Càncer

Inici / Càncer 10 de maig 2016 per Núria Coll

“Hi ha una substància en els cereals, llegums i llavors que inhibeix el càncer. S’anomena IP6.”

Abdulkalam Shamsuddin és investigador de la Facultat de Medicina de Maryland. Fa trenta anys (1986) que estudia una substància (hexafosfat d'inositol, l'IP6) que es troba a la terra –i que per això la ingerim a través d'alguns aliments–, i ha descobert que aquest carbohidrat prevé el càncer i altres malalties importants i ajuda a l’hora de tractar-les.


Entrevista Abdulkalam Shamsuddin 1

Com i quan comença a estudiar sobre càncer?

Durant el primer any a la facultat de medicina, un germà de la meva mare va ser diagnosticat de càncer de pulmó i ens van dir de portar-lo a casa perquè pogués morir amb dignitat en unes sis setmanes. I així va ser. Aquesta va ser la meva primera trobada pròxima amb el càncer. El tercer any de carrera vaig començar a aprendre sobre càncer; anys més tard vaig començar amb la investigació i, just llavors, al meu pare li van detectar el mateix tipus de càncer que al meu oncle. I també va morir. Les seves morts prematures em van fer pensar que, un cop diagnosticat el càncer, ja era massa tard i vaig començar a pensar en el diagnòstic precoç i la prevenció. El 1975 vaig començar a estudiar la prevenció del càncer de còlon en relació amb el contingut de fibra i greix en la dieta. I no hi havia res definitiu que relacionés la disminució de la incidència de càncer amb la fibra. Ho resumiré molt. Vaig analitzar dades de Finlàndia i Dinamarca. A Finlàndia la incidència en càncer de còlon era la meitat respecte de Dinamarca; les dietes en tots dos països contenen quantitats similars de fibra, però vaig veure que la dieta a Finlàndia tenia d’un 20 a un 30% més d’IP6.

Què és l'IP6?

L’IP6 és un carbohidrat natural que trobem a la terra, i l’absorbim per les plantes i pels grans de cereals, sobretot arròs, blat de moro i blat. Quan ingerim aquests grans, l’IP6 entra a l’organisme. Fa trenta anys es creia que no podia entrar a les nostres cèl·lules; vaig continuar investigant i anys més tard vaig veure que sí, encara que els meus col·legues pensessin que no era possible. Vaig fer experiments i vaig comprovar que, un cop l’ingerim a través d’aquests aliments i d’altres, apareix a la sang. Avui sabem que l’IP6 és present a totes les nostres cèl·lules vives i també en els animals.

I què fa?

Vaig continuar investigant encara que els meus col·legues em prenien per boig. Vam descobrir que el nombre de tumors en ratolins tractats amb IP6 era molt més baix. El supòsit era que prevenia el càncer, que és el que jo buscava, però vaig constatar que no només era preventiu, sinó que els tumors es reduïen de mida. Un terç! Em va fer pensar que la cosa anava més enllà. Em vaig armar de valor i vaig administrar l’agent cancerigen oxamina, vaig esperar sis mesos i després vaig donar, a més, IP6 en dosis més altes que en els experiments anteriors; a veure què passava. Cinc setmanes després, el nombre de càncers en aquests animals era molt menor i, estadísticament, és una dada molt significativa. I com més gran era la dosi, més alt era l’efecte.

Un gran resultat!

Encara n’hi ha més. Llavors vaig veure que si combinava l’IP6 amb inositol, els resultats milloraven i tenia un efecte més bo encara.

Entrevista Abdulkalam Shamsuddin 2

Què és l'inositol?

És semblant a l’IP6. De fet, l’IP6 és un inositol unit a sis grups de fosfat –cadascun dels quals té els seus propis efectes bioquímics i es troba per tot l’organisme. Tant l’IP6 com l’inositol són presents en alguns aliments de la nostra dieta. Total, que en el meu estudi, el nombre de metàstasi de pulmó en ratolins tractats amb les dues substàncies va ser molt potent. L’IP6 no mata les cèl·lules, fa que deixin de dividir-se; és a dir, inhibeix el creixement de les cèl·lules canceroses. L’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units va decidir mirar-s’ho deu anys més tard, i ho van estudiar amb seixanta línies diferents de càncer. I 59 de 60 càncers es van reduir notablement.

M'he informat abans de fer-li l'entrevista i he vist que hi ha IP6 en certs cereals com el blat de moro o el blat, però li serè sincera: m'intranquil·litza que estigui en aquests dos cereals, i m'agrada saber que també en trobem a les cols, llevat de cervesa, sèsam i nous. En els monocultius de blat de moro i blat s'estan fent barbaritats.

Sí, sí! Actualment els cereals com l’arròs i el blat els sotmeten a processos químics i mecànics per eliminar-los la capa de segó, precisament on trobem l’IP6. A més, caldria menjar-ne quantitats molt elevades, perquè els percentatges d’IP6 en els grans no és elevat. A més jo diria que tot s’ha de menjar amb moderació, perquè, a sobre, amb l’alimentació, avui, ja no podem tenir bons nivells d’IP6.

Per què?

