Avui coneixem en Josep Pàmies, un pagès tranquil i humil de Balaguer que des de fa més de deu anys duu a terme una tasca divulgativa incansable sobre les propietats medicinals i terapèutiques de l’estèvia. Actualment cultiva i ven centenars de varietats de plantes medicinals i varietats poc convencionals de plantes i flors comestibles. És també membre fundador de Slow food Terres de Lleida i de l’associació la Dolça revolució. D’idees fermes però mentalitat oberta, creu que tots els canvis que volem en la societat només poden venir des de l’apoderament personal de la nostra vida.

 

– Hola Josep, et coneixem molt per la tasca divulgativa que fas de l’estèvia, però qui ets, realment?

Sóc pagès i vinc de família de pagesos. Defenso l’agricultura ecològica des de fa més de deu anys, quan per diversos motius em vaig cansar del model industrial tan poc saludable i amb estructures piramidals i poc democràtiques que el protegeixen. A Pàmies Hortícoles recuperem, cultivem i venem plantes medicinals de tot tipus, tant per menjar com per tractar dolències.

– Explica’ns com va començar l’aventura de l’estèvia.

Lʼestèvia va ser un projecte personal. L’interès em va sorgir en posar-me en contacte, a través d’Internet, amb una associació de pares i mares de nens diabètics dʼEUA que defensaven els poders curatius de l’estèvia. Ells, a més, denunciaven Monsanto i el seu aspartam, per culpa del qual molts dels seus fills havien mort. La marca el venia obertament com a apte per a diabètics, i aquells nens es bevien 4 coca-coles light, que és com si un adult se’n begués quinze o vint, i esclar, l’aspartam és tan agressiu que aquell fetge menut rebentava. Reivindicaven la prohibició de lʼaspartam i la legalització de l’estèvia, una planta que endolcia de manera natural i no només era apta per a ells, sinó que podia curar la diabetis.

– Què és Monsanto?

És una multinacional agroquímica a qui a partir de llavors vaig seguir investigant. Vaig adonar-me de les aberracions que estan fent: transgènics, llavors que no es reprodueixen, afavoreixen el monocultius superproductius, paguen estudis multimilionaris a favor de l’aspartam (quan està demostrat que és molt tòxic), pressionen els governs perquè il·legalitzin plantes medicinals com l’estèvia, etc. Quan saps tot això t’indignes perquè, esclar, has estat còmplice de tot això durant molts anys. Així que aquí vaig dir definitivament prou, s’ha acabat!

– A partir d’aquí no vas poder evitar implicar-t’hi, doncs?

Totalment. Vaig somiar amb cultivar l’estèvia. Que a partir d’aquí la gent en comencés a parlar i a veure si a través d’una planta podien començar a canviar les coses. I com a mínim a mi, aquesta planta em va despertar.

– Però està prohibit cultivar-la, com s’entén ?

Sí, és una pressió més del lobby de les grans químiques i farmacèutiques. Només està permès comercialitzar l’estèvia 95% refinada. A mi el fet que l’administració no autoritzés el cultiu d’una planta de propietats extraordinàries encara em va encoratjar més a fer-ho. La veritat és que hem tingut molts problemes, ens han denunciat diverses vegades i tenim diversos expedients sancionadors. Però nosaltres sempre hem cregut que era irracional prohibir una planta, com es pot prohibir la naturalesa? Així que nosaltres vam tirar pel dret i vam començar a cultivar-la i a regalar-la a tothom perquè la provés. I després que milers de persones l’hagin provat i els funcioni, ja no s’han atrevit a dir-nos res més i ha acabat prescrivint. Però si tens por en aquell moment i pagues la sanció, s’acaba tot. I ara hem aconseguit que a tot arreu es vengui estèvia i continua sent il·legal. Hem de guanyar d’aquesta manera, pacíficament, però desobeint el que creiem que és injust.

– Quines són aquestes propietats tan extraordinàries de l’estèvia?

És una planta amb un gustet dolç molt agradable que, per tant, és un endolcidor natural i complet, i serveix com a substitut del sucre refinat. Però a part d’això, nosaltres, amb els nostres més de dotze anys d’experiència, hem vist molts casos de millora o cura total de la diabetis, perquè és un regulador natural del sucre a la sang. També millora i regula el colesterol, la hipertensió, els triglicèrids, les càries. I si pensem només en la “desmedicalització” dels malalts de diabetis ja és fantàstic. A tot l’estat hi ha més de quatre milions de diabètics, imagina’t quin estalvi a la sanitat pública suposaria que tothom pogués tenir les seves plantetes a casa. Així que ara per ara la gent que té diabetis és perquè vol.

