En una de les cruïlles més sorolloses de Barcelona –Diagonal amb Muntaner– hi ha la consulta mèdica de Montserrat Noguera, metgessa per la Universitat de Barcelona i especialitzada en medicina biològica.
En el seu espaiós despatx hi ha molts llibres de medicina natural; la majoria en alemany. De seguida descobrim per què. Montserrat Noguera és també directora del Postgrau en Teràpies Naturals de l’EUI Sant Joan de Déu.
Per què és necessari que convisquin la medicina al·lopàtica i la medicina natural?
És necessari perquè l’al·lopàtica es queda curta, per exemple, en l’aprofundiment de l’alimentació i la prevenció. A més, segueix les ordres de la indústria farmacèutica i també de l’alimentària.
La medicina integrativa també té ara mateix al darrere tota una indústria alimentària i farmacològica que pressiona amb força. Què hi podeu fer els professionals?
Dins dels productes de la medicina integrativa n’hi ha que tenen més qualitat i n’hi ha de més dolents, i cadascú ha de saber què compra, on i a qui. Alguns laboratoris es fan autoauditories dels seus propis medicaments. Hi ha medicaments –dels complements alimentaris, per exemple– que no porten el que diuen o que no contenen les dosis indicades. És bèstia, però és així. I això et desprestigia a tu. Hem d’intentar confiar en laboratoris de qualitat i, per això, a vegades ens veiem obligats a dir al pacient que ho compri d’un laboratori concret.
Què és la medicina biològica?
Comença a mitjan segle passat a Alemanya, que és on comencen moltes de les medicines integratives. Allà ja feia més de dos-cents anys que practicaven la medicina naturista clàssica i va arribar un moment en què els joves que arribaven a les universitats eren els mateixos que de petits havien estat curat per les seves àvies amb aigua, plantes o fang. Un cop a la facultat es fan metges, biòlegs, etc., i es comencen a plantejar que el que els expliquen no té a veure amb els remeis que els guarien quan eren petits i comencen a buscar respostes, i és aquí on apareix “el sistema bàsic de Pischinger”. A diferència de la medicina convencional, que diu que la cèl·lula és el més important, Pischinger demostra que l’estat en què es troba aquella cèl·lula, l’anomenat medi extracel·lular –en el qual la cèl·lula menja i excreta– és el que la condiciona. El teixit, fins llavors, es pensava que servia només per aguantar les cèl·lules i ell demostra que no és així.
El teixit extracel·lular pot estar malament perquè emocionalment la persona viu un daltabaix? Arriba fins aquí Pischinger?
Sí, perquè Pischinger veu que hi ha molts teixits que fins llavors no s’havien tingut en compte, com ara terminals de sistema nerviós vegetatiu i, per tant, el que regula el sistema simpàtic i el parasimpàtic i, per consegüent, la psique.
I ell mateix va buscar mecanismes per tractar el medi extracel·lular?
Cap al 1950 es va crear el Cercle de Viena, en què metges, fisiòlegs, biòlegs, etc. es reunien per parlar d’aquests temes, i d’aquí van néixer moltes de les teràpies que ara utilitzem, com la teràpia neural o l’electroacupuntura de Voll que fem nosaltres.
Parlem d’aquestes teràpies
Un apunt abans: quan aquells alumnes investiguen també s’adonen que, des dels inicis de la naturopatia o l’homeopatia, han passat moltes coses. En el nostre entorn han entrat els tòxics ambientals, els metalls pesants, el Wi-Fi. La gent dorm amb Wi-Fi a casa! I convivim amb els corrents electromagnètics de les antenes i tantes i tantes coses. Per tant, les malalties de les persones de fa cinquanta anys tampoc eren les mateixes que les d’ara. I els universitaris, això, també ho van tenir en compte. Per tant, la medicina biològica és l’evolució de la medicina naturista i inclou tècniques noves que no són plantes o fang. Són elements de síntesi, com la procaïna, un anestèsic local sintètic, que uns alemanys van veure que desintoxica l’organisme. Són substàncies sintètiques creades al laboratori.
“Hem de menjar variat perquè el cos no reconegui aquell aliment, no faci anticossos i no ens provoqui una intolerància. I, quan dic variat, vull dir tomàquets de procedències diferents.”
