A Etselquemenges posem l’accent en l’alimentació com a font de salut però no deixem de banda la gestió de les emocions i l’exercici com a complements fonamentals per mantenir un cos sa. Tung Kuan Yen és un dels mestres d’arts marcials més reconeguts a tot el món, viu a Los Angeles amb la seva família, i des de fa 11 anys s’escapa periòdicament a Catalunya per seguir formant els seus deixebles en la disciplina del taitxitxuan. És un mestre directe, genuí i intens. Convivint uns dies amb ell, t’adones que el reconeixement que desperta no és pel que sap ni pel que ha viscut, sinó pel que ha patit per aprendre el que ara ensenya als seus seguidors. Això el converteix en un mestre únic.

MestreTxaoLing7

Vostè què ensenya?

“El txikung (Qi Gong) t’estalvia moltes malalties”

Jo ensenyo als meus alumnes com han de respirar, com han de concentrar-se i com han d’actuar. Tot això ho treballem primer individualment i després en forma d’art marcial, que és el tatxitxuan. Això és exactament el que he vingut a ensenyar a l’Era, una masia especialment preparada per a aquestes coses.  M’agrada l’energia que hi ha aquí.

Respiració, concentració i acció.

Són els 3 pilars que sustenten les arts marcials. El seu nom és txikung. Sense el txikung, l’art marcial, sigui la que sigui, és com una closca buida, sense substància. Segurament, la gent dirà oh que bé que ho fa, que bonic de veure, però és només l’embolcall sense res a dins. M’entens?

Vol dir que la majoria de gent que pràctica taitxí al parc no ho fa bé?

És beneficiós perquè fas esport, és una activitat social i fins i tot pots arribar a canalitzar emocions, però no deixa de ser una coreografia buida, sense el txikung.

MestreTxaoLing3

Txikung.

“Si practiques aquesta respiració evites els bloquejos energètics que provoquen les emocions i que sovint deriven en malalties”

El txikung és un concepte clau de la medicina tradicional xinesa basat en la respiració com a mètode per fer fluir l’energia i mantenir el teu cos sa. Aquí us semblarà una tonteria, i és normal, però si el practiquéssiu us estalviaríeu molts problemes de salut.

Només amb la respiració?

Sí, la respiració és el primer dels 3 pilars del txikung.

Parli'm de la respiració.

Has de respirar des del Tantien que els homes tenim situat al melic i les dones 4 dits per sota del melic. Amb la respiració expandeixes l’energia fins a les 4 extremitats −el yang− i després la contraus –el ying− fins al seu punt d’origen, el Tantien.

MestreTxaoLing1

Però com ho he de fer?

Posa el palmell de la mà al Tantien i agafa l’energia inspirant profundament des de les 4 extremitats fins al palmell. Notaràs l’escalfor de la mà i t’hi has de concentrar per sentir l’energia. Aguanta l’aire uns segons al Tantien, relaxa la musculatura i deixa’l anar repartint l’energia pel cos. D’aquesta manera l’energia flueix pels 5 òrgans que contenen les 5 emocions principals dels humans: el fetge, la ira; el cor, l’eufòria; la melsa, les preocupacions; els pulmons, la tristesa, i els ronyons, la por. Això ens permet evitar els bloquejos que les emocions ens provoquen i que poden ser l’origen de moltes malalties.

...

L’acupuntura, per exemple, et desbloqueja punts energètics clavant-te agulles. Amb el txikung fas el mateix però a partir de la respiració.

Però seria millor no provocar els bloquejos, no? Com ho puc fer?

Meditant. Aquesta és la manera com connectaràs el cap amb el cos i aquest és el segon pilar del txikung. És la manera d’ajudar el teu cap a estar equilibrat, que no es generin bloquejos i que els òrgans no emmalalteixin fàcilment. Meditar i fer fluir l’energia són bàsics per tenir una vida saludable. Un cop hem emmalaltit tot és molt més complicat. Pensa que la medicina tradicional xinesa és preventiva, no curativa, i els miracles no existeixen.

MestreTxaoLing4

Buff, la meditació.

(Riu) No facis aquesta cara, la meditació té moltes formes diferents.  No cal que et posis una roba de monjo, pleguis les cames i tanquis els ulls per meditar. Això molts cops és un tros de carn sense substància i no algú que medita. Pots trobar la meditació en una xerrada, escoltant, menjant. Es tracta de focalitzar, pensar en cada acció que fas per més petita que sigui. Sigues conscient del que fas i com ho fas. Has d’estar present en totes les accions del dia. Això és meditar.

Jo no en sé, no sé mai per on començar, no sé deixar la ment en blanc.

