” en el sistema d’etiquetatge per facilitar als compradors l’elecció de productes. De manera voluntària, es poden destacar les kcal, els sucres, els greixos, els greixos saturats i la sal a la part frontal de l’envàs o en algun lateral.

Desxifrant etiquetes

Se suposa que aquest resum destacat és per facilitar la lectura de l’etiquetatge, però desgranarem la informació que s’hi dóna perquè no hi hagi cap dubte. La infografia següent és d’una etiqueta de cereals per a l’esmorzar que podem trobar actualment en un supermercat i a la dreta la versió que defensa VSF (basada en el sistema de semàfors que expliquem una mica més avall):

sucre01

Què podem destacar?

  • Encara que els productes siguin per al públic infantil, la ingesta que es pren de referència (IR) és un adult mitjà que consumeix 2.000 kcal al dia.
  • El percentatge i els grams es calculen per racions, però vigileu perquè les racions que marquen sempre són més petites que les que consumim habitualment.
  • Si ens concentrem amb el sucre, tots els càlculs es fan segons la Ingesta de Referència que marca la indústria. I això què vol dir? Doncs ni més ni menys que 90 g de sucre al dia, com a màxim!

Com us heu quedat? Quan s’han de donar tantes explicacions, el resum no és útil. Quan s’ha de treure una calculadora per esbrinar el sucre que conté per ració real o saber el percentatge respecte als 25 g que recomana l’OMS, és un engany.

Alternatives: semàfor i segell de valor nutricional

Hem preguntat a Javier Guzmán, director de VSF Justicia Alimentaria Global, com es podria millorar aquest resum destacat i ens ha fet la proposta següent:

  • En el cas del sucre, que es prengui la quantitat màxima recomanada per l’OMS de 25 g i no els 90 g de la indústria per calcular els grams de sucre per ració i els percentatges de sucre per ració.
  • Racions reals o de 100 g.
  • Sistema de semàfors: simula el senyal de trànsit per facilitar la lectura de l’etiqueta. En la taula següent comparem els valors actuals de la IR del sucre (90 g) i l’abismal diferència si es pogués aplicar la recomanació de l’OMS (25 g).

sucre02

El Parlament Europeu va votar en contra d’aquesta proposta el 2010 perquè certs països s’hi van oposar, però el Regne Unit l’usa de manera voluntària amb molt bons resultats pel que fa als consumidors, i amb certs problemes legals perquè des d’Europa es vol vetar. Potser us sona perquè Eroski també l’usa voluntàriament en la seva marca blanca.

  • Algun element gràfic que identifiqui productes saludables, tipus el forat del pany de Suècia. El keyhole  s’usa a Suècia des de 1989 i s’ha fet extensiu a Dinamarca i Noruega. Identifica productes amb valor nutricional saludable, sempre que es compleixin els requisits estipulats.

Només tenint en compte el sucre, el semàfor és molt efectiu, però és cert que poden passar coses com que en un refresc de cola apareguin totes les rodones en verd i només el sucre en vermell. Per tant, és interessant incloure algun símbol que reconegui el valor nutricional saludable, com el cas del forat de pany dels països nòrdics.

Guzmán reclama un canvi polític: “Són necessàries polítiques que promocionin la bona alimentació i donin oportunitats a petits productors i al menjar ecològic per generar un canvi de patró de la indústria alimentària i també de l’agricultura. Al mateix temps, s’ha de frenar el menjar industrial amb impostos sobre la mala alimentació”.

Mentre arriben els canvis en la política, com a consumidors hi tenim molt a dir i la conclusió és la de sempre, que la base de la nostra alimentació siguin les verdures i les hortalisses i el menjar de veritat. Si evitem els productes processats o envasats guanyarem en salut i ens estalviarem molts mals de cap!

Més informació:

 

Lluca Rullan
Lluca Rullan

Periodista i dietista integrativa

  @llucarullan   @llucarullan_dietista