L’Elena Carrió ha estat la dona que m’ha ajudat més en temes d’alimentació infantil. Per això, després d’haver-hi organitzat tallers amb moltíssim èxit al Barcelona Cuina Natural, vam decidir fer un curs en línia per arribar a gent de tot arreu. Aquesta serà la segona edició que fem del Curs online d’alimentació infantil. És igual que el primer curs i l’organitzem per a tothom que no el va fer, per a la gent que es troba en una etapa en què ja comença a necessitar informació alimentària per als seus fills i perquè un dels grans valors de l’Elena Carrió és el seu coneixement científic i culinari; a tots els alumnes de la primera edició els va ajudar diàriament a través del nostre fòrum de comentaris amb explicacions inèdites i aprofundint en cadascuna de les demandes dels participants. Un luxe a l’abast de tots que començarà el dia 9 d’abril.

Crec que mares i pares són els que més dubtes tenen, més pregunten o més implicats són. A què creus que és degut? Pensa que el teu curs és un dels que tenen més participació.

Ser mares i pares sempre ha estat una gran responsabilitat, però crec que avui dia ho és més encara perquè la necessitat de protegir els fills i de donar-los una alimentació neta és més gran que abans. Això és perquè molts aliments estan manipulats, contenen substàncies tòxiques o simplement no tenen nutrients aprofitables. A vegades no ens preocupem tant de nosaltres mateixos, però tots els pares es preocupen pels fills i volen donar-los el millor; l’aliment és una forma d’amor, al cap i a la fi, i crec que aquesta és una de les raons per les quals l’alimentació infantil suscita tant d’interès, inquietuds i preguntes. Són els alumnes que més preguntes fan, amb diferència!

Elena, tornem al curs i a la divisió entre nadons i nens més grans. Quines diferències hi ha entre un curs i l’altre?

En realitat, és el mateix curs dividit en dos: en el de nadons, l’alumne rep un llibre electrònic més llarg, perquè conté també informació sobre el deslletament i introducció gradual dels aliments… El de nens més grans de dos anys omet aquesta part, però la resta del curs i llibre són iguals, i les receptes també són les mateixes. Per això, els pares que tenen nadons i nens de més edat només necessiten el curs de nadons, que els cobreix les dues etapes. Per als que tenen un nen més de dos anys, però volen tenir més fills i els interessa la informació sobre nadons, també seria apropiat aquest curs. Els pares amb nens més grans que ja mengen de tot només necessiten el de més de dos anys.

Tu no ets nutricionista. Ets biòloga! Això et dona un coneixement molt rigorós de la nutrició.

És cert! Encara que hagi seguit i segueixi formant-me contínuament, no sóc nutricionista i la meva visió de l’alimentació està, en gran part, inspirada per la meva formació com a biòloga, que tinc sempre molt present. Crec que l’essencial que cal tenir en compte a l’hora de decidir què menjar és la biologia de la cèl·lula (estem fets de milions de cèl·lules!); és a dir quins nutrients necessiten les cèl·lules i quin entorn han de tenir per mantenir-se sanes i poder exercir les seves funcions vitals correctament. Perquè si les nostres cèl·lules estan sanes i felices, nosaltres també. I en aquest sentit, més que les calories o els percentatges de nutrients, el que m’interessa i en el que poso més atenció és en el fet que la dieta sigui rica en aliments nutricionalment densos i plens de vitalitat (la qual cosa no vol dir necessàriament més calories); si, per contra, prenc aliments desvitalitzats i calories buides, després de menjar les meves cèl·lules segueixen amb gana, i llavors arriben els problemes.

Parlem del curs per a nadons. Dones pistes de com fer la transició del deslletament al menjar. Advertim que no és un curs de Baby Led Weaning, oi?

No, exacte. El BLW és una eina fantàstica per introduir els aliments als nadons de forma natural i intuïtiva; jo també l’he aplicat amb la meva filla i el recomano, però hi ha moltes maneres de fer-ho i no necessàriament ajuda a inculcar hàbits saludables si no es fa amb els aliments adequats.

L’objectiu del curs és ensenyar a menjar des d’un punt de vista més global i profund, de manera que el que s’ha après es pugui aplicar també més tard, fins i tot quan ja s’ha superat l’etapa de BLW. Per això ens centrem a aprendre quins aliments són més saludables i importants per al creixement i desenvolupament en els nens, les seves necessitats nutricionals, així com les formes de preparar i cuinar els aliments, que és tot un món! De fet, la meva opinió és que triar i preparar els aliments de manera que siguin tan digestius com sigui possible és essencial en els nens, perquè com més digestibilitat, més absorció de nutrients i millor desenvolupament i creixement.

Per què no recomanes prendre espinacs i bledes?

