La Christine és una xef crudivegana titulada pel Culinary Arts Institute de Califòrnia que defensa amb amor i convicció la cuina saludable basada en plantes i sense productes d’origen animal. Autora del blog CRUA raw gourmet cuisine, ha viscut molts anys a Barcelona, on s’ha endinsat en la cultura gastronòmica del nostre país.

En Pau, que coneixereu per les delicioses fotografies que fa de les receptes setmanals de la Montse Vallory, és un fotògraf amb una sensibilitat especial cap a la cuina saludable i amb un llarg recorregut en aquest camp.

A RohVegan, la Christine i el Pau s’uneixen per oferir-nos un tresor culinari i fotogràfic: un llibre de receptes crudiveganes amb pretensions artístiques que assaborirem pels ulls i pel paladar.

Rohvegan-0

Com neix la idea de fer aquest llibre?

Christine (C): Durant la meva estada a Califòrnia, vaig aprendre a fer versions raw de plats de tot al món i vaig experimentar amb les receptes clàssiques catalanes i mediterrànies. Un cop aquí, em va començar a rondar pel cap la idea de fer un llibre, però volia il·lustrar-lo amb imatges potents que aconseguissin transmetre emocions. I va aparèixer en Pau!

Pau (P): Sí, jo estava buscant estilistes i cuiners per col·laborar amb mi en els meus projectes de fotografia de cuina, i una amiga em va parlar de la Christine Mayr. Vam començar a fer fotos de les seves receptes i a experimentar, i la sintonia va ser tan bona que de seguida vam començar a crear el contingut d’aquest llibre. Vam fusionar la seva cuina amb el meu treball fotogràfic.

Rohvegan-2

Per què dieu que és un slow book?

C: Perquè és com la cuina crudivegana, que s’ha “cuinat” a poc a poc i s’ha de “consumir” amb calma: cal assaborir-lo com una experiència gastronòmica especial. És un llibre que ha tardat anys a veure la llum, i ha estat després de molta feina. Vaig fer receptes per a la família, amics, clients… sense la pressió d’una editorial. I les fotos estan fetes igual: amb tota tranquil·litat i en un ambient molt agradable a l’estudi del Pau, amb aliments que ens regalava la família o petites botigues de confiança. De fet, només quedàvem quan ens anava bé a tots dos!

P: Hem gaudit de la feina i hem aprofitat els recursos que teníem, reciclant atrezzo, etc. És un llibre fet amb consciència ecològica i local, amb molt de respecte cap als productes de temporada.

Què té de diferent aquest llibre en relació amb un altre de receptes crudiveganes?

P: Per mi és un diari íntim; vull dir que és un treball fotogràfic personal i poques vegades puc combinar un projecte d’un llibre de receptes amb un treball meu personal.

C: El llibre ofereix moltes receptes inèdites, que ningú ha preparat abans. S’inspiren en viatges, en estades arreu del món i també en la meva infantesa a Munich.

Rohvegan-4

Com ara quines?

C: Hi ha receptes inspirades en gastronomies de cultures molt diferents. Però, per la meva connexió amb Catalunya, hi ha diverses receptes catalanes adaptades al cru, com ara sobrassada sense carn, mel i mató, paella, coca de recapte, allioli, salsa romesco o panellets. També en destacaria la influència italiana. Però la majoria dels ingredients es troben a tots els països, excepte algun en particular, com ara les nyores per a la salsa romesco.

Més enllà del raw, quin tipus d’alimentació defenses, Christine?

Defenso la cuina vegana i sana, basada en plantes, sense productes animals, i amb consciència d’on vénen els productes i els ulls oberts per veure que el medi ambient ha arribat al seu límit i que cal consumir productes de temporada i propers. Evitant bosses de plàstic i productes envasats, comprant en botigues petites i a granel… Podem fer tantes coses! Podem intentar fer un hort urbà propi, al balcó, a la terrassa, en zones determinades de la ciutat, etc.

Com ho fèieu per combinar cuina i fotografia a les sessions?

P: Les fotografies dels plats i tot l’estilisme el fèiem des del meu estudi a Gràcia, prop del Parc Güell. La resta de fotos d’exterior, amb gent, horts i paisatges, estan fetes a la regió de Lleida, on viuen el meu pare i la meva àvia. Amb la Christine, quan teníem una inspiració, quedàvem i fèiem fotos fins que ens en cansàvem, sense planificació. A més, totes les fotografies estan fetes amb llum natural. Per l’estilisme he fet servir atrezzo principalment reciclat, com ara fustes antigues, coberts i plats.

