El risc de desenvolupar símptomes de trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) durant la infància podria estar modulat per la dieta de la mare durant l’embaràs. La recerca, publicada a The Journal of Pediatrics, va analitzar mostres de plasma procedent de cordons umbilicals per quantificar els nivells d’omega-6 i omega-3 que arriben al fetus. L’anàlisi estadística va mostrar que, com més gran és la proporció d’omega-6 respecte de l’omega-3, més risc hi ha de mostrar símptomes de TDAH als set anys.
L’omega-6 i l’omega-3 són àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga que tenen un paper crucial en la funció i l’arquitectura del sistema nerviós central, concretament durant les últimes fases de la gestació. Els dos tipus d’omega competeixen per incorporar-se a les membranes cel·lulars i s’obtenen principalment a través de la dieta. Com que tenen funcions fisiològiques oposades –l’omega-6 promou els estats sistèmics proinflamatoris, i l’omega-3, els antiinflamatoris–, és important que hi hagi un equilibri. Investigacions prèvies ja havien observat que els infants amb símptomes de TDAH tenen una ràtio omega-6:omega-3 més alta.
A l’estudi, liderat per un equip de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) – centre impulsat per La Caixa– hi van participar prop de 600 criatures de quatre regions espanyoles del Projecte INMA (Astúries, País Basc, Catalunya i Comunitat Valenciana). A més de mostres de plasma procedent del cordó umbilical, es van recollir dades procedents de diversos qüestionaris que havien respost les mares. Els símptomes de TDAH es van avaluar per mitjà de dos qüestionaris estàndard diferents que van ser completats pel professorat dels infants participants quan tenien quatre anys i pels progenitors quan en tenien set.
Els resultats de la recerca mostren que, per cada increment d’un punt en la ràtio d’omega-6:omega-3 trobada en les mostres del cordó umbilical, el nombre de símptomes de TDAH als set anys augmentava en un 13%. Cal precisar que l’estudi va avaluar tant el diagnòstic clínic de TDAH (sis símptomes com a mínim), com el nombre de símptomes presents, fins i tot en els casos que no arribaven a complir els criteris diagnòstics. La ràtio dels dos omegues es va associar amb el nombre de símptomes de TDAH, però no amb el diagnòstic del trastorn, i només en l’examen que es feia quan els infants tenien set anys. Els autors suggereixen que pot haver-hi un error de mesura als quatre anys, ja que els símptomes detectats en edats primerenques poden ser originats per un retard en el neurodesenvolupament que entra dins de la normalitat.
“Els nostres resultats estan en línia amb els d’estudis previs que van establir relació entre la ràtio d’omega-6:omega-3 de les mares i diverses conseqüències en el neurodesenvolupament”, assenyala Mónica López-Vicente, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.
“Tot i que no trobem associació clínica, els nostres resultats són importants poblacionalment. Si una gran part de la població està exposada a ràtios altes d’omega-6:omega-3, la distribució dels símptomes de TDAH es desplaçaria lleugerament a la dreta, i la prevalença de valors extrems incrementaria, cosa que tindria un impacte en els costos sanitaris i en la productivitat de la comunitat”, completa López-Vicente.
Aquest estudi aporta una evidència més sobre la importància de la dieta materna durant l’embaràs. “El subministrament de nutrients durant les primeres etapes de la vida resulta clau, ja que programa l’estructura i la funció dels òrgans, cosa que té un impacte en la salut al llarg de tota la vida. Com que necessita molt de temps per desenvolupar-se, el cervell és un òrgan particularment vulnerable a una programació defectuosa, de manera que aquest tipus d’alteracions podrien conduir a trastorns en el neurodesenvolupament”, explica Jordi Júlvez, investigador d’ISGlobal i últim autor de l’estudi.
