La Cristina és llicenciada en medicina i, després d’uns anys d’especialització en cirurgia toràcica, es va començar a formar en medicina integrativa. La seva formació en homeopatia, naturopatia, acupuntura i aromateràpia científica l’ha convertit en una professional holística genuïna i amb molta fama entre els pacients amb càncer, malalties autoimmunes i degeneratives. El dissabte 5 de novembre, la Farmàcia Colisseum i l’Herbodietètica Colisseum organitzen la primera jornada dedicada a olis essencials, en la qual la Cristina Pellicer farà una ponència.
L’aromateràpia fa servir els olis essencials extrets de les plantes. En què es diferencia de la fitoteràpia, que també es basa en l’ús de les plantes?
L’aromateràpia basa la seva pràctica en l’ús de les plantes medicinals aromàtiques per extreure’n olis essencials per un procés de destil·lació per vapor d’aigua, i prescriure’ls per diferents vies a dosis terapèutiques. No de totes les plantes se’n poden extreure olis essencials (les no aromàtiques), ni de totes les aromàtiques se n’obtenen olis essencials amb el mateix rendiment. La fitoteràpia fa servir les diferents parts de les plantes, sense sotmetre-les a un procés d’extracció; això fa que hi hagi molècules que poden ser a la planta i no a l’oli essencial, i que l’acció de l’oli essencial depengui de la part de la planta que s’ha destil·lat i del procés d’extracció. També pot passar que un principi actiu a la planta es trobi en una concentració massa baixa per poder exercir un efecte terapèutic, però que en l’oli essencial estigui prou concentrat per fer-ho. Per exemple: no tenen les mateixes propietats terapèutiques l’essència de taronger amargant extreta de la fulla, de la flor o de la pell, perquè els principis actius que se n’extreuen i la concentració resultants són diferents en cada cas. Planta i oli no són el mateix. Quan parlem d’olis essencials, la concentració de principis actius pot augmentar exponencialment en alguns casos i en d’altres no ser-hi, com passa en el cas de l’oli essencial de cúrcuma, que no conté curcumina, polifenol que sí que conté la seva arrel i que li dóna propietats antitumorals molt interessants.
Com s’obtenen exactament els olis essencials?
Destil·les una planta i n’obtens una quantitat de líquid. El rendiment d’aquest procés de destil·lació és molt relatiu, depèn de la qualitat de la matèria primera, de les condicions climatològiques i ambientals de cultiu, de l’època de l’any de recol·lecció, del procés de conservació fins al procés d’extracció, de la part de la planta destil·lada, de cada espècie en concret… Per obtenir un litre d’oli essencial de Lavanda angustifolia, per exemple, fan falta entre cinquanta i setanta quilos de flors i de parts aèries d’aquestes.
Això deu ser un dineral! Si veig olis essencials amb preus massa barats, he de sospitar?
Pot ser un indicador de qualitat en alguns casos, sí. Tot i això hi ha molta varietat de preus, que depenen de cada oli essencial; el que hem comentat abans del rendiment. El que és important és que els olis essencials siguin quimiotipats, que tinguin noms i cognoms. De lavandes n’hi ha de molts tipus; per citar-ne tres: Lavanda angustifolia, la Lavanda espígol i la Lavanda híbrida. L’angustifòlia és més cara, i l’espígol, més econòmica, i no fan els mateixos efectes. La que fa l’efecte relaxant important és l’angustifòlia; l’espígol té més bons resultats en el tractament de picors i picades.
Aquesta és la bíblia dels olis essencials?
Per mi, és una referència, sí. Em vaig formar amb la farmacèutica Laura Mestres, especialista en olis essencials. Aquí ho tenim tot catalogat i sabem quina planta (espècie i subespècie) estem fent servir, quina part de la planta s’ha utilitzat i quina és la composició (tipus i percentatge de cada principi actiu) que té l’oli essencial quan l’extracció de la planta és total. Hi ha marques comercials que no arriben al final de la destil·lació, i així és perd part del potencial en principis actius de la seva composició i en la concentració.
I com podem saber si un oli essencial és bo o és de mala qualitat?
Una manera de saber-ho és mirant que a l’etiqueta de l’oli essencial hi posi AEQT (aceite esencial quimiotipado), ja que garanteix que és 100% pur (hi ha només l’oli essencial de l’espècie, subespècie i part de la planta que ens interessa, és a dir, no hi ha barreges d’altres subespècies ni d’altres parts de la planta amb accions molt diferents), és 100% biològic (imagina’t si, a més de concentrar molècules de plantes, també es concentressin els pesticides pel mateix procés d’extracció!), 100% natural (no s’hi ha afegit res) i el quimiotip del qual s’ha obtingut l’oli essencial (la molècula que li dóna l’acció predominant a l’oli essencial). Aquesta regulació ve de Bèlgica, on ho tenen molt controlat.
En una sinusitis, un oli essencial d’orenga compacte donat en dosis correctes, en dos o tres dies es nota tant com un antibiòtic.
Bèlgica és el bressol dels olis essencials?
De l’aromateràpia per via oral sí, i França.
I l’aromateràpia no científica quina és?
