És hivern i fa molt fred. De bon matí, en Pau Panxacontent i la seva germana Mariona s’han d’abrigar bé: guants, bufanda, barret i quatre capes de roba!

–Mare, gairebé no em puc ni moure! –es queixa la Mariona.
–Quan arribeu a l’escola ja us desabrigareu, però ara heu d’anar ben calents! –respon mentre li corda l’abric.

foto 1-1 ok

En Pau fica els esmorzars a les motxilles i es posa els guants.

–Anem, Mariona, que et vull ensenyar una cosa! Quan sortim al carrer jugarem a fer fum! És molt divertit. Si respires per la boca podràs fer formes amb l’aire que surt! –li explica.

foto 2-1 ok

Tots dos germans enfilen cap a l’escola acompanyats de la mare. De camí fan tota mena de bombolles, núvols i cuquets amb l’aire que expulsen per la boca.

–Mare, i per què surt aquest fum? –pregunta la Mariona.
–Doncs perquè l’aire que treus quan respires és més calent que el que hi ha a fora. Per això surt fum!
–A mi l’hivern no m’agrada gaire. És molt avorrit! Prefereixo l’estiu: banyar-me a la platja i menjar fruites divertides, com la maduixa o la cirera! –diu.
–A l’hivern també hi ha verdures divertides! –exclama en Pau–. Verdures que també s’abriguen com nosaltres!
–Verdures que s’abriguen? No ho entenc, Pau! –diu la Mariona.
–Sí! Oi que tu t’has de posar moltes capes de roba per no passar fred? Doncs elles també en porten! La carxofa i la col van ben abrigades! Porten moltes capes de fulles! –diu rient.

En arribar a l’escola, la Mariona té una idea genial.

–Mare, diré a la mestra que vull parlar de les verdures que s’abriguen! Què et sembla?
–Una idea fantàstica, Mariona! –respon la mare.

Un cop a l’aula, la classe de la Mariona s’asseu en rotllana i observa el temps que fa.

foto 3-1 ok

–Avui fa molt fred! –diu la Marta, la professora–. Cal que ens abriguem força!
–Sí! –diu la Mariona–. Ens hem d’abrigar com ho fan les cols i les carxofes!
–Què dius, Mariona? –pregunta la Marta somrient.
–Doncs que el meu germà Pau m’ha explicat que hi ha verdures que només es mengen a l’hivern i que també s’han d’abrigar molt. Per exemple, la col o la carxofa porten posades moltes capes d’abric, com nosaltres quan sortim al carrer!
–I tant, Mariona! Has tret un tema fantàstic! Precisament avui us he portat un cistell sorpresa amb tota mena de verdures! Són verdures que només trobem a l’hivern. A veure si sabeu com es diuen.

La Marta mostra una per una les verdures que hi ha dins el cistell. Hi ha un manat d’espinacs, un altre de bledes, un parell de carxofes, una escarola, endívies, una coliflor, una col i un bròquil.
La Mariona i els seus companys diuen el nom de totes les verdures i expliquen amb pèls i senyals les receptes que fan els seus pares quan les cuinen.

–A casa ens mengem les carxofes tallades ben finetes. Queden boníssimes! –explica la Clara.
–A mi m’agraden més a la brasa. Les despullo fins que arribo al cor –afegeix en Jan.

El matí passa volant. En Pau i la Mariona arriben a casa amb molta gana.

foto 4-1 ok–Pare, tant de parlar de menjar a l’escola, tinc una gana…
–Doncs avui mira què tenim per dinar: carxofes tallades ben finetes, bròquil al vapor, uns cigrons saltats i un mató d’arròs d’aquells tan divertits.
–Ostres! Quina gana! I a més menjarem verdures d’hivern! Amb tot això segur que no passem fred! –diu rient la Mariona.

Gemma Castanyer
Gemma Castanyer

Periodista