No recomano espinacs i bledes, com a mínim abans de l’any, perquè aquestes fulles contenen molts nitrats, que poden ser transformats en nitrits i produir metahemoglobinèmia en nens molt petits. A més d’això, són fulles molt riques en àcid oxàlic, que es troba també en altres aliments saludables, però que interfereix en l’absorció del calci i no convé abusar-ne.

No obstant això, el problema és més seriós en el cas d’espinacs i bledes de cultiu convencional, ja que el contingut en nitrats (a més de substàncies tòxiques) és molt més gran que en les ecològiques. Per això evitaria aquest tipus de fulles convencionals en nens de totes les edats i, si són ecològiques, esperar com a mínim a l’any, i anar amb precaució a partir de llavors.

Si no donem pit passat l’any, hem de donar llet de fórmula fins als dos anys? I si deixem el pit als quatre mesos, cal donar fórmula fins a l’any?

Durant els primers dotze mesos de vida, la llet materna és l’aliment essencial, de manera que, si hem d’interrompre la lactància abans, com és el cas de la majoria de mares avui dia per diferents raons, s’hauria de substituir la llet materna per una de maternitzada de qualitat. A partir de l’any, hi ha criteris diversos: l’OMS, per exemple, recomana continuar amb una aportació de llet maternitzada fins als dos anys, i reduir-la gradualment a mesura que el nen incorpori altres aliments; jo comparteixo aquest criteri, però també és veritat que cada infant és diferent i que alguns nens perden l’interès pel biberó abans. Si hem donat el pit fins a l’any o poc més i, després, l’alimentació del nadó és equilibrada i rica en minerals i greixos saludables, potser no és tan important donar llet maternitzada. Aquest és el cas moltes vegades de mares que, després de l’any, no poden continuar amb la lactància, però que tenen fills que mai han pres llet maternitzada i no la volen ni veure. En aquest cas, l’opció és reforçar amb una dieta molt rica en calci, greixos saludables i omega-3, que són essencials per al desenvolupament i, així, compensar la retirada de la llet materna. Però si el nadó ho demana, crec que és bo complementar fins als dos anys amb una petita aportació de llet maternitzada, sempre que sigui de qualitat, perquè al cap i a la fi crec que el que la naturalesa havia previst són períodes de lactància més prolongats (en molts països, els nens prenen pit fins als tres o quatre anys).

Dius de no introduir cereals abans de l’any i molt menys si tenen gluten. Ai! Jo sí que vaig donar gluten abans de l’any, Elena. Ho confesso. I ara que tinc més fills, no sé si, abans de l’any, només donaré arròs. Què hi dius?

No és que jo digui això i hagi de ser pres com a dogma… Res més lluny de la meva intenció! El que dic és que els cereals, sobretot els que contenen gluten, són aliments amb un valor nutricional més aviat relatiu i que, en canvi, resulten difícils de digerir. Això fa que, per a mi, no siguin aliments ideals per als nadons, perquè el balanç no és gaire positiu. Una altra qüestió és que vulguem donar-los, per la raó que sigui, i llavors la meva recomanació és començar primer amb cereals sense gluten de digestió fàcil (mill, quinoa, amarant, fajol…) i després passar a cereals amb gluten de qualitat quan el nen ja pugui digerir, a partir d’un any o fins i tot més tard. És gluten de qualitat el que trobem en pastes i pans de massa mare de kamut, espelta, sègol, ordi…

Quant a l’arròs, jo gairebé no el faig servir perquè conté molt d’arsènic, que no el fa gaire recomanable per a ningú, però menys per a nens. Si prenem arròs, l’ideal és procurar que provingui de zones en les quals l’aigua té un baix contingut en arsènic, i evitar els que venen de l’Àsia, que, fins on jo sé, són els més contaminats.

És important donar amanida als nens cada dia perquè mengin cru?

Per a mi les verdures crues són, igual que les fruites crues, aliments essencials en una dieta saludable. Encara que això és vàlid per als adults, també és cert que les verdures crues no són fàcils de digerir per als nens petits, perquè tenen molta fibra insoluble i necessiten ser molt mastegades. La masticació encara no està ben establerta en nens de menys de dos anys, motiu pel qual no crec que l’amanida crua sigui important en aquestes edats. Però, evidentment, sí que crec que és important acostumar els nens a prendre amanides crues (o part crua i part cuinada) quan ja veiem que ho digereixen bé, que pot ser als dos anys o més tard. Un bon moment és el dinar, quan l’amanida crua es digereix millor que a la nit. La meva filla, amb dos anys,  ja menjava amanida de cogombre i, des de llavors hem anant ampliant amb altres vegetals com els ravenets, o el tomàquet a l’estiu… Tot i que si hi ha dies que no els ve de gust, si mengen verdura cuita, crec que no s’han de forçar.