La popular. La que s’ha fet servir tota la vida. “L’oli de pi va molt bé per als refredats”, però pot ser que no es noti cap efecte perquè és un oli de pi fet amb pins diferents subespècies a la vegada i, llavors, l’efecte queda diluït. Hi ha dues escoles d’aromateràpia: l’anglosaxona (els olis són aplicats tòpics o inhalats) i la francesa o belga, que també els incorpora per via oral (és la meva escola). Aquí l’efecte és molt més profund i directe, segons la meva experiència. Tot i això, no tots els olis poden ser aplicats per totes les vies i cal el consell d’un professional sanitari especialista en aromateràpia. Hi ha olis molt irritants per via inhalada, d’altres que poden descamar per via tòpica, alguns que si no es prenen en dosis adequades, poden ser molt tòxics per via oral… Per això sempre calen les recomanacions d’un expert en la matèria.
A la consulta apliques homeopatia, fitoteràpia, complementació, acupuntura… El teu diferencial és aplicar olis essencials i per via oral. Quin perfil de patologies tractes més habitualment?
Des de fa uns anys tracto persones de totes les edats i amb tota mena de patologies. El més comú són pacients amb càncer a qui acompanyo en tot el procés, tant per evitar i tractar els efectes secundaris dels tractaments rebuts (quimioteràpia, radioteràpia, cirurgia…), per potenciar els resultats terapèutics, per mantenir i potenciar la salut un cop han superat la malaltia, com per acompanyar en els estadis finals de la malaltia i que la persona visqui amb la millor qualitat de vida possible el temps que li quedi… També tinc molts pacients amb malalties greus, complexes o degeneratives que necessiten més recursos que els que els ofereix la medicina al·lopàtica i a qui, gràcies a tota la formació que he rebut, puc donar molt més bona atenció i resposta a les seves necessitats que no pas si ho fes només des de la medicina convencional. Per exemple, per a les nàusees per quimioteràpia hi ha olis essencials antiemètics molt bons que es poden posar en difusió ambiental per pal·liar-les i, fins i tot, evitar-les. En radioteràpia, per protegir la pell, poso olis essencials i vegetals amb molt bons resultats.
Què més?
La modulació de la immunitat: psoriasi, artritis reumatoide, fibromiàlgies. Les millores en fibromiàlgies quan apliquem olis essencials i fem canvis en alimentació són importantíssimes. També tinc pacients amb lupus, a qui he aconseguit espaiar més els brots, i fer que siguin molt més suaus i curts en el temps…
S’ha de ser molt constant per notar els efectes dels olis essencials?
Depèn. En una sinusitis, un oli essencial d’orenga compacte donat en dosis correctes, en dos o tres dies es nota tant com un antibiòtic. En malalties cròniques i greus, cal constància i temps. Tot i que els efectes no se solen fer esperar gaire, sí que cal seguir el tractament un temps perquè arribin al seu efecte màxim i es mantinguin en el temps.
A més, si volem prendre olis essencials per via oral, cal l’assessorament d’un professional. L’efecte dels olis essencials és molt potent! Un oli d’orenga compacte no es pot donar a menors de sis anys o a una persona amb un fetge cirròtic. Cal vigilar molt. Hi ha dosis letals!
A la xerrada parlaràs dels olis essencials com a moduladors del sistema immunitari. Modular és potenciar?
No, no. La modulació consisteix a reequilibrar el sistema immunitari, a frenar les respostes exagerades i a potenciar les inhibides. En una autoimmunitat si potenciem el sistema immunitari, podem agreujar la malaltia, per exemple, i en algú que està molt baix de defenses i ho agafa tot, si les hi frenem, encara agafarà més malalties… Com que la majoria de malalties cròniques o greus no tenen només un tipus d’alteració immunològica, si no que solen ser alteracions mixtes, el millor és modular, reequilibrar el sistema immunitari perquè retorni a l’estat més saludable i òptim possible, com passa en els pacients amb càncer, per exemple.
En canvi, en una persona sense patologia, podríem potenciar el sistema immunitari per evitar refredats o la grip. Per exemple, ara que ve el fred, et recomanaria l’oli essencial de Ravintsara (Cinnamomum camphora qt cineol) per via tòpica.
Com es fa?
En aquest cas concret, el que et recomanaria és aplicar una gota de l’oli essencial de ravintsara a la cara interna dels canells, tres cops al dia i inhalar-ne repetidament l’aroma. També es poden posar tres o quatre gotes en un difusor ambiental i engegar-lo deu minuts cada hora, diverses vegades al dia o aplicar un parell de gotes en un mocador i anar inhalant repetidament durant el dia.
Quins olis essencials receptes com a moduladors per al càncer?
L’estepa i la farigola marroquina.
Trobem bons olis essencials a casa nostra?
Sí, i hi ha marques amb una bona relació qualitat-preu. I cada cop hi ha més distribució.
La feina feta fins ara per part de diversos professionals sanitaris per donar-los a conèixer: receptant fórmules que combinen diversos tipus d’olis essencials, fent divulgació a cursos per a professionals sanitaris i per a públic general, publicant llibres adreçats al públic final com el que vaig publicar fa un any i mig amb l’editorial Amyris (Medicina integrativa per a la família) i conferències i guies per a pacients (com la Guía práctica: Diagnóstico cáncer, qué puedo hacer, de la qual sóc coautora), i, per descomptat, els bons resultats obtinguts han servit molt per donar-los a conèixer i fer que cada cop hi hagi més distribució i siguin accessibles per a més gent.
Per a més informació sobre la Jornada sobre Olis Essencials de Sitges del 5 de novembre, cliqueu aquí.
