Avui ens traslladem, virtualment, fins a Renteria, un petit poble a prop de Sant Sebastià, per conèixer la Nagore i en Diego de “Qué hago con mi cesta de verduras”, una parella molt natural i propera que es dedica a la comunicació i al disseny gràfic des del seu estudi. Quan tenen una estona lliure, alimenten un lloc web en què ens expliquen les seves peripècies a l’hora de cuinar amb la fruita i la verdura que els arriba cada setmana en una cistella ecològica. 

Com va començar el vostre projecte?

Tot va començar ara deu fer uns tres anys arran de reflexions personals sobre els hàbits de consum, i sobretot els relacionats amb lʼalimentació en particular. Ens vam adonar que és molt absurd i contraproduent alimentar-nos amb menjar que ve de lʼaltra punta del món, i del desconeixement que tenim de les condicions en les quals sʼha produït, i de qui l’ha produït…

També vam reflexionar molt sobre l’absurditat de la idea generalitzada de comprar el menjar tan econòmic com sigui possible, de només buscar lʼoferta, de l’absurd afany d’arribar a omplir el carro de la compra per trenta euros, quan després ens gastem sense parpellejar moltíssims més diners en altres coses que no són de primera necessitat, com la roba o tantes altres…

Interessant! Quin va ser, llavors, el següent pas després d’aquestes reflexions?

Vam començar a cercar informació de maneres alternatives de consum, i vam trobar informació sobre els grups de consum, aquí a Guipúscoa, promoguts per l’EHNE (Sindicat dʼAgricultors) o l’associació de productors i ramaders ecològics Biolur. A partir dʼaquí, vam pensar que rebre cada setmana una cistella amb productes locals, de temporada i ecològics era una opció molt interessant. Llavors va sorgir la idea del blog per tenir un recull ordenat de les receptes que anàvem fent, però també de l’experiència per si podia servir d’ajuda a altres persones que es trobessin en la mateixa situació.

Com funciona, en el vostre cas, el tema de la cistella ecològica?

Nosaltres, conjuntament amb trenta famílies més, paguem una quota fixa de seixanta euros al mes directament a un agricultor de molt a prop de casa nostra i llavors rebem setmanalment una cistella amb productes variats. Ens les porta cada dilluns en un punt comú al centre del poble. Nosaltres no triem res, sempre és una sorpresa: el pagès omple la cistella amb el que l’hort produeix en cada època de l’any.

La gràcia és que nosaltres li oferim un compromís de permanència per ajudar-lo a planificar la producció i ell es compromet a oferir-nos periòdicament productes dʼuna qualitat excepcional.

Quina és la dificultat principal que trobes al principi?

El primer és el canvi de xip; has de modificar els hàbits de consum. Abans, el cap de setmana teníem la nevera plena i ara és quan està més buida, ja que la cistella ens arriba els dilluns. Al principi xoca, perquè és un trencament de la rutina que tens assimilada, però t’hi acostumes fàcilment. Abans planificava els menús de la setmana i, segons això, feia la compra. Ara és al revés: segons el que ve a la cistella penso quins menús faré.

És ben bé un gir de 180 graus!

Sí. Un altre tema important que cal tenir en compte és que al començament tens la sensació que cada setmana t’arriba el mateix, però cal tenir paciència perquè els canvis d’estació són lents. Nosaltres vam començar a l’hivern i ens semblava que cada setmana teníem carbassa, col i escarola. Però gradualment vas veient que apareixen productes nous! I t’adones que abans de la cistella sí que sempre compraves el mateix, ja que al supermercat hi ha exactament el mateix durant tot lʼany i, com que compres segons les teves preferències, sovint acabes variant molt poc, però no n’ets conscient!

Us heu trobat verdures que no coneguéssiu abans?

I tant! Sovint apareixen coses que no has menjat mai, com ens va passar amb la xicoira, la col o la remolatxa. A aquesta última, la millor sortida que li hem trobat és convertida en suc! Liquada amb altres fruites com la taronja o la poma, queda boníssima. De col tampoc en menjàvem mai i ara ens encanta! La preparem com el trinxat català o bé saltada i especiada amb curri, pastanaga i panses.

MOS

Un blog: “Díme qué comes”, de Lucia Argüelles

Plat favorit: Porros al vapor amb vinagreta, sal i oli d’oliva

Plat estrella: Carpaccio de carbassó

Recepta per provar: Mongetes amb alfàbrega

Restaurant: Tedone (Sant Sebastià), té una carta vegetariana i una de tradicional

Pel·lícula: El planeta libre

Llibre: Paraíso inhabitado, d’Ana Maria Matute. Un viajante, d’Alejandro Fernández Aldasoro

Activitat: La Nagore, ballar; en Diego, tocar la guitarra

Esdeveniment: Festival de Jazz a Sant Sebastià

Frase: “Ets el que menges”

I la xicoira?

Aquesta sí que no l’havíem vist mai abans! I quan t’arriba t’has d’espavilar. En aquest cas concret vam estar buscant informació per internet; fins i tot vam enviar una foto al meu pare per preguntar-li què era i com es menjava! De vegades aquest procés té molta gràcia. Explota molt el vessant creatiu, ja que sempre procurem menjar les verdures de maneres molt variades.

