Horta, l’Eixample, el Penedès, l’Anoia i ara l’Alt Berguedà. El recorregut geogràfic de la vida de la Rosa Galindo té tant sentit com el que ha anat descobrint iamb el pas dels anys. La seva nova vida és ara en una finca aïllada a 1.600 metres d’altura: el pla de l’Orri, on farà que tot sigui autosostenible i on menjarà el que li doni la terra.

Ens trobem a l’Escola d’Art Dramàtic Eòlia de Barcelona de la qual n’és fundadora. El mes de novembre reestrena “La Maternitat d’Elna” al SAT.

Rosa, m'han recomanat venir a veure't per conèixer el teu projecte de vida. Sé que has estudiat cuina energètica amb la Montse Bradford, que tens un projecte amb cavalls. Anem a pams perquè, essencialment, fins on jo sé, tu ets actriu i cantant…

Sí, i a través de la meva feina he conegut l’energia, perquè l’emoció és energia, i a partir d’aquí arribo a la conclusió del vostre nom: som el que mengem, i amb el meu treball de les emocions m’adono que segons el que menjo em sento d’una manera o d’una altra. Dins la recerca per trobar la llibertat interpretativa he passat per diferents formacions: ioga, meditació, la bioenergètica… i tinc una connexió molt forta amb la natura que em ve de la meva àvia, que vivia al Pirineu d’Osca amb molts animals i plantes, i aquest

També has estudiat ramaderia i agricultura ecològica.

Sí. De fet, entre la meva àvia i jo hi ha una generació perduda que té a veure amb la revolució verda dels anys seixanta, quan va haver-hi el boom de la indústria agroquímica, van fer creure als pagesos que eren tontos i es va començar a contaminar la terra, el que mengem, i van començar a aparèixer malalties. No tot és l’alimentació, però tenim el dret de menjar productes de qualitat. Estudiant vaig conèixer grans amics pagesos i vaig aprendre a veure les dues bandes i, això em va fer obrir molt els ulls. La gent diu que el producte ecològic és més car: per una banda hi ha una picaresca perquè hi ha intermediaris que extorqueixen els pagesos –no diré noms perquè me la jugo–, que cobren el triple del que han pagat per aquell producte. I d’altra banda hi ha un preu que el consumidor ignora, i és que el preu de l’impacte mediambiental dels aliments convencionals el paguem tots. Quan fabrico ics producte i hi poso pesticides, contamino el riu, he de pagar una estratègia per descontaminar-lo i, a vegades, perdem aquell riu. Això té un cost molt més elevat que els aliments ecològics.

I al final, la vida de pagès t'ha cridat tant que te n'has anat cada cop més lluny de la ciutat.

Ara estic fent un trasllat titànic des d’un poblet fins a una finca aïllada d’alta muntanya, a l’Alt Berguedà, a 1.600 metres d’altura. Tenim un hort, gallines, ovelles, cultivo enciams, patates, i menjo el que em dóna la terra. Jo faig alimentació bioenergètica, vaig estudiar amb la Montse Bradford, però també m’adono que el més coherent és menjar el que creix en l’entorn on vius, perquè respira el mateix que tu i viu en el mateix clima que tu. A la zona de la finca, per exemple, no es fa soja, i, per tant, no podré fer tofu a casa. En canvi, puc cultivar pèsol negre de muntanya, que conté molta proteïna.

“Tenim dret de menjar aliments de qualitat”

El mètode rodat

La Rosa fa un estofat de pastanagues, carbassa i seitan, i les verdures les talla amb el mètode rodat de la Montse Bradford: posem el ganivet en un extrem de la pastanaga longitudinalment i fem un gir a la pastanaga cap a nosaltres. S’ha de fer rodar la pastanaga a cada tall. És un mètode que proporciona una cocció molt equilibrada, ja que no talles els meridians i extreus un punt molt dolç a les verdures. Busqueu-ne vídeos a YouTube!

Gallines, ovelles i cavalls?

Sí. Fa set anys que anem amb un ramat de cavalls i hem desenvolupat el Projecte Miranda: fem etologia amb els cavalls, que és la ciència que n’estudia el comportament. Amb els cavalls fem teràpia per a nens i adults, però també programem visites per a famílies que vénen a conèixer aquest entorn. Puc garantir que el camp electromagnètic on són els cavalls és sanador! Estem acostumats a veure els cavalls amb muntura i ferradura, a hípiques, i no en llibertat. Aquí fan la seva i nosaltres observem com s’organitzen, com treballen en equips. A alguns se’ls ha donat pinso, i arran d’això tenen desequilibris i malalties. El cavall ha de menjar herba, poqueta i constant. Des que els tenim a la muntanya, es curen sols. I no cal ferrar-los, perquè els atrofia les estructures internes, els canvia l’equilibri i això provoca molts dolors al dors.

I també heu relacionat els cavalls i la cuina.

Estem creant el Fogó de l’Orri. Oferirem una cuina ecològica, de consum local, i segons la voluntat de cada receptor l’enfocarem més o menys cap a la macrobiòtica.

Per cert, el teu fill dina a l'escola?

Sí, i no ho porto gaire bé. Ho he notat al seu paladar. Abans tot el que duia sucre no li agradava, i de cop en demana. L’hàbit que tothom té d’oferir el Chupa Chups el portem més o menys bé. Pots crear una frustració, si l’hi prohibeixes, però hem arribat a un punt que sense fer proselitisme ja diu que no. I cada cop té més cura pel que menja. Per exemple, té molt clar que els animals han de tenir espai perquè quan jo me’ls mengi –diu– els he de donar les gràcies, i això serà bo per a mi. Ve d’un país, Etiòpia, on tenen una cultura d’agraïment i convivència amb l’animal.

A quants minuts hi ha el poble?

A 20 minuts i a l’hivern, si hi ha gel o neu, a 45. I tinc clar que aquests dies el nen no podrà anar a l’escola.

Amb la filosofia de vida que tens, no t'has plantejat l'educació a casa?

Sí! Aquest estiu ens n’hem adonat que els tics i els vicis que adquireix a l’escola han desaparegut, i l’aprenentatge vital que fa amb nosaltres és brutal. Amb el trasllat a la finca està vivint el canvi, la felicitat, la frustració, i té un entorn magnífic de flora i fauna, té el món al seu abast.La part de relacions amb altres nens és la que haurem d’assistir més.

Em sembla que tens la decisió molt presa, eh?!

Sí! [Riu] Un terapeuta em diria: les respostes són a les mateixes preguntes!

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta nutricional d'Etselquemenges.
Creadora del Cómo Como Festival