Alimentació de 0 a 3

Inici / Alimentació de 0 a 3 18 de novembre 2014

La febre com a signe de salut. Una altra mirada

La febre és un símptoma producte de l’activació del sistema immunològic i una reacció saludable i esperable a la invasió de microorganismes. Cada infecció patida i superada representa un aprenentatge per al sistema immunològic del nen.

febre-730

La febre és calor i sovint és la resposta per combatre l’agressió d’un microorganisme, que produeix un augment de la temperatura corporal superior a 37,5 ºC.

Des de l’antiguitat i en totes les cultures, la calor es considera indispensable per a qualsevol forma de vida a la Terra. És l’origen de la vida.

L’ésser humà genera calor i la regula en funció de la temperatura exterior, que seria la calor física; però també hi ha una altra forma de calor, l’anímica, que és una propietat exclusivament humana i que no es pot mesurar amb un termòmetre. Per tant, la calor és, a més d’una energia generada per partícules, una expressió del sistema anímic. La calor física i l’anímica estan íntimament relacionades i s’influencien l’una a l’altra constantment. Quan tenim explosions violentes de ràbia o de vergonya, generem calor, que, en l’àmbit físic, es manifesta per l’envermelliment de la cara. En canvi, quan tenim por o sentim odi, notem fred.

En realitat, és la mateixa calor, però amb activitat més interna o externa. Totes les vivències anímiques agradables i que ens aporten calor contribuiran a reforçar les defenses i ens ajudaran a millorar la salut de l’organisme. Podem dir que aquesta organització calòrica és el vehicle de l’essència humana i que és un termòstat de la salut.

El nen, quan neix, ho fa en un cos físic que ha heretat dels pares; a través de diferents processos inflamatoris patirà una transformació que el convertirà en un ésser individual diferent de qualsevol altre per poder desenvolupar el seu destí.

Una de les característiques d’aquest procés de transformació és l’aparició de processos inflamatoris freqüents –caracteritzats per un símptoma principal, la febre–, que es produeixen principalment durant els set primers anys de vida, període en el qual, tradicionalment apareixien les malalties infantils clàssiques (xarampió, rubèola, varicel·la). Aquests processos de calor repetits permeten adequar el cos heretat dels pares a les característiques d’un jo individual. La febre ajuda els nens a conquistar el seu cos físic, a fer-lo seu per poder expressar-se millor i, per tant, a realitzar-se millor com a ésser humà. Aquestes “crisis” que suposen les malalties en la infància permeten modificar l’herència i reconstruir l’organisme.

Una malaltia clàssica com el xarampió tenia diverses fases: la incubació, el període catarral, l’exantema, la resolució i la convalescència. Al final es produïa un procés de descamació i apareixia pell nova i mucoses noves; o sigui, es produïa la síntesi d’una proteïna nova pròpia del nen i diferent de la dels seus pares, que era heretada. Actualment aquestes malalties són poc freqüents per les vacunes, però hi ha altres processos inflamatoris, més curts i menys intensos, que és molt important respectar, ja que són normals i molt saludables en aquesta època de la vida.

La febre és un símptoma producte de l’activació del sistema immunològic i una reacció saludable i esperable a la invasió de microorganismes. Cada infecció patida i superada representa un aprenentatge per al sistema immunològic del nen.

Doneu-me el poder de produir febre i guariré qualsevol malaltia.” Parmènides S. IV aC

La febre és un dels mecanismes de l’organisme per posar a màxim rendiment el sistema immunitari. Quan la febre puja, s’activen els leucòcits i es formen anticossos i altres reaccions que condueixen cap al procés curatiu de manera local o global. L’acompanyen processos de descomposició, eliminació i desintoxicació adreçats sobretot a la renovació i regeneració dels teixits.

Quines conseqüències pot tenir inhibir la febre quan hi ha una infecció?