Ho estàs fent! Fixa’t en l’atenció que poses en el que et dic, estàs pendent de cada paraula que sortirà de la meva boca (silenci). Aquest segon que he estat callat i tu estaves només pendent del que t’anava a dir ha estat meditació, estaves plenament concentrat en el que et deia, completament present. Si ets capaç d’allargar d’un segon a dos segons aquest estat, i així progressivament, estaràs meditant. Fes-ho cada dia. No cal que sigui molta estona, el més important és la qualitat de l’exercici, no el temps que t’estàs fent-lo.

MestreTxaoLing5

Ja l'entenc.

“Sempre dic als alumnes que no s’enganyin. Si mediten han de ser-hi de veritat, sinó són un tros de carn amb els ulls tancats”

I compte perquè la gent s’enganya a ella mateixa amb molta facilitat. Això és el primer que dic als meus alumnes: no us enganyeu! Si mediteu, sigueu-hi de veritat, penseu en el que esteu fent, estigueu concentrats, no sigueu un tros de carn amb els ulls tancats.

Vostè pot curar malalties?

(Silenci) Això es pot fer però no en vull parlar.

Per què?

“És possible curar malalties però hi ha molt poca gent que ho pugui fer i que hi estigui disposada. El qui guareix pot emmalaltir”

La gent s’imagina el que veu a les pel·lícules, el que llegeix als llibres, el que troba a youtube. I que consti que això us passa aquí però també a la Xina o Taiwan.  Molta gent es pensa que tinc poders, però jo sóc un ésser humà com tu. No hi ha res de sobrenatural, és una qüestió de treball i constància.

MestreTxaoLing6

Per tant, és o no és possible?

“Vaig entrar en el món de les arts marcials i la cultura tradicional xinesa per pura supervivència”

Sí, ho és. Però vull deixar molt clares dues coses. La primera, molt pocs mestres arriben a un nivell tan elevat com per poder curar els altres, i una segona cosa que no us plantegeu mai, qui cura rep el karma negatiu de la malaltia sanada i ha de ser prou fort per què el cos ho digereixi i no l’afecti. És un risc per al mestre, fer-ho. Però veus, jo no vull alimentar la imaginació perquè hi ha molta gent que s’aprofita de la desesperació dels altres per enganyar-los i fer diners. Treballeu amb el txikung, feu-ho abans que el cos emmalalteixi i sobretot sigueu honestos amb vosaltres mateixos quan feu la pràctica.

I l'acció, el tercer pilar del txikung?

Un cop has après a controlar l’energia del cos i a tenir la ment sana, comença l’acció, la part de les arts marcials. Aquest és el següent pas. Aleshores pots practicar qualsevol art marcial, només et caldrà aprendre’n els moviments.

Vaja, que finalment l'art marcial és el de menys.

No serveix de res saber fer 300 moviments de taitxí si per dins estàs dèbil perquè no treballes el txikung. Com vols guanyar un combat si tu no estàs fort i sa per dins? No et sembla lògic?

 

Totalment lògic. Com s'arriba a ser un mestre i sacrificar tants anys amb una sola cosa?

“Els professors budistes són els que m’han sabut ensenyar millor l’essència de les arts marcials”

Jo de petit era dèbil, malaltís i pobre. Aquesta situació és va agreujar als 14 anys, quan la mare va morir i el meu pare em va abandonar. Havia de buscar una solució i vaig entrar en el món de les arts marcials i la cultura tradicional xinesa. Em va costar molt arribar-hi perquè els mestres no volien perdre el temps amb mi. Jo era el més dèbil del grup d’aprenents i els mestres a aquestes edats no tenen gaire paciència. Vaig haver de fer-me molt el simpàtic, esforçar-me molt perquè em paressin una mica d’atenció.

I per què no ho va deixar estar?

No tenia cap altre opció, jo emmalaltia sovint, no tenia diners per pagar-me els tractaments que necessitava i entrar per exemple en alguna màfia o dedicar-me a traficar amb cocaïna no era per a mi, jo era massa covard per fer-ho i molt escarransit per a la lluita.

I no podia fer una altra cosa?

Aprendre les arts marcials no només em permetia ser fort i poder-me defensar sinó tenir un cos sa i deixar les malalties enrere i això no hi ha cap feina que t’ho doni. I la meva vida va canviar, però va ser duríssim.

Per què?

Primer, aconseguir que els mestres em fessin cas. Però amb això no n’hi ha prou perquè no tots els mestres saben l’essència de les arts marcials ni tenen la paciència d’explicar-ho o no ho saben explicar. Per exