l'hort 01br

–Hi ha molts enciams! –exclama en Pau!
–I també ha sortit alguna mongeta tendra! –afegeix la Clara.
–Mireu quin tomàquet! Aquest ja és vermell! –diu en Gerard.
–I allà hi ha maduixes! –crida la Rita.
–I això és un cogombre o un carbassó? –pregunta la Mireia.

–Anem a pams! –diu en Pere, el mestre.– Miquel, en què et podem ajudar? –li pregunta.

–Doncs necessito un equip de voluntaris que s’encarregui de collir albergínies, cebes, espinacs i tomàquets. I un altre per collir enciams, mongetes tendres i carbassons.

En Pere divideix la classe en dos grups i, seguint les indicacions del senyor Miquel, en Pau i els seus companys cullen tot el que veuen prou madur per posar al cistell. En total, cinc albergínies, tres tomàquets, tres cebes, un manat d’espinacs, quatre enciams, trenta mongetes tendres, cinc carbassons i, fins i tot, alguna maduixa!

–Quanta verdura! –exclama en Pau.
–I què en farem, de tot això? –pregunta la Mireia.– Ens ho menjarem per dinar?

–Més o menys! Ara que ja tenim el cistell ple, m’heu de preparar una sorpresa! –demana el mestre.

–Una sorpresa? Vols que et fem de cuiners?
–Exacte! Heu de pensar quin plat prepararíeu amb tota aquesta verdura que heu collit. No cal que hi siguin totes; amb quatre o cinc n’hi ha prou. Teniu fins demà per pensar-ho! Entre tots, triarem el plat que ens agradi més per cuinar-lo a classe!

l'hort 02br

“Que divertit!”, pensa en Pau de seguida. Però que difícil! Ell no sol menjar gaire verdura a casa ni tampoc sap com la podria cuinar. Li hauria estat més senzill preparar algun àpat amb arròs o amb macarrons… però amb un cistell de verdura…

A la tarda, en arribar a casa, en Pau dibuixa tots els productes que havien collit a l’hort del senyor Miquel.

l'hort-03br

“A veure. Tinc albergínies, tomàquets, cebes, espinacs, enciams, mongetes tendres, carbassons i una maduixa… I ha de ser alguna cosa original i bona de gust… Mmm… I si ho barrejo tot com si fos una amanida? I si faig una amanida divertida d’estiu? A veure… i tant! Faré una amanida amb forma de cara somrient: l’enciam seran els cabells; els ulls, dues rodanxes de tomàquet; la mongeta tendra, la boca; l’albergínia, les galtes, i la maduixa, el nas! Una amanida que riu per a l’estiu!”, pensa.

L’endemà, en Pau explica als companys la seva proposta de plat. L’amanida riallera té molt d’èxit i és la més votada!

l'hort 04

A l’hora de dinar, la preparen plegats, amb l’ajuda de les cuineres, i se la cruspeixen en un tres i no res!

–A més de ser divertida, aquesta amanida és boníssima! Mai no havia menjat uns tomàquets tan bons! I l’albergínia no és gens amarga! I aquest enciam és diferent dels que he menjat sempre! I la mongeta tendra, poc cuita, m’agrada més! Que puc repetir? –demana en Pau rient.

Gemma Castanyer
Gemma Castanyer

Periodista