Per tant, actualment, la naturopatia evolucionada seria una teràpia amb procaïna com ara la teràpia neural. Què és la teràpia neural?
Són infiltracions de procaïna en cicatrius, punts gallet de la pell o ganglis del sistema nerviós que permeten dialogar amb l’organisme i demanar-li que desintoxiqui, que funcioni millor.
Així, en genèric?
S’estableix un diàleg. I amb la història clínica del pacient decideixes fer dues punxadetes o tres i, al cap d’una setmana o quinze dies, la persona t’explica què ha passat, com ha respost l’organisme. I la resposta t’indica quins passos cal fer llavors.
M’han explicat que hi ha gent que en una teràpia neural ha deixat anar un crit increïble. Per què?
És una manera de dialogar amb l’interior de l’organisme. Quan aquest té molta sobrecàrrega (de tòxics, virus, fongs, emocionals, de metalls pesants), segurament no pot fer tota la feina i deixa zones on diposita tòxics o que passen a funcionar incorrectament. I tu pots localitzar aquestes zones i posar-hi procaïna.
Ara, de carregats, en deuen estar tots!
Sí, sí. Perquè la majoria de les persones, a més, té cicatrius, que és una manera de veure que l’organisme no funciona correctament.
Cicatrius noves o de naixement?
Una cicatriu d’un accident que s’ha curat malament, per exemple, i que fa que l’energia no circuli correctament pels meridians. Amb la teràpia neural també posem procaïna als nusos que hi pugui haver a les fàscies (els embolcalls dels músculs), i que és on queden emmagatzemats fets o vivències. Hi ha gent que ha reviscut l’accident que li va provocar la cicatriu.
L’altra tècnica que fas servir és l’electroacupuntura de Voll…
A través dels punts d’acupuntura tractem geopaties, trastorns electromagnètics, virus, bacteris, paràsits, fongs… Busquem focus interferents.
Què és un focus interferent?
Una zona de l’organisme que desgasta molt l’organisme, que li treu molta energia. Com una aixeta oberta. Una cicatriu pot ser un focus interferent, un queixal del seny mal posat també, o una endodòncia o una amalgama, una vesícula biliar plena de paràsits, etc. L’electroacupuntura també permet fer un test d’intolerància alimentària.
Parlant d’intoleràncies. Creus que la nostra alimentació està fomentant les al·lèrgies?
L’està fomentant el fet que abans hi havia milers de tipus de blat i ara se’n comercialitza d’un sol tipus. Com més menges d’una sola cosa, més intoleràncies tens.
No fem prou cas de la premissa que ens feu arribar els metges quan ens dieu que mengem variat.
Menja també tomàquets de procedències diferents. Això també és menjar variat, i aquí, és clar, amb els transgènics ens han ben fumut. Que l’oli no sempre sigui el mateix, ni el blat. Hem de canviar perquè l’organisme no ho reconegui, no creï anticossos i no faci intoleràncies.
I ara cinc consells per alimentar-nos correctament.
El primer pas en l’alimentació és no menjar coses elaborades a les fabriques, sinó aliments que provinguin del camp. Un exemple: beure aigua en lloc de refrescos de cola. El segon pas és que aquesta aigua i els aliments no tinguin tòxics. Fins ara miràvem la potabilitat de l’aigua, que està molt bé per no agafar un tifus. Ho hem aconseguit als països civilitzats, però l’aigua pot portar altres tòxics, com ara fertilitzants químics.
No recomanes beure aigua directament de l’aixeta, oi?
No. Recomano beure aigua de l’aixeta filtrada.
*D’aquí a uns dies publicarem una entrevista sobre els sistemes de filtratge de l’aigua de l’aixeta.
Seguim amb els consells.
Sucres i refinats, fora. Els greixos saturats també han de sortir de l’alimentació, i quan hem parlat de plats elaborats volia dir eliminar aspartams i glutamats.
Quin és el complement nutricional que acabes receptant més?
Hi ha tres coses que s’han de fer, com a mínim, sempre. Tenir una bona flora intestinal, i això ho aconseguirem amb probiòtics, depuratius hepàtics, digestius i renals i els omegues. Això és la base. Sobre això, construeix el que vulguis segons el que necessiti la persona.
Per a més informació: medicina-biologica.net