– Però això xoca molt amb la indústria farmacèutica, no?

Sí, esclar, l’estèvia no interessa ni a Monsanto, perquè competiria amb el seu patentat aspartam, ni a la indústria farmacèutica, a la qual podria arribar a desmuntar el 40-50% del negoci. Els que interessa al lobby quimicofarmacèutic és tenir la gent malalta i produir medicaments, no per solucionar les malalties sinó per cronificar-les. I això no només ho diem nosaltres, hi ha molta gent que ho diu, com per exemple el premi Nobel Richard J. Roberts quan diu que el fàrmac que ho cura tot no és rendible, i explica com els obliguen a reconduir les investigacions d’un fàrmac perquè cronifiqui la malaltia, en lloc de curar-la.

– Com va ser el procés d’expansió de l’estèvia?

Després de cinc anys repartint estèvies, hem tingut una resposta aclaparadora. Gràcies als nombrosos testimonis explicats a la xarxa de casos en què realment ha funcionat, això es va començar a escampar com una taca d’oli. I a partir d’aquí va començar a sorgir l’intercanvi de plantes: jo regalava estèvia, i la gent, avis, àvies, xamans, curanderos, no em paraven de portar altres plantes medicinals noves, tant d’aquí com de més lluny. Actualment ja estem cultivant unes 150 plantes medicinals que poden ser extraordinàries.

– Quines altres plantes extraordinàries destacaries?

L’artemisa per a la cura de la malària, per exemple. En tenim casos impressionants. La Lepidium, per a les pedres del ronyó, arriba a desfer càlculs renals en una setmana! Les Kalanchoes, per al tractament i cura del càncer; la peril·la, per a qualsevol tipus d’al·lèrgia, fins i tot les més agressives… i moltes d’altres, hi ha plantes per a tot! La veritat és que és impressionant, la naturalesa ens ho dóna tot! El que és important és difondre aquests coneixements de manera gratuïta perquè tothom els tingui a l’abast i no permetre que grans empreses sintetitzin una part de la planta i patentin un medicament que diuen que és miraculós. No! El que és miraculós és la planta i tothom hauria de tenir el dret de consumir-la tal com la natura l’ofereix: gratuïta i en abundància.

– Quines plantes d’aquí ens recomanaries?

L’all i el romaní, el que els nostres avis sempre utilitzaven per prevenir constipats: sopa d’all i de romaní. O el Plantago per als problemes de boca; la planta berruguera per a les berrugues; les malves per al restrenyiment; el romaní, que és un gran vigoritzant. Això és el més bàsic, a partir d’aquí s’ha de seguir investigant. I totes aquestes plantes creixen espontàniament per tot el nostre territori, és fantàstic!

– Què és la Dolça revolució?

És una associació que hem creat per transmetre aquesta visió integral de la salut. Per nosaltres el primer és evitar la malaltia, no només curar-la. I l’altra funció és la de recollir testimonis i posar en contacte les persones que ja han passat la malaltia amb les que l’estan sofrint, perquè comparteixin experiències. Creem grups d’afinitat i estem en contacte.

Un mos

Un blog: Proyecto matriz

Un restaurant: Qualsevol del vostre voltant ecològic i de proximitat

Un llibre: Suelo, hierba y càncer, d’Andre Voisin // La vida secreta de las plantes, de Christopher Bird

Un documental: Nuestro veneno cotidiano // Què mengem?

Una pel·lícula: L’oli de la vida i El jardinero fiel

Una recepta: Una sopa d’all ben feta

Una recepta amb una planta: Truita d’ortigues! és extraordinària!

Una planta comestible per descobrir: La verdolaga, és una planta extraordinària per al càncer i la lactància. A l’estiu creix als marges de manera espontània

Un consell: Estar molt obert però no creure-t’ho tot i investigar fins que n’estiguis convençut

Una frase: “La professió més digna de tot home lliure és la de pagès”. Aristòtil

// “No tinguis mai por”

Per a cada dolència, una planta:

Per al mal de cap: qualsevol planta per al fetge

Per al fetge: dent de lleó, card marià, estèvia.