Posa algun exemple d’alguna verdura que cuineu de maneres molt diferents.

La carbassa, per exemple. Abans sempre la preparava en forma de puré, però quan comença a arribar durant tota la tardor i l’hivern cada setmana i en grans quantitats… has de trobar altres maneres de cuinar-la! En aquest cas concret, nosaltres en fem pastís, magdalenes, la posem al saltat o barrejada amb cuscús i altres verdures…

Quina seria, doncs, la part positiva de rebre una cistella setmanal?

Que t’oblides de fer aquesta part de la compra [Riuen.]. I també que té tota una sèrie de valors afegits que t’omplen molt, com el fet d’estar comprant directament al productor. Creiem que és molt important donar suport als productors i a l’economia local si volem donar permanència als caseríos i al món rural. També hi ha el fet de descobrir productes nous, sabors nous; i com que cada dia has d’inventar receptes, descobreixes maneres noves de cuinar, poses a prova la creativitat, aprens, descobreixes plats que t’agraden…

També destacaria el fet de conèixer quines fruites i verdures corresponen a cada estació! Vas descobrint els cicles de la terra i que cada estació té uns aliments i que probablement aquells aliments són els més adequats per a nosaltres des del punt de vista de la salut i la sostenibilitat.

I com que cada setmana és una sorpresa, et fa molta il·lusió quan van arribant productes nous que ja fa temps que tenies ganes de rebre, però que encara no eren de temporada; ho valores més. Al cap i a la fi acabes sent més conscient de la feina que costa produir els aliments, de com el pagès ha de lluitar contra les inclemències del temps. Ara, quan fa molt mal temps, pensem què estarà passant a l’hort i a les nostres hortalisses!

Destacaríeu algun avantatge pel que fa a la salut?

Doncs la veritat és que sí. Com que és verdura ecològica creiem fermament que guanyem en salut, mengem net i saludable. Moltes vegades em pregunto si és casualitat, però jo era molt propensa a agafar refredats, sovint estava malalta, però des de fa tres anys que estic més forta i no he tornat a agafar cap refredat important; potser és casualitat, però és un canvi significatiu.

On compreu la resta dʼaliments?

La carn, a productors locals que crien els animals en llibertat, i els grans i llegums els comprem per internet a uns productors ecològics dʼAlbacete en paquets de cinc quilos que ens duren una temporada. Els fesols, per exemple, els comprem a Guipúscoa òbviament, que són deliciosos! Però, evidentment, altres vegades també recorrem als mercats o botiguetes que tenim al costat de casa.

Com descriuríeu el vostre tipus de cuina?

Com diu en Diego, faig una cuina de confusió. [Riuen.]

Diego: Esclar! La cuina més la fusió què és? La confusió! [Riuen molt.] El que predomina en la cuina de la Nagore és sobretot potenciar o fer protagonista un ingredient. Ja que les cistelles que ens arriben bàsicament tenen un ingredient principal per setmana, que, per exemple, a lʼhivern seria una col, una rodanxa grossa de carbassa… És una cuina que evita les barreges de molts aliments trossejats. Fugim dels estofats, de les salses, de les coccions llargues… Ens basem en l’ofegat, el saltat, sempre mantenint el color i la textura de la verdura. En general són plats senzills, sense gaire elaboració. Són receptes que pots fer sense gaire planificació i no cal ser especialment hàbil a la cuina per fer-los. I això és el que també intentem transmetre amb les fotografies al blog. 

Quina ha estat l’evolució de la vostra cuina des de la cistella?

Des que rebem la cistella, hem anat simplificant les receptes, i també us diríem que estem més oberts a tastar ingredients desconeguts. Ara ens animem contínuament a demanar ingredients nous. Per exemple, fa poc vam demanar espelta; ara tenim un quilo dʼespelta i encara no sabem què fer-ne. [Riuen.] Però segur que li acabem trobant sortida!

Quina recomanació ens faríeu per a una recepta ara a lʼestiu?

Fa poc ens van arribar unes mongetes i les vam fer amb alfàbrega. Boníssimes! I una de les receptes més bones per menjar a lʼestiu és una amanida de tomàquet, sense més complicacions, potser amb pinyons, nous i formatge curat. Deliciosa!

Cap consell per a algú que vol començar a comprar una cistella?

Si quan comences tens aquesta sensació de repetició o et xoca el fet de no poder triar, dóna’t temps, perquè acaba sent una bona experiència. Aconsellaria provar-ho durant un any sencer perquè així vius tota l’experiència sencera.

Quan creieu que és el millor moment per començar?

Nosaltres aconsellaríem començar a la primavera o estiu, que és quan més varietat hi ha; així, quan arriba la tardor i l’hivern, que són una mica més durs pel que fa a varietat, ja estàs una mica acostumat al funcionament de tot plegat. Si no, de seguida tindràs algunes verdures que se’t queden a la nevera, amenaçadores!

Projectes futurs?

Mʼagradaria que el meu fill d’un any protagonitzés una de les seccions del blog, enfocada a receptes infantils; però de moment és només una idea.

Pau Sabater i Clara Balmaña
Pau Sabater i Clara Balmaña

Dissenyadors, emprenedors i viatgers amants de l’alimentació saludable