Parlem ja del curs de nadons, però també del de més grans, que són molt semblants en continguts un cop superats els 24 mesos. Gràcies a tu, vaig descobrir que podem donar peix blau molt aviat, i em vaig fixar que, ni a la llar ni a l’escola després, no donen mai peix blau als nens. Entenc la por a les espines, però crec que, almenys, podrien fer una xerrada per dir que per evitar ensurts ells donaran peix blanc, però que les famílies han de donar blau a casa. Explica per què és tan important i com el podem introduir. A la meva filla, el verat no li agrada gaire...

El peix no és gaire popular a les escoles, i el peix blau encara ho és menys, perquè té moltes espines petites (sardines, seitons…) i un sabor més fort (de fet, no agrada a molta gent). Considero que el peix blau és important perquè conté greixos bons, en concret àcids grassos essencials omega-3, importantíssims per al desenvolupament del cervell en els nens i la qualitat de les membranes cel·lulars, entre moltes altres coses. Però sí que és cert que hem d’anar amb precaució, perquè, com que és molt gras, és més difícil de digerir. Cada nen és diferent i cal anar observant, però en qualsevol cas jo començaria pel peix blanc, més lleuger, i després aniria introduint petites quantitats de peix blau fet a baixa temperatura, com s’explica en el curs (no fregit!) i mai abans de l’any.

Parlant del curs i de verdures. Aprendrem a elaborar divuit receptes en el curs; una va ser reveladora per a mi: la falsa salsa de tomàquet amb verdures va triomfar a casa i és de les que tenim cada setmana a la taula.

És un clàssic que els nens no vulguin verdures! Hi ha dues o tres receptes al curs que han estat tot un èxit en aquest sentit. Moltíssimes mares m’han escrit sorpreses per dir-me que els seus fills se les havien menjat encantats! I això m’inspira per seguir creant plats nous, provar-los amb la meva filla i compartir-los amb altres pares i mares. I no ho oblidem… també nosaltres necessitem variar els nostres plats de verdures per no avorrir-nos de menjar sempre el mateix!

En el curs debatrem sobre grans temes com la llet!

Per descomptat, aquest és un dels temes estrella, perquè tots els pares es pregunten si donar-ne o no, quanta, quina… Així que el vam tractar tant en el llibre electrònic com en els fòrums. La meva intenció és que tots els dubtes quedin clars durant el curs perquè cadascú pugui triar lliurement el que prefereixi i sentir-se tranquil i segur amb les decisions preses.

Mirant menús d’escola, veig proteïnes animals per tot arreu i, a sobre, en l’exemple de menús de nit per compensar tornen a posar proteïna animal. A més, una cosa increïble: si han donat verdura al migdia, a la nit posen sopa o qualsevol cosa que no sigui verdura. Són menús de nutricionistes titulats, però l’alimentació, tal com l’entenem nosaltres, diu que cal prendre verdura en tots els àpats, oi?

Per descomptat, al meu entendre. Els nutrients que hi ha a les verdures són insubstituïbles; ningú pretén desplaçar la importància de la proteïna, però es tracta d’aportar equilibri als plats. A més, si no hi ha verdures o fruita en quantitats suficients i s’abusa de les proteïnes animals, lactis i refinats, és probable que els nens tinguin restrenyiment, amb l’estrès i el patiment que això comporta. Els nens necessiten una aportació més gran de proteïnes que els adults, per la qual cosa no passa res si prenen més proteïnes i una mica menys de verdures que els pares, però els vegetals han de ser presents en els dos àpats principals, entre altres coses perquè estem inculcant hàbits saludables i construint els seus gustos i la seva memòria de sabors, que els guiaran en les seves eleccions dietètiques en el futur.

Als nens els agrada molt el sabor salat. Digues-me alguna cosa salada i sana.

Olives! La meva filla no pot parar de menjar-ne quan comença… Això sí, no són un aliment per a nadons, perquè tenen molta sal. I han de ser de bona qualitat, sense potenciadors del sabor, com el glutamat monosòdic.

També els agrada molt el cruixent; per això les patates xips són una perdició. Digues-me alguna cosa cruixent i sana.

Doncs, quan ja no hi hagi perill d’ennuegament, a partir dels tres anys, la fruita seca és perfecta, a més de les llavors de carbassa o les pipes torradetes. A la meva filla li agraden molt els bastonets de pastanaga crua, també. I per als més petits, jo començaria per làmines de poma crua.

Podríem seguir hores i hores. Tu i jo som un perill parlant d’alimentació i nens. Ho deixem aquí i que ho descobreixin tot al curs!

Tens raó, Núria, que ja fa una bona estona que parlem! Gràcies per aquestes preguntes tan interessants i gràcies també a totes les persones que han seguit l’entrevista. I als que esteu interessats en l’alimentació infantil, us espero al curs!

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta nutricional d'Etselquemenges.
Creadora del Cómo Como Festival