Feia dies que en Pau estava nerviós… S’acostava el dia del seu cinquè aniversari i encara no sabia quin regal podria portar als companys de la classe.

Escanear 33 tallat bo

Il·lustracions: Mireia Guardia Castrillo

–Mare, i si porto un caramel per a cadascú? –li va preguntar

–No sé si és gaire bona idea, Pau– li va respondre la mare. Recorda que hi ha nens que no poden menjar sucre i, en general, els caramels en porten molt. A més, l’Imma, la mestra, sempre us recorda que no és bo menjar llaminadures i encara menys portar-ne per a cada nen de l’aula…

–I si els porto un tall de pastís? –va proposar ell.

–Mmm… Hi ha nens que no poden menjar farina. En Marc o l’Edna, per exemple, han de menjar farines especials. Te’n recordes? Si és així hauràs de fer una coca diferent per a ells. També hauràs de vigilar de no posar-hi sucre, pels nens que són diabètics, ni tampoc fruita seca; n’hi ha que hi són al·lèrgics. Has de pensar en alguna cosa apta per a tothom!

–I si compro un llapis de colors o una pilota per a cadascú?– va tornar a proposar en Pau.

Escanear 34 tallat bo

–Creus que tens prou diners a la guardiola per comprar vint-i-cinc pilotes o vint-i-cinc llapis? –li va preguntar la mare.

En Pau va córrer cap a la guardiola, va treure tots els diners i els va començar a comptar.

–Mare! –va cridar–. Hi ha cinc euros!

–Pau, amb cinc euros no crec que puguis comprar vint-i-cinc pilotes petites, ni tampoc vint-i-cinc llapis de colors brillants d’aquells que t’agraden tant. Hauràs de pensar en una alternativa –li va respondre.

En Pau se’n va anar capcot a la seva habitació. Estava una mica trist perquè volia portar un detall per als seus amics i no sabia quin.

Escanear 35 bo

–No puc portar llaminadures; la mestra sempre ens diu que no és bo menjar-ne. Si porto coca, n’hauré de fer una altra perquè l’Edna i en Marc també en puguin menjar; i també una de diferent per als nens que són diabètics i una altra per als nens al·lèrgics a la fruita seca… I si no me’n surto? –va sospirar.

–Haig de portar alguna cosa original, que no valgui gaire diners, que sigui igual per a tots, però una mica personalitzada… Però, què?

Just en aquell moment, la mare va trucar a la porta.

–Pau, que vols berenar? –li va preguntar.

–Sí! –va dir ell.

–Mira, t’he portat un plàtan; és gros i madur. Boníssim!

–Gràcies! –va respondre en Pau.

Mentre la mare tornava cap al menjador, en Pau va agafar el plàtan, se’l va mirar i va agafar un parell de pipes de carbassa que tenia damunt l’escriptori.

“I si els col·loco aquí com si fossin els ulls?”, va pensar. “Que divertit que ha quedat! I si a més faig un barret de paper? Encara més divertit!”

En Pau va començar a somriure! Per fi tenia una idea brillant!

–Portaré un plàtan personalitzat per a cadascú! Que tingui cara i un vestit o un barret de paper! Puc fer pirates, princeses amb els cabells llargs, cavallers amb una capa, senyores maquillades i senyors amb ulleres! Que divertit!! A la classe tots els nens poden menjar plàtans i crec que tindré prou diners per anar al mercat a comprar-ne! M’encanta la idea! Sí!

En Pau va començar a córrer per explicar aquella idea tan fantàstica a la mare.

Escanear 36 bo

–Mare, mare! Ja ho tinc! Ja sé què portaré als nens de la classe! Un plàtan personalitzat!

La mare va fer cara de sorpresa.

–Sí! –va dir en Pau–. Un plàtan amb cares diferents i vestits de personatges ben divertits! Cada nen en tindrà un de diferent! Pensaré en el que agrada més a cadascú!

Escanear 37 bo

En Pau es va passar dues tardes i dues nits senceres vestint i decorant els plàtans, fins que, per fi, va arribar el dia del seu aniversari! Aquell matí, els pares li van omplir l’habitació de globus, li van cantar moltes cançons i li van regalar un llibre ple d’aventures per llegir abans d’anar a dormir! En Pau estava molt content!

–Mare! Al migdia, després de dinar, portaré els plàtans a l’escola!

–D’acord, Pau! Te’ls guardo al prestatge de la cuina!

I així va ser. Després de dinar, amb els seus pares i la seva germana, en Pau va tornar a l’escola amb la bossa de plàtans. Abans de marxar en va repartir un a cada nen de la classe. Tots van trobar que era una idea molt original i la mestra el va felicitar! Quin aniversari tan divertit!

Escanear 38 bo

Gemma Castanyer
Gemma Castanyer

Periodista

  @Castgem