La medicina oficial sap que la febre té alguns aspectes positius científicament comprovats, com l’activació dels mecanismes de defensa i la inhibició dels bacteris i virus gràcies a l’elevació de la temperatura corporal. Tot i això, se segueix insistint a suprimir la febre com a primera mesura davant qualsevol procés infecciós. S’actua com si la febre fos un efecte secundari negatiu i nega l’evidència que és una activitat corporal pròpia altament efectiva amb l’objectiu de superar les malalties i millorar la salut general. Si no hi ha febre, no hi ha malaltia; com quan els nens petits pensen que són invisibles si es tapen els ulls. Nega sistemàticament l’evidència que és una reacció calòrica del cos altament efectiva i poderosa per superar la malaltia i és un signe que el sistema immunitari funciona bé. No tots els estats febrils són una amenaça per al nen; cal valorar l’estat general i la presència de signes i símptomes.

metgeinen-730

La febre i les malalties tenen un sentit i reprimir-les o suprimir-les només debilita l’organisme i la capacitat de defensa que té quan la necessitem.

Adquirim salut a través d’un procés d’aprenentatge superant malalties i situacions crítiques i/o conflictives.

Hi ha molts estudis que demostren que l’ús d’antibiòtics i antitèrmics de manera indiscriminada afavoreix l’aparició de malalties al·lèrgiques i immunitàries. Abans ja hem comentat que la malaltia produeix un canvi calòric que té una influència evolutiva en l’àmbit físic, mental i emocional. En el nen petit aquests canvis són més evidents. No és estrany veure, després d’una malaltia febril que s’ha deixat evolucionar sense suprimir-la, canvis importants en el nen, tant físics com de personalitat.

La febre, a banda de ser un mecanisme de defensa, té un impacte directe en el procés maduratiu del nen. En realitat, té un efecte pedagògic, ja que a través del mateix esforç, aprèn coses noves. Quan donem antitèrmics i antibiòtics impedim que l’organisme s’involucri i aprengui, i provoquem més debilitament a tots els nivells. En el futur, en casos més greus que les típiques malalties febrils de la infància, l’organisme, que no estarà entrenat, no serà capaç de resoldre’ls satisfactòriament.

L’entrenament del sistema immunitari d’avui són les defenses del dia de demà.

La febre és un esforç de l’organisme per millorar a tots els nivells i reflecteix la voluntat de viure. Si inhibim repetidament la febre, inhibim també aquesta voluntat i podem estar influenciant negativament el desenvolupament de la personalitat del nen afavorint la tristesa, la depressió i la malenconia. Hem d’aprendre a perdre la por i a acceptar-ho com un regal.

Patrons de febre

Podem parlar de diferents tipologies de nens segons el patró febril.

  • Nens que gairebé no pateixen episodis febrils.
  • Nens amb episodis febrils llargs, però poc intensos.
  • Nens amb pics alts de febre freqüents però de durada curta.
  • Nens que passen anys sense tenir febre, però que, quan en tenen, és molt intensa.
  • Nens que, davant de qualsevol trasbals emocional, tenen febre (quan la mare marxa de viatge i es queden amb els avis, abans de les excursions escolars, dels exàmens…).
  • Nens que fan un esforç intel·lectual massa precoç i intens i la seva energia baixa. Sembla que el procés febril els dificulta la capacitat de pensar i que perden dies a l’escola, però durant aquest temps han pogut descansar i recuperar-se del treball intel·lectual o de l’estrès i reforçar el procés de creixement personal.
  • Càrrega hereditària.

Iniciador de la febre

Qui o què inicia aquest procés?

La medicina busca sempre causes exteriors: bacteris, virus, toxines… que, en realitat, només seran els desencadenants si el sistema immunitari està predisposat. La medicina segueix lluitant per controlar aquests agents externs mitjançant antimicrobians i vacunes en lloc de tractar de reforçar la immunitat.

La capacitat de generar febre es correlaciona amb un grau alt d’autonomia. Amb la febre no només eliminem l’estrany que ens ha envaït (els microorganismes) sinó també part del que hem heretat. La febre és una necessitat evolutiva humana. El nen ha d’aprendre a sobreviure en la naturalesa i per això necessita remodelar el cos i fer seu tot el que ha heretat. Diríem que la salut individual es conquereix durant la infància. Per això les malalties febrils infantils són una oportunitat de desenvolupament que cada individu aprofitarà en el moment més oportú. El metge només s’hauria de preocupar de regular aquesta activitat inflamatòria i de donar suport als nens i als pares. Només s’hauria de reprimir la inflamació quan no s’aconseguís el benestar del pacient. El metge s’hauria d’encarregar de detectar situacions que requereixen una actuació supressora, vigilar l’evolució del procés febril i l’aparició de complicacions i acompanyar el pacient amb mesures que facilitin la superació de la malaltia d’una manera respectuosa.

