Jaume Clotet és un apicultor berguedà que es va enamorar de les abelles el dia que un veí va ensenyar-li com cuidar un rusc.

És el fundador de Mel·lis, una empresa que, a banda d’oferir serveis d’apicultura, es dedica a promoure les abelles dins dels nuclis urbans i a fer pedagogia sobre l’important rol que desenvolupen aquests insectes en la sostenibilitat del planeta. En Jaume m’explica que el nombre d’abelles ha baixat molt en les últimes dècades, tant que fins i tot en algunes regions de la Xina és l’home qui ha de pol·linitzar a mà els fruiters. La FAO ja ha advertit que si no hi hagués abelles, el 90% dels aliments que consumim desapareixerien.

JaumeApicultor9

Perdona que comenci per aquí, però com s'ho fan els xinesos per pol·linitzar els arbres?

Amb pals de pol·linització. Impregnen uns pinzells amb pol·len i van de flor en flor per fecundar-les. Si no ho fessin, el fruit es perdria. Un home a la Xina pol·linitza de mitjana 8 arbres al dia, mentre que les abelles en pol·linitzen uns 800 diàriament.

JaumeApicultor2

I per què estan desapareixent les abelles?

Estem investigant tots els factors que ho provoquen i en quina mesura ho fa cada un. Les abelles moren per causes com els pesticides, els fitosanitaris, la colonització d’altres espècies com la vespa asiàtica, el canvi climàtic… Hi ha un grapat de motius i gairebé en tots apareix l’home com a responsable.

JaumeApicultor8

Vosaltres sou un dels principals promotors de l'apicultura urbana al país. Què feu?

Estem introduint les abelles en zones urbanes amb la intenció d’augmentar-ne el nombre i, també, per fer pedagogia sobre la importància que tenen. D’aquesta manera impedim que morin colònies senceres d’abelles per haver-se alimentat de conreus que contenen uns determinats pesticides. Per a aquests insectes, l’alimentació és més fàcil a les ciutats, ja que hi ha més varietat de flors en un radi més petit d’espai i això també evita problemes d’estacionalitat. Hi ha zones rurals en què, a l’hivern, les abelles tenen problemes per alimentar-se. Als nuclis urbans, això no passa. Les abelles tenen molts avantatges en zones urbanes i no en som conscients.

I la pol·lució no les perjudica?

La federació d’apicultors francesa va fer un estudi en què es demostra que a les abelles els afecten menys els metalls pesants de la ciutat que els pesticides del camp. Sembla que a les ciutats les abelles viuen més temps i millor, però això, encara ho estem investigant.

JaumeApicultor7

En quin punt està l'apicultura urbana al nostre país?

El 2010, la Generalitat va catalogar les abelles que fan mel com a Espècie d’Interès Especial i el 2014 va adaptar una normativa espanyola per facilitar l’ús dels ruscs en espais urbans. Actualment a la nostra ciutat només hi ha 3 edificis amb ruscs. Es tracta de la Masia de Can Soler, Can Masdeu i el lloc on som nosaltres, el Castell dels Tres Dragons, al parc de la Ciutadella de Barcelona.

A Viladecans tenim els permisos per instal·lar uns ruscs al terrat d’un gimnàs i estem intentant sensibilitzar altres ajuntaments perquè quan es facin parcs es triïn plantes o arbres no per criteris ornamentals, sinó per raons relacionades amb la biodiversitat. Això també ajudaria a augmentar el nombre d’abelles.

És suficient?

Rotundament no. A París en els últims 5 anys s’han col·locat més de 300 ruscs en hotels, edificis comercials, parcs i llocs emblemàtics com l’Opera Garnier. Als Estats Units fins i tot Michelle Obama en va posar dos al jardí de la Casa Blanca per conscienciar la gent de la seva importància. A Gran Bretanya, s’han fet moltes campanyes de sensibilització especialment a la ciutat de Manchester i el mateix passa a Bèlgica, Alemanya, Dinamarca i la Xina.

JaumeApicultor6

Puc tenir un rusc d'abelles a la terrassa?

Si en vols tenir un has de fer un curs per saber com cuidar-los i els hauries de posar en un espai que estigui a 400 metres d’un nucli de població.

Parles molt de fer pedagogia...

Faig entendre als nens que una abella no et picarà mai per iniciativa pròpia. Només ho fa si se sent amenaçada i se n’ha de sentir molt, d’amenaçada perquè, com sabeu, amb la picada elles es moren! D’altra banda, l’ofici d’apicultor està desapareixent i volem ensenyar a les noves generacions que cal estimar aquests insectes i fer-los entendre la importància que tenen.

JaumeApicultor5

Parla’m de la mel.

La mel és un edulcorant natural i té propietats beneficioses per al nostre organisme que provenen, d’una banda, dels enzims de l’abella i, de l’altra, del nèctar de les flors pol·linitzades. Les abelles transporten la mel dins de l’estómac des del camp fins al rusc abans de vomitar-la a les cel·les. En aquest temps els enzims de la panxa enriqueixen la mel i nosaltres ens en beneficiem.

JaumeApicultor4

I de les flors pol·linitzades quines propietats en traiem?

Depèn de la flor. La mel de taronger, per exemple, té un gust molt fi i és tranquil·litzant, la d’eucaliptus va molt bé quan es té el pit carregat, la de bruc combat les infeccions urinàries, la de farigola és digestiva, la de romaní va bé per al fetge… És tot un món.

Com hauríem de menjar-nos la mel?

La mel te la pots menjar com vulguis i acompanyada del que prefereixis. Moltes vegades, però, i per desconeixement, la barregem amb begudes molt calentes i això és un error, ja que la mel perd les seves propietats si puja de 50 graus centígrads. Així que quan us feu un te, espereu que l’aigua es refredi abans de posar-hi la mel.

JaumeApicultor3

On hauríem de comprar la mel per assegurar-nos que és bona?

Compreu-la als apicultors, als herbolaris o en fires, hi guanyem tots. No hi ha gaire diferència de preu respecte a la mel del supermercat i, així, us assegureu que és bona i sense cap additiu. Jo desconfio de les mels en què l’etiqueta diu que estan barrejades i també de les de fora de la Unió Europea, ja que en alguns països els controls de qualitat són molt baixos.

Què és el que et meravella més de les abelles?

La manera com es comuniquen, ho fan amb la dansa. Les abelles dibuixen amb el seu cos un número 8 orientat, respecte a la posició del sol, cap on hi ha el menjar. Perquè les seves companyes sàpiguen a quina distància estan els ruscs, mouen el cul diverses vegades mentre dibuixen el 8. Com més moviments de cul fan, més distància hi ha. Finalment, fan servir l’amplitud del moviment del cul per comunicar la quantitat de menjar que hi ha. És apassionant.

JaumeApicultor1

 

Jordi_4Jordi Gràcia

Periodista