Per la dieta que tenim avui, i que no és precisament la mediterrània, per les substàncies cancerígenes que hi ha en el menjar, en l’ambient, en l’aigua que bevem, en l’aire que respirem. Avui, el risc de tenir càncer és molt més gran que fa cent anys. Per això fa falta un complement alimentari i no només menjar aliments rics en IP6. Un exemple: la població de l’ètnia bantu, a l’Àfrica del Sud, menja mig quilo de farina de blat de moro al dia i no tenen càncer, ni diabetis, ni malalties cardiovasculars ni pedres al ronyó. Nosaltres necessitem molt més IP6 que ells perquè no mengen el menjar processat, els greixos o el sucre del primer món, ni estan contaminats com nosaltres. És interessant veure que, quan els sud-africans de l’ètnia bantu van a Johannesburg i mengen com es menja a la gran ciutat, la seva incidència en càncer i altres malalties augmenten i es posen al mateix nivell que els occidentals.

Entrevista Abdulkalam Shamsuddin 3

Què fa l'IP6 al cos?

Té un paper reparador de l’ADN, en la proliferació i diferenciació cel·lular i és un antioxidant reconegut que actua neutralitzant els efectes dels radicals lliures en l’organisme, millora el sistema immune i recolza una activitat cel·lular saludable. L’IP6 i l’inositol són molècules antioxidants que impulsen l’activitat de les cèl·lules Natural Killer (cèl·lules que augmenten la força del sistema immunològic, les defenses) i suprimeixen l’angiogènesi tumoral.

I els pacients? Hi ha estudis clínics?

Sí. Redueix la taxa de creixement tumoral i la combinació disminueix els efectes secundaris de la quimioteràpia millorant la qualitat de vida i també la supervivència del pacient.

Vostè recomana prendre IP6 i no fer quimio?

No. De cap manera. Només posava un exemple de com un pacient va notar els efectes de l’IP6 sense fer res més. La combinació de la teràpia oncològica i la complementació sembla el més òptim. L’IP6 redueix l’activitat tumoral tant quan es fa combinat amb la quimioteràpia com quan el pacient decideix no fer el tractament. En tots dos casos hem vist que el tumor es redueix i també milloren molt els efectes secundaris del tractament.

I com que té aquest paper de suprimir cèl·lules malignes i de ser un antioxidant tan potent, és eficaç en alguna altra malaltia?

Sí! Té un paper important en la prevenció de càlculs renals i en osteoporosi, colesterol alt i Alzheimer. Pel que fa a la densitat òssia, hem vist com canvia un pacient que pren complement d’IP6 amb un que no n’ha pres. El 1995, en rates tractades amb amiant, es va veure un retrocés important de la inflamació. Redueix el dany quan hi ha un atac en el cor; és a dir, protegeix el cor durant un infart de miocardi. És un gran antioxidant, evita la formació de colesterol i d’arteriosclerosi i és un quelant del ferro. També s’han fet estudis sobre la prevenció de formació de càlculs renals. També pot ajudar en cas de diabetis i en prevé les complicacions.

Participa, llavors, en molts processos vitals de l'organisme. Ja només em queda preguntar si recomana prendre IP6 a tota la població com a prevenció.

Del tot. Hem comprovat que l’IP6 no afecta les cèl·lules sanes, normals. Jo mateix en prenc des de fa divuit anys i durant aquest temps no he tingut ni un refredat. Ni càncer, de moment!. En persones sanes, recomano 1-2 grams diaris (2-4 càpsules), fins a tres vegades al dia. Amb risc hereditari es poden prendre fins a uns 4 grams al dia.

És molt desconegut tot això doctor al nostre país, oi?

Als Estats Units, Regne Unit, Sèrbia, Croàcia, està estès i molts professionals ho recomanen, però a Espanya és molt nou; sí. A Espanya, l’empresa Cien por Cien Natural és l’única que ven la fórmula d’inositol amb IP6 que he desenvolupat i patentat.

Fora insomni i estrès

Reinhard Verlinden és un prestigiós nutricionista belga que va conèixer l’IP6 l’any 2000 i, des de llavors, ha comprovat com n’és d’eficaç a l’hora de dormir i descansar . “El millor de prendre IP6 i inositol per dormir és que a poc a poc comencen a haver-hi menys nits de pensaments sense final, i amb el temps s’agafa el son tan aviat com es posa el cap al coixí. Fins i tot si no hi ha cap problema per dormir, prendre IP6 i inositol pot ajudar a mantenir un bon horari de son i a entrar en una rutina. IP6 i inositol també poden ajudar a millorar el son gràcies al fet que es comuniquen amb els receptors GABA al cervell. Els receptors GABA són els que fan que ens relaxem tant físicament com mentalment, especialment en condicions d’estrès alt. Si els receptors GABA no funcionen correctament, no som capaços d’aturar les reaccions físiques i mentals que tenim quan estem estressats. Des que sabem que l’inositol treballa conjuntament amb els receptors GABA, es fa més probable que aquests receptors funcionin correctament i siguem capaços de suportar l’estrès de la vida diària sense cap efecte mental o físic. I millorar tant l’insomni com la gestió de l’estrès, quan hi ha processos com el càncer, és fonamental.

Núria Coll

Núria Coll
Directora d'etselquemenges
ncoll@etselquemenges.cat

PUBLICITAT

amunt