Fa una setmana que hem esgotat totes les reserves de peix previstes pel 2011. Un estudi de la New Economics Foundation i d’Ocean 2012 analitza el consum i la dependència que tenen els països amb el peix i l’Estat espanyol és el que més en consumeix de tota Europa. L’informe “El Dia de la dependència del peix” especifica a partir de quin dia de l’any cada país dependrà de les aigües extracomunitàries per vendre peix i aquesta data, en el cas de l’Estat espanyol, va ser el passat diumenge 8 de maig.
Això significa que dos de cada tres peixos que consumim provenen de l’estranger. Els autors de l’estudi de la New Economics Foundation i d’Ocean 2012 també alerten que l’Estat espanyol lidera les llistes de nacions depredadores de peixos de la Unió Europea i consideren que la situació és catastròfica. Per això demanen que s’asseguri que la quantitat de peix que s’extreu del mar no sigui superior a la que el mar pot generar cada any, donar prioritat al principi de sostenibilitat i limitar les quotes de pesca dins de la nova Política Pesquera que els últims anys estan un 48% per sobre de les recomenacions científiques.
Les propietats del peix
Tot i així el consum moderat de peix és molt beneficiós pel cos. El peix conté greixos saludables que ajuden a retenir la vitamina D, indispensable per absorbir i fixar el calci a l’os. Hem d’evitar els peixos de piscifactoria ja que se’ls alimenta a base de farines amb una part de pinso d’origen animal. L’orada, el turbot, el llenguado, el llobarro, el salmó o la truita se solen criar d’aquesta manera. Per això és important observar si els peixos de la peixateria on comprem són salvatges o no. A banda de l’etiqueta, on es obligatori per llei especificar l’origen del peix -que sovint algunes peixateries ‘obliden’-, es pot distingir l’origen de piscifactora per la textura, que és una mica farinosa i greixosa i pel seu gust que recorda vagament al pollastre. Hi ha gambes que s’importen des d’Orient a preus molt barats que també han estat alimentades amb farina. Amb tot el mar Mediterrani és relativament petit i la qualitat biològica del peix disminueix dia a dia per la gran quantitat d’elements contaminants que hi aboquem. Amb les algues pot passar el mateix tot i que tenen una gran capacitat depurativa i antidegenerativa i que no solen créixer en ambients contaminats. El peix conté abundants minerals com ara el seleni, el fòsfor, el fluor, el iode i discretes quantitats de vitamines com algunes del complex B, la A en peixos greixosos (tonyina, anguila, verat)
Com ens ajuda cada varietat de peix
El peix blanc a la planxa tonifica el pulmó i la digestió. Si es menja amb verdura de fulla verda es redueix notablement la seva toxicitat. La tonyina tonifica la substància bàsica, la sang i els fluids del fetge i és un bon peix pels estats anímics i per enfortir l’estructura física en general. Sempre que quedi vermella per dins, ajuda a donar força als ulls i prevenir la sequedat i les “mosques” als ulls. El peix al vapor és molt adequat pels nens en creixement, per a esportistes i per gent activa físicament. Té uns nivells de toxicitat raonables i també s’ha d’acompanyar sempre de verdures de fulla verda per ajudar a la digestió i la desintoxicació. Les sardines són un plat amb molta proteïna i es recomana prendre’n de tant en tant. Ajuda a protegir la flora intestinal i a desintoxicar ja que el peix blau és més fort que el blanc. Les gambes potencien l’energia a la zona lumbar, la líbido i l’energia als ronyons. És un bon tònic general. Per últim un plat de pèsols amb sípia és bo per menjar a la tardor-hivern. És un plat que “pesa”, apropiat per climes freds, per a persones que necessiten estabilitzar l’energia i trepitjar de peus a terra. També és recomanable per a persones que parlen molt i tenen sequedat a la gola. Fa passar la gana i els desig de proteïnes i formatges. Es pot acompanyar d’oli de sèsam o de lli.
*Font: Doctors Olga Cuevas i Jorge Pérez-Calvo