Hi ha tres situacions que impliquen gravetat:

  1. Les complicacions de la febre: Les convulsions febrils. Només en nens amb immaduresa en l’organització del sistema calòric.
  2. Quant la febre és deguda a una malaltia agressiva. Tot i ser un signe de lluita del sistema immunitari, a vegades la febre pot formar part d’una malaltia greu (sèpsia, meningitis, epiglotitis, mastoïditis…) i llavors és important fer un tractament supressiu urgent (antibiòtics, antiinflamatoris…).
  3. Quan el pacient no té recursos per superar la malaltia. A vegades el nen té recursos, però la família no, i haurem d’actuar en conseqüència.

tassa-730

Actuació davant del nen amb febre

Tranquil·litat i calor per superar qualsevol malaltia febril.

Una de les maneres de mantenir-la controlada és amb repòs i dejuni. Excepte quan hi ha una causa greu, no està justificat suprimir la febre, i menys amb la intenció de reincorporar a “la seva activitat normal” el nen o –encara pitjor– els pares.

Durant la fase de pujada, les parts distals del cos estan fredes, hi ha una centralització de la calor i molt sovint s’acompanya d’esgarrifances i tremolors. En aquest moment no estan indicades les aplicacions externes per refredar el cos; el més important és la presència dels pares i tapar el nen per ajudar-lo a recuperar la temperatura adequada.

Quan la febre s’ha estabilitzat i el nen ja no tremola i està tranquil, es poden fer aplicacions externes per atenuar l’excés de calor i millorar l’estat general del nen.

Un autèntic ésser humà és qui suporta molta calor i té el valor de pronunciar paraules que escalfen l’ànima. Això exigeix molt més valor que practicar la fredor interpersonal. Una persona que dirigeix la seva vida cap al futur, ha d’obrir-se cada vegada més a tota mena de calor, perquè la calor és amor i la calor ha de ser resistida.”

Jürg Reinhard

Aplicacions externes

Compreses d’aigua tèbia amb suc de llimona sobre els turmells.

Infusions

Com que la febre és calor i és un fenomen yang podem ajudar a controlar-la amb alguna beguda que refresqui.

  1. Beguda de ravenet i nap. Ratlleu 3 cullerades de nap en una tassa de te bancha i barregeu-hi unes gotes de soja i gingebre fresc ratllat. S’ha de beure immediatament. Indueix la suor en cas de febre.
  2. Te de xiitake. Poseu en remull 2 bolets xiitake tallats a trossets, bulliu-los en dues tasses d’aigua a foc lent fins que el líquid es redueixi a una tassa. Beveu-ne mitja tassa. Hi podeu afegir endolcidor natural.
  3. Suc de poma diluït en aigua.
  4. Suc de verdures.
  5. Infusió tèbia de camamilla o til·la.
  6. Aigua amb unes gotes d’extracte d’equinàcia.

Aplicacions externes (només quan la febre ja ha pujat; mai quan hi ha esgarrifances)

  1. Febre moderada. Emplastre de clorofil·la, rodanxes de cogombre, compreses d’aigua freda amb gotes d’essència de lavanda o menta.
  2. Febre molt alta. Emplastre de tofu.

Tot i que és millor no menjar res, són aptes aliments bàsics com fruita cuita, verdures al vapor o cremes de cereals.

Les flors de Bach i l’homeopatia també poden acompanyar aquest procés d’una manera respectuosa.

La lluita contra la febre significa impedir la participació de l’esperit humà. Els antitèrmics i antibiòtics només s’han de donar quan l’organisme no pot fer front tot sol a la infecció o quan hi ha una patologia greu. La feina del metge ha de ser la de valorar el risc/benefici i aplicar la cita famosa d’Hipòcrates, pare de la medicina occidental, que diu “Primum non nocere” (‘el primer és no fer mal’).

Article escrit per:

bonamusa-200Anna Bonamusa

Metgessa pediatra homeòpata
Correu: alonnisos12@gmail.com
Màster en Homeopatia clàssica a la Universitat de Barcelona. Màster a l’Institut Homeopàtic de Catalunya. Diplomada per l’International Academy of Classical Homeopathy Dr. George Vithoulkas (Alonnisos, Grècia). Diplomada en alimentació conscient i energètica.

PUBLICITAT

amunt