C: Sí! I hem tingut la sort que hem connectat des del primer dia en la manera com vèiem les fotos i els recursos que podíem fer servir. Era elaborar les receptes, comprar ingredients, preparar plats i començar les sessions al seu estudi. Amb complicitat i entusiasme! Han estat unes sessions amb un punt d’espontaneïtat, adaptant-nos a la llum natural que teníem en cada moment. I el resultat… salta a la vista!

Rohvegan-1

Cap anècdota curiosa?

C: Un dia vam fer una sessió a casa d’en Pau. Van venir els fills del meu marit, en Gerard i en Pau. Nosaltres menjàvem i tastàvem les receptes, i en Pau feia fotos, que van quedar divertides i espontànies, però han quedat a l’arxiu privat! [Riu.]

Per què són tan importants les fotografies en aquest llibre?

C: Les fotos transmeten tota l’emoció i el sentiment que volia expressar. En Pau, amb llibertat i creativitat absolutes de qui estima la fotografia gastronòmica ha aconseguit posar en imatges les meves receptes; a més, hem intentat presentar l’essència dels autèntics protagonistes d’aquest estil de cuina: les fruites, les verdures, la fruita seca, les llavors, les algues, els bolets i els condiments. Les receptes i els productes estan fotografiats amb un afecte extrem. Amb el llibre a les mans, t’adones que les receptes i les fotos fan un tàndem perfecte.

P: En aquest cas, les fotos són tan importants com les receptes. Més enllà de ser un simple receptari, es tracta d’un llibre maco i de qualitat per poder gaudir mirant les imatges. Hi ha un treball fotogràfic i d’estilisme artístic; hi ha bodegons i retrats de fruites i verdures de gran sensibilitat.

Rohvegan-5

Pau, com a fotògraf, cal combregar amb el que fotografies?

P: En aquest cas, del tot. Jo tinc molta vinculació amb l’alimentació saludable; de fet, és la meva especialitat com a fotògraf. Faig fotos a cuiners, a nutricionistes i a revistes del món de l’alimentació saludable. M’interessa molt aquest tema i tot el que aprenc ho aplico a mi mateix.

Tu també ets crudivegà?

P: M’agrada aquesta cuina i filosofia, però, si m’he de posar una etiqueta, diria que actualment sóc més aviat flexiterià.

Tornem al llibre. Per què només el podem trobar en alemany, tot i que conté receptes catalanes i les imatges són de camps catalans i productes locals?

C: Fa cinc anys que vaig presentar aquest projecte a editorials de Barcelona que trobaven interessant la cuina que faig, però que no es van atrevir a fer el pas. A Alemanya, en canvi, fa dos anys, quatre editorials em van demanar propostes de diverses idees. Allà, el coneixement de la cultura vegana i crua està molt més estès. Les llibreries són plenes de llibres d’aquesta temàtica. Llavors vaig pensar presentar el nostre projecte tan acabat com fos possible, segons les nostres il·lusions: receptes originals, fotos fantàstiques i un disseny editorial molt treballat gràcies a Capellades Disseny. Va ser així com finalment s’ha editat a Suïssa, en alemany, per al mercat suís, alemany i austríac. La porta per editar-lo en català, castellà o anglès és oberta…

P: El nostre desig, per descomptat, és que, en un futur, es faci la versió en altres llengües.

Rohvegan-6

Tant de bo! De moment, des d’aquí, on el podem trobar?

C: De moment, a falta de presentar-lo a la premsa a Alemanya, en algunes llibreries i per Internet des de l’editorial AT Verlag.

P: I també per Amazon! (A través d’aquest enllaç).

Christine, el centre i el nord d’Europa està més sensibilitzat amb l’alimentació saludable i crudivegana?

C: I tant! Mira, només a Alemanya, ja hi ha dotze revistes diferents de cuina vegana. A banda de les vegetarianes, esclar…

Déu n’hi do!
Marta Costa
Marta Costa

Periodista i Postgrau en Comunicació Alimentària.
Coordinadora de continguts d'Etselquemenges.

  @marta_coor