L’Àurea coneix Etselquemenges perquè uns coneguts van recomanar al seu pare que llegís l’entrevista que vam fer a en Xavier Bonastre en què parlava del seu metge, el doctor Álvarez de Manresa i, des de llavors, doctor del pare de l’Àurea. El pare hi va arribar per una malaltia, però l’Àurea va arribar a l’alimentació sana a través de la seva germana, la primera que va introduir a la família la cuina energètica i el nom de la Montse Bradford.

I què et sembla el doctor Álvarez?

M’encanta. Té frases molt bones com ara “el café por la boca es venenoso, y por el ano, milagroso”.

“Por el ano milagroso”?

Sí, perquè es veu que el cafè, si te’l poses per l’anus amb lavativa, per exemple, va al fetge, però no es barreja amb els sucs gàstrics, i el desintoxica.

Ostres!jajaja

Fort, eh!? També parla de les M.

Ai, que divertit. Què són les M?

El molusc i marisc, la meta de vaca i el mamífer. Diu que no són adequats.

D’on et ve aquest interès per l’alimentació?

Sempre he tingut una sensibilitat especial pels animals. No estic gens d’acord amb la vida que tenen, amb els sacrificis que es practiquen. Sabies que als pollastres, per exemple, els posen nicotina dins el pinso perquè es tornin addictes al menjar i així s’engreixin més de pressa? O que els tenen amb llum tot el dia perquè es pensin que és de dia i continuïn menjant? I el que ja se sap més: no els deixen moure’s d’un espai diminut perquè no cremin calories i s’engreixin abans d’hora. T’estàs menjant la seva por i el seu patiment! I arribo a aquesta alimentació sobretot quan em vaig quedar embarassada i vaig tenir el meu fill. Tinc una amiga que diu que el meu fill està fet de tofu perquè quan estava embarassada només menjava tofu, tofu, tofu. [Riu]

“El meu fill està fet de tofu i fa uns anys quan li donaven pollastre que no era eco per mi era verí. Ara sóc més flexible.”

Àurea Márquez protagonitza Pedra de Tartera. Fa un any van estrenar al Romea i ara giren per Catalunya. A més, està preparant una nova sèrie per a TV3: Olor de colònia, una adaptació de l’èxit literari de Sílvia Alcántara. Els darrers anys ha fet Vida Privada al Lliure, La música segona al Círcol Maldà i segur que la recordeu interpretant l’Aurora Pedrós a Laberint d’ombres. L’Àurea sempre ha treballat molt i ha enllaçat projectes. És una pencaire que quan té un vespre lliure entra a la cuina i prepara una deliciosa sopa de ceba, col, mill i gingebre. Li encanta el gingebre!

I d’això ja fa...

Nou anys i mig. Quan era petit vaig ser bastant radical. Si al meu fill algú li donava pollastre que no fos ecològic, era com si li donessin verí. Ara ja sóc més flexible. Vam introduir cereals com la civada, la quinoa i el mill, seitan, tofu, algues, tempeh; aliments que tradicionalment no s’havien menjat mai a casa. I el meu fill, de petit, escolta, la mar de bé! Però ara que és més gran i veu què mengen els altres, he hagut d’obrir una mica les portes.

Quan era petit s’ho menjava bé? Ja és un bon començament.

Sí. Saps què fèiem i que encara ara m’ho demana? Construccions. Ara no ho puc fer tant perquè no tinc temps!

Construccions?

Sí, sí. Agafava bròquil i patata aixafada i feia un bosc i plantava tots els bròquils com si fossin arbres. I feia cares: la salsitxa de tofu era la boca, els cabells els fèiem amb escarola, etc. Encara ara em diu: “Mama, em fas una cara per dinar?”. Però m’ha sortit de vida i ara que és més gran em demana patates, Chetos, ous ferrats…

I a l’escola, com va?

A l’escola, fa un parell d’anys vaig escollir l’opció vegetariana. Pensava que si menjava carn i peix ja ho compraria jo, que sé d’on ve. Però se m’ha rebotat molt, perquè era l’únic de la classe, i, a més, a l’escola no cuidaven aquesta opció. Per exemple: el dia que hi havia llibrets de llom amb formatge en comptes de fer-los seitan amb formatge els feien seitan a la planxa sense res. Home! Uns tenen l’arrebossadet, el formatge que es desfà, i l’altre té allà una sola de sabata! El nen ho anava veient; a més m’ha sortit molt de vida i aquest any he cedit a la dieta omnívora, i esclar, ell està encantat amb les salsitxes i botifarres que li donen. I a casa intento compensar-ho.

La pregunta és si els nens necessiten més carn i més energia que els adults...

Mira. Quan en Samuel tenia un any i mig, el pediatra, que segueix aquesta línia, i que a més és homeòpata, em va dir: “Està una mica prim, dèbil, tovet…”. I quan li vaig dir que li feia bullits i cereals, em va respondre: “Homeeee! Fes-li sofregidets, dóna-li de tant en tant pollastre, peix, carn”. “És un nen”, va dir, “fot-li una mica de canya!”. I ho vaig fer i va posar-se a to de seguida. I mira que li vaig donar pit fins als tres anys!

I tu, Àurea, de carn no en menges?

Sí, ara també en menjo algun dia quan ho necessito. Tinc tendència a tenir anèmia i tot i que intento compensar-ho, de tant en tant, he de menjar un filet de vedella.

I t’ho notes?
Sí, sí! A mi la carn m’emborratxa. Com que en menjo tan poca! M’ha passat d’anar a un asador argentí, menjar carn i començar a riure... unes risas! Impressionant! I no és el vi, eh!? És la carn! M’emborratxa.
I la vida d’actriu et permet ser tan responsable amb els hàbits i els horaris?

No és fàcil. Has d’anar trobant l’equilibri. Hi ha dies que te’n vas a dormir molt tard, et lleves tard, surts de l’escenari i tens una gana de llop i ets fora de casa i et menges un entrepà i no tens més opcions.

Compres al supermercat?

Uf. Entro molt poc als supermercats i quan ho faig vaig mirant a banda i banda i tot em fa angúnia. Tenim un pacte amb el meu fill: un cop al mes entrem al súper i li compro unes postres infantils elaborades amb lactis. Però només un cop al mes.

* Ens comprometem a entrevistar el doctor Álvarez ben aviat. 

 

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta.
Creadora de Cómo Como Foods

    @nuria__coll