Per a l’estómac, cremors, refluxos: àloe vera crua, el gel natural de la planta

Per al restrenyiment: vas d’aigua de mar en dejú

Per a la diarrea: aigua de mar diluïda amb una llimona

Per a la menstruació: milfulles

Per a les agulletes: clorur de magnesi. La falta de magnesi (falta de cereal integral) causa rigidesa a tot arreu

Per a les al·lèrgies: peril·la

– I quin tipus d’alimentació recomaneu?

Nosaltres subscrivim la doctrina d’Hipòcrates: “Fes del teu aliment la teva medicina, i de la teva medicina el teu aliment” i, per tant, diem a la gent que el primer és dur una bona alimentació, per evitar la malaltia. Estem molt centrats en la importància d’una dieta alcalina, sense lactis, sense carns vermelles, sense farines refinades, sense cereals refinats, sense sal refinada. En definitiva, una dieta integral, ecològica i pràcticament vegetariana.

– Què més hem de tenir en compte per mantenir la salut?

La part emocional és molt important. Totes les sensacions terribles que sentim a vegades ens acidifiquen l’organisme, causen molta adrenalina interior, una adrenalina que no cremes, que no acaba en un combat ni en una activitat esportiva, i aquest estat t’està cremant viu. I això pot generar qualsevol malaltia greu. Fins que no fas net, les emocions negatives van desgastant l’organisme. Les plantes ens ajuden molt però tenen un límit. Primer cal cuidar l’alimentació i intentar fer els canvis emocionals pertinents.

– I com encaixa això amb la medicina convencional?

En els últims anys ha canviat molt, la cosa. Anys enrere eren molt reticents, però cada vegada hi ha més hospitals que ja volen integrar tot això. De fet, ara estem començant a establir moltes col·laboracions amb oncòlegs, metges de tot tipus, infermeres. Perquè el que ja ens ha passat centenars de vegades és que des de la medicina convencional diagnostiquen malalties incurables, càncers terminals, fribromiàlgies, etc. i al final els pacients no es moren i es curen. Llavors és quan comencen les preguntes i descobreixen que ha sigut gràcies a alguna d’aquestes plantes extraordinàries. Ara els metges de mentalitat oberta no es queden amb l’anècdota i investiguen més, fins i tot vénen aquí. Sobretot les infermeres, és impressionant, ja que en estar més en contacte amb el pacient ho veuen i ho viuen de primera mà, i esclar, en volen saber més. I nosaltres, evidentment, encantats.

– Quin creus que és el problema que tenim com a societat?

Que som molt còmodes, vivim en un sistema paternalista en el qual quan tenim un problema el deleguem a algú altre perquè el solucioni. Crec que no has d’esperar que la gent et doni la resposta de tot, que no has de dependre dels altres per a tot. Cadascú ha de tirar les seves idees endavant. El que primer que s’ha de fer és començar, posar-les en pràctica. Tenim molta impaciència, ho volem tenir tot ja. I les coses costen, s’han de fer de mica en mica.

En general crec que falta paciència i prendre el poder de la nostra vida en tots els aspectes: des del punt de vista sanitari, polític, emocional. La força està en cadascun de nosaltres. Hem de posar intenció de veritat en la direcció cap a on volem anar.

– On podem trobar més informació?

Al web de la Dolça Revolució hi ha moltíssima informació i cada dissabte fem unes trobades aquí, a Pàmies Hortícoles, per visitar les instal·lacions, conèixer les plantes i finalment fem una xerrada en grup per compartir i ajudar-nos mútuament. Sovint tenim grups de suport contra el càncer o altres malalties. Hi ha persones que vénen a parlar-ne aquí, obertament, i això per als malalts que ho estan passant malament, o per als que ja ho han superat, és molt important. També fem moltíssimes xerrades i ponències en què difonem tot aquest coneixement i experiències, ho podeu consultar al web.

– Per acabar, dóna’ns algun consell per a qui senti que alguna cosa no va bé.

Primer de tot, atura’t i respira, llavors pensa què no funciona a la teva vida. Perquè si toques fons és perquè has de fer canvis. I pensa que la força és a dins de cadascú i la no-força també. Després investiga i documenta’t molt.

Pau Sabater i Clara Balmaña

Pau Sabater i Clara Balmaña
Dissenyadors, emprenedors i viatgers amants de l'alimentació saludable