Diuen que l’expressió “tenir mala llet” prové de la creença que la llet materna influeix sobre el caràcter del nadó… i si ho analitzem amb detall, potser, una mica certa sí que és. Una llet materna de qualitat ajudarà que el nadó s’engreixi adequadament, dormi d’una tirada, es mostri tranquil i tingui digestions fàcils.
Una mare donant de mamar al seu nadó
Si, en canvi, la llet no conté els nutrients suficients, el nadó no es quedarà prou tip, es mostrarà inquiet i nerviós i es despertarà més sovint. Com aconseguir que una llet materna sigui de qualitat? El secret, segons els experts, és senzill: descansar molt, menjar sovint i alimentar-se correctament.
“Les mares lactants, per costum, no se solen alimentar bé”, diu la terapeuta i escriptora Montse Bradford: “Els primers mesos, la llet aprofita les reserves de la mare, però passat aquest temps, si no es nodreix com cal, la llet es torna cansada”, afegeix. Autora de nombrosos llibres, com La alimentación de nuestros hijos (Oceano Ambar), en el qual dedica un capítol específic a la “llet materna, de qualitat”, Bradford insisteix en la importància de conscienciar les mares que la criatura actuarà segons l’energia que rebi en cada presa: “Si mengem dolços, sucres refinats i bevem refrescos, el nen es mostrarà inquiet i necessitarà mamar molt sovint perquè aquella llet no l’atiparà. Si, en canvi, optem pels carbohidrats, proteïnes vegetals, caldos i líquids energètics –llet d’ametlles o de cereals (quinoa, civada o arròs)–, el petit allargarà les preses i es mostrarà més tranquil”, afegeix.
El dia a dia de la mare lactant
“Per nodrir correctament el nadó, és fonamental que la mare s’alimenti de manera adequada”, explica Bradford, “perquè tot el que mengem influirà directament en el seu comportament”, afegeix. A l’hora de triar és important optar pels aliments naturals i de cultiu biològic i que la mare es deixi guiar per la seva intuïció i necessitats, tal com feia durant l’embaràs: “És important que mengi quan tingui gana i que begui quan tingui set”, diu la terapeuta. Una recomanació molt simple, però que no tothom segueix: “El cos d’una mare lactant necessita més energia per produir llet –té un desgast suplementari d’unes 600 calories al dia– i a banda ha de recuperar hores de son, recuperar-se del part, adaptar-se a la nova vida amb el nadó i adaptar-se a la lactància. Per tant, cal fer un mínim de sis àpats al dia i beure regularment sense sentir-se culpables. Ara no és hora de recuperar la figura, fer dietes, ni matar la gana amb snacks buits”, diu.
Perquè el nadó quedi satisfet, la llet materna ha de tenir carbohidrats de bona qualitat, greix, proteïnes i minerals, una combinació que es pot aconseguir fàcilment si la mare segueix una dieta basada en cereal integral, peix, proteïna vegetal, verdures del mar, verdures de terra, greix i sucres naturals. Segons Bradford, si la mare abusa de “l’aigua i les amanides”, la llet serà massa líquida i poc nutritiva; si, en canvi, abusa dels sucres ràpids, els estimulants o els greixos saturats (embotits, carns o formatges), aquesta llet serà groguenca, massa espessa i de gust fort.
Recomanacions i àpats
Bradford considera important que la mare mengi sovint per tal de produir llet regularment. Durant el matí és recomanable fer entre dos i tres esmorzars: “Un a primera hora a base de crema de cereals; al cap d’un parell d’hores apostaria també per una altra crema, i a mig matí, un bon entrepà”.
El dinar ha d’incloure tots els elements necessaris per mantenir una producció adequada de llet: cereal integral, proteïna –ella es basaria en el peix–, algues, llegums, verdures de temporada, greix (olis vegetals, fruita seca), i fruita (en forma de purés, compotes o natural) i algun element dolç (llets de cereals o infusions amb edulcorants naturals).
El berenar ha de seguir la línia dels esmorzars. Podem optar per torrades d’arròs amb patés vegetals, alvocat o peix; o, si ens ve de gust alguna cosa dolça, torrades amb melmelades sense sucre, melassa d’arròs, mel… Per acompanyar-ho, un batut de fruita o llet de cereals.
El sopar ha d’incloure verdures (millor en consistència cremosa o cuites al vapor). Proteïna (ou, peix –si no n’hem menjat al migdia– carns blanques…); llegum, cereal integral i fruita (si es vol també en forma de compota o fresca). No hem d’oblidar un bon oli vegetal per amanir, la fruita seca ni les llavors (sempre per acompanyar, torrades o barrejades amb els plats principals).
És important que abans d’anar a dormir faci un petit snack –una mica de fruita seca, llavors…– i que ingereixi alguna cosa també durant la nit: “Ens sembla que durant la nit només hem de donar el pit i beure aigua si tenim set, però és important menjar perquè les preses de matinada també siguin de qualitat”, diu Bradford.
Jordina Casademunt, experta en nutrició natural i esportiva i col·laboradora de la revista, recorda la importància d’incloure aliments rics en calci (com el sèsam i les verdures de fulla verda) i beure molt de líquid “en forma de caldos rics en minerals elaborats amb verdures d’arrel, verdures de fulla i algues, sucs de fruita i hortalissa naturals, begudes vegetals d’ametlla, de civada, etcètera)”.
Què cal evitar?
Segons Montse Bradford, és recomanable excloure de la dieta els aliments que aporten molts sucres ràpids (brioixeria, xocolata, mel, fructosa, pastisseria); els greixos saturats (carns vermelles, aus, mariscos i lactis en general); vinagres i espècies fortes, aliments amb ingredients artificials (additius, salses, colorants); verdures que generen gasos i flatulències (col, bròquil, coliflor, ceba) i aliments amb gustos forts (com l’all o la ceba crua), perquè podrien donar mal gust a la llet.
La necessitat del dolç
Que la mare lactant tingui necessitat de menjar alguna cosa dolça al dia o fins i tot a cada àpat és del tot normal! El seu cos necessita més energia per fabricar llet i és fàcil llençar-se a l’armari de les galetes i la xocolata. Per tal de no fer-ho cada dia, es poden ingerir més carbohidrats –s’absorbeixen de manera lenta i proporcionen al cos la dolçor que necessita–; o bé a partir de dolços de qualitat com les begudes de cereals, l’amasake o les infusions amb edulcorants naturals. Les cremes dolces de pastanaga o carbassa ens poden proporcionar també la textura i sabor que el cos ens demana.
