-Marc, què destacaries més enllà de la pèrdua de pes o els problemes d’insomni?
Un dels principals problemes de deixar de menjar és el dany renal: els ronyons poden començar a deixar de funcionar correctament i en el pitjor dels casos, hi podria haver infart. Però abans de tot això, i depenent del que duri la vaga de fam, hi haurà una disminució de tot el sistema digestiu pel que fa als enzims i, si s’allarga, pot ser molt difícil que torni a la normalitat.
D’altra banda, si es perd molt greix, afloraran tòxics que faran que hi pugui haver reaccions al·lèrgiques en diferents graus.
-Si la vaga dura més de 30 dies, què més pot passar?
Els òrgans vitals allotjats a la zona toràcica, perdran tot el greix perivisceral que hi ha i per tant cauran a la zona abdominal i, sovint, encara que tornis a recuperar l’alimentació, aquesta recol·locació dels òrgans no és possible al 100% i per tant queden anatomies alterades a la panxa, per exemple.
-Si acaba la vaga i tornen a ingerir aliment, què notaran?
A vegades, les sensacions digestives no recuperen el seu estat d’abans i poden aparèixer situacions de dispèpsia més o menys cròniques. Això tenint en compte que hi pugui haver un cert dany renal.
A més, en aquest procés hi pot haver també una inflamació cerebral, un hipofuncionament cerebral, és a dir que l’organisme rendibilitza al màxim la part del cervell que funciona de forma imprescindible i, per tant, deixa de banda altres funcions del cervell no tan importants però que desperten més probabilitats de patir ansietat o perdre la capacitat de resolució de conflictes.
I per últim, per resumir una última conseqüència, hem d’afegir que si el cos perd més d’un 34% de reserva muscular o el seu organisme se situa amb menys d’un 7% de greix de reserva, les possibilitats de patir un infart són molt elevades.
Gràcies per aquest article, molt interessant.