A Twitter es presenta així: “Actriu. Animalista. Eco. Extincionista moderada. Epicúria radical. Molt feliç”. Compatibilitza la interpretació (fa anys que encarna la Pili a la sèrie de TVE Cuéntame) amb la música, que exerceix com a vocalista i compositora en el grup No Band For Lluvia. Va partir peres amb la carn abans de la majoria d’edat.

_DPZ3086

Sent una adolescent, vas decidir ser vegetariana.

Sí, amb quinze anys. Vivia a Nova York. Llavors als Estats Units hi havia molta més gent vegetariana que aquí. Molts dels meus amics de l’institut ho eren.

Recordes l'últim cop que vas menjar carn?

No. Però segurament va ser qualsevol porqueria; algun pollastre hormonat o alguna hamburguesa… No n’era conscient. Jo de petita menjava carn, però era més de peix i alguns tipus de carn em feien llàstima.

Fa tant de temps que no menjo carn que ja no em veig amb un filet!

Per exemple?

L’ànec i el conill. A casa, quan era una nena, m’enfadava molt perquè eren animals que m’estimava. És a dir, que els inconvenients per menjar determinats tipus de carn sempre hi van ser.

I amb quinze anys, la vas deixar per sempre... Per què?

Potser llavors era més per no menjar animals, però ara els meus motius són més mediambientals. Fa tant de temps que no menjo carn que ja no em veig amb un filet! Però la ramaderia ecològica em sembla bé. És sostenible.

Per a tu és important que la teva parella prengui carn o no?

És molt millor coincidir. Diuen que la fórmula perquè una parella funcioni és coincidir en un 85% de les coses que t’agrada fer, i en les teves creences. No deixaria de sortir amb un noi perquè mengés carn… És més determinant la seva filosofia de vida i els seus motius. Ara, ja t’ho dic: un noi que no menja carn guanya punts, uns 3.000 de cop [riu]. Per a mi és important el tipus d’alimentació de cadascú. El que un menja indica la seva manera de cuidar-se, d’estimar-se, de relacionar-se amb els altres, els seus principis. La gent que no menja carn té també una sèrie de principis i són persones més sensibles a determinades coses.

_DPZ3071

És habitual que els que deixen el tabac somiïn que es descobreixen fumant de sobte. Tu has tingut mai malsons carnívors?

No. Si em vingués de gust menjar carn, ho faria. Em va passar amb el peix. Ara en prenc; molt poc, però en prenc. Em va passar que un dia, de sobte, em venien de gust sardines. I me les vaig menjar.

Fa dues dècades devia ser molt més complicat seguir una dieta vegetariana...

Sí, ha canviat moltíssim. També depèn d’on vagis. Una cosa són les grans ciutats i l’altra els llocs més petits, on et porten les mongetes tendres amb pernil i no entenen per què no te les pots menjar. En el món de la interpretació cada vegada hi ha més vegetarians…

_DPZ3147

Hi ha un boom?

Sí. És normal. A l’època de la meva àvia no calia perquè tot era local i ecològic. Sabies l’origen de tot el que menjaves; ara no. A Espanya som a la cua de l’etiquetatge, és complicat que et diguin què t’estàs menjant. No hi ha ni legislació ni obligacions. Anem molt enrere. Tot està ple de pesticides, d’hormones. A mi em preocupa molt l’origen del que menjo, que els animals i les persones siguin respectades…

Et resulta complicat fer la compra?

A Madrid és senzill; és una mica més car, però no gaire. Fora d’Espanya ja hi ha marca blanca ecològica. Aquí encara estem amb la marca blanca sense gluten…

_DPZ3100

Cuines?

Sí, i m’encanta! Vaig ser vegana tres anys i quan ets vegà has d’aprendre a cuinar per força, perquè jugues amb molts menys ingredients. Tots els vegans cuinen! Jo faig masses per a pizza, pans… I també em surt molt bona la paella!

Així que vegana!

Sí, d’adolescent. És molt més dur i menys divertit que ser vegetarià… No veig necessari arribar al veganisme. La meva prioritat, com et deia, és l’empremta mediambiental del que menjo, i que tots els implicats en el procés siguin respectats.

Et demana explicacions la gent?

Aquí és quan veus que som una mica a la cua. Et pregunten, al·lucinats: “I llavors què menges?”. I no entenc per què la gent es posa tan pesada amb això del pernil salat. Sí, puc viure sense menjar-ne. De debò et dic que en els anys de vegana el que vaig trobar realment a faltar van ser el formatge i els ous. L’ou m’encanta!

_DPZ3157

Si tinguessis un fill voldries que fos vegetarià?

Ho he pensat molt. Crec que li donaria la mateixa alimentació que segueixo jo. Evidentment, si per algun motiu necessités prendre carn, n’hi donaria. No posaria la vida d’un animal per davant de la salut del meu fill. De la mateixa manera que el vacunaria. Tinc prioritats. Però no crec que la carn sigui necessària; el peix, sí.

Has “contagiat” algú de vegetarianisme al llarg de tots aquests anys?

Sí! [Riu.] Però he “contagiat” molt més amb el tema ecològic. Menjar ecològic és molt fàcil de “contagiar” perquè tot és més bo: el tomàquet, el préssec… La gent més gran  coneix aquests sabors –són els de la seva infantesa–, i quan en mengen ara els recorden; no com els joves, que hem crescut amb aquestes safates insulses de supermercat.

Es pot fer marxa enrere en el camí de l'alimentació conscient?

Jo crec que només els factors econòmics poden fer-te tornar enrere. El menjar ecològic té el mateix preu que el normal, però no que la marca blanca, que no té rival. Si tens una situació econòmica precària, et veus obligat a fer marxa enrere.

_DPZ3182

La gent abusa de la carn?

Del tot. Espanya menja carn cada dia i diversos cops al dia. Jo em fixo sobretot en les porqueries que donen als nens. A Espanya, diguin el que diguin, no se segueix la dieta mediterrània; la gent és molt carnívora i es menja malament. Molts nens esmorzen magdalenes industrials i un got de llet. Hi ha molt poca consciència de la bona alimentació.

Quina és la teva recompensa?

Sentir-me coherent amb les meves idees, conseqüent. Menjar és una cosa que fem cinc vegades al dia, cada dia de la vida. Si el que consumeixes està bé, moriràs igual… però d’una altra manera. La meva motivació principal és la qualitat de vida i la bona salut.

Quins són els pitjors moments en societat d'un vegetarià?

Per a mi, Acció de Gràcies, amb aquell gall dindi gegant [riu]. I moltes vegades m’ha passat que, del que t’ofereixen, només et pots menjar la guarnició. Sent vegana vaig menjar guarnicions per avorrir! [Rialles.]

Emma Vallespinós
Emma Vallespinós

Periodista