La Consol Rodríguez em cita al Petit Brot, un espai nou de Ciutat Vella on el menjar viu i conscient ocupa delicadament les prestatgeries amb una selecció molt acurada de crackers, boletes crudiveganes i xips de kale. La Consol coneix tots els racons de la ciutat on regnen els aliments vius de veritat. De vegetariana, va passar a ser vegana; i de vegana, a crudivegana. Aquesta artista visual i autodidacta publica ara tot el seu aprenentatge en un llibre que reuneix tots els coneixements que ha après llegint, de dia i de nit, estudis científics i publicacions en anglès. Raw Food-Antiaging (Ed. Urano) és el llibre imprescindible si voleu entendre el món crudivegà.

ConsolRodriguez4

Consol, quan vaig començar a devorar les pàgines, de cop, vaig pensar: “I les receptes? On són les receptes?”

Ha, ha, ha. Són al final!

Dona, és que a Kijimuna’s Kitchen i a l’ETS publiques receptes delicioses i pensava: “Ai, coi! Ha fet un llibre teòric?” Però no: primer la teoria i després gairebé setanta receptes! Has fet el llibre en majúscules. És una bíblia i, a sobre, és fàcil d’entendre; i hi ha gràfics.

Jo sóc artista visual de formació i volia fer-ho molt entenedor, sobretot les parts del raw que creen confusió.

ConsolRodriguez2

Què genera confusió?

Com es germina. La gent no té clar com s’ha de fer perquè ve de nou. Explico totes les llavors i lleguminoses que es poden germinar en una taula clara amb el temps de germinació, el recipient que s’ha d’utilitzar, les hores de remull, la temperatura. Ah! I no cal res especial. Jo faig servir un colador inoxidable que poso sobre un bol; totes les llavors les germino així. Ho tapo bé amb un drap de cuina, rento les llavors i les colo!

Quina és la teva llavor preferida?

M’agraden molt les de gira-sol. Són molt tovetes i tenen un gust molt dolç. I ara ja no prenc l’alfals ni les que són lleguminoses.

ConsolRodriguez3

Parlem d’això, Consol. El raw estricte també deixa de banda qualsevol cereal o pseudocereal i els llegums.

Sí. Tot el que té molt de midó. No ho fa tothom, eh? Les aus estan adaptades a una alimentació granívora. Mengen cereals i pseudocereals, a banda d’insectes, fruites i brots, però tenen una estructura digestiva complexa amb pap i dos estómacs, un sistema cardiopulmonar molt més potent que el nostre –adequat al metabolisme del midó– i gasten molt i molt de pressa volant. Nosaltres no podem gestionar totes aquestes quantitats de sucre circulant per la sang. Tenim una gran dependència als productes midonosos.

Totalment d’acord. Però, veus? Tu avui portes un pa fet només de llavors, un formatge exquisit fet d’anacards que envases com si fos un vi o un formatge de veritat. Això em fa pensar que, per ser crudivegà, has de saber cuinar molt i tenir molt de temps per deshidratar perquè, si no, no surts de l’amanida.

Les receptes del llibre són força assequibles i per fer la majoria no cal deshidratadora; de totes maneres, en el dia a dia, es cuina més senzill. Les amanides, si t’agraden, són una font per inventar i per posar-hi tots els colors del món amb germinats, fermentats, llavors, fruita seca, etc.

ConsolRodriguez8

Parlem de la temperatura en general. El raw defensa que si cuinem els aliments, es perden les vitamines i es redueix la capacitat metabòlica dels enzims. I al vapor?

Una cocció suau o fluixa i llarga sempre és millor que coure a temperatura alta i a foc ràpid, però qualsevol forma de cocció genera una leucocitosi postprandial –que és l’augment anormal de leucòcits, de glòbuls blancs–; això vol dir que l’organisme rep aquests aliments cuinats com si fossin desconeguts i se sent atacat; i es generen petites leucèmies. El benefici de menjar cru és que el sistema immunològic es reforça i els aliments són molt més nutritius. La idea és menjar els aliments a la temperatura que tenim el cos, o sigui 38-42 graus; temperatura ambient.

I l’aliment cuinat, calentó, que se’ns posa tan bé, Consol?

Es poden fer cremes o sopes (bé, que són batuts) que es poden escalfar amb deshidratador. Ara comencen a sortir forns que ja porten el deshidratador incorporat.

ConsolRodriguez10

Parlem de la combinació d’aliments. Al llibres hi ha un gràfic sobre com menjar per pair més bé i assimilar més nutrients.

Ho trobo molt important, sobretot per a la gent que té el sistema digestiu més delicat. Per pair els diferents components dels aliments (sucres, greixos, proteïnes, àcids, midó, líquids) el sistema digestiu té un mecanisme, temps diferents i produeix enzims i àcids diversos que la majoria de les vegades s’inhibeixen entre si. Això vol dir que, si fem molta barreja d’aliments de naturalesa diferent, no pairem bé; si combinem sense consciència, els aliments poden fermentar, tornar-se rancis o fins i tot crear putrefacció dins el sistema digestiu.

El més bàsic seria: fer poques barreges (de tres a cinc ingredients per àpat seria ideal); no beure líquids mentre mengem, sinó una hora o uns trenta minuts abans dels àpats o dues hores després; menjar sense presses, amb gana i gaudint de l’àpat; menjar la fruita sola, com un àpat, i sense barrejar fruites àcides amb dolces o molt dolces; i finalment incloure molta fulla verda i tendra sempre a tots els àpats (fins i tot quan les combinacions són dolentes, perquè ajuda a pair millor, és molt nutritiva, antioxidant i alcalinitzant i fabulosa per a la salut intestinal).

Què esmorzes, Consol?

Menjo poc. Un suc de llimona amb aigua tèbia i, si tinc gana a mig matí, un púding de chía amb una llet vegetal o una fruita amb índex glucèmic baix. Algun suc verd…

ConsolRodriguez11

Vas arribar aquí perquè el 2009 vas descobrir que tenies lupus. Què és el lupus?

És una malaltia autoimmune; el cos s’ataca a ell mateix i no té cura. Et recepten immunodepressors de per vida i, a vegades, cal diàlisi.

Però, tu t’ho prens?

No. L’any 2009 estava fatal. Tenia la boca plena de llagues i la cara inflada. Un dia, caminant pel carrer amb aquella fila que feia, vaig veure una clínica i vaig entrar-hi. La doctora sortia de passar consulta i, quan em va veure a la porta, va dir: “Tu tens lupus!” I jo no sabia ni què era. Era una doctora de medicina integrativa i vam fer un tractament de sucs i flors de Bach. En el fons, és com totes les “condicions” degeneratives, que no tenen cura. Penso que no tenen cura perquè no són malalties, sinó que és el cos que respon a situacions d’estrès continuat. És a dir, si suprimim aquests factors estressants –per exemple, estrès, contaminació ambient, alimentació inadequada– totes aquestes malalties milloren fins al punt de revertir amb constància i temps.

ConsolRodriguez1

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta nutricional d'Etselquemenges.
Creadora del Cómo Como Festival

  @nurcoll   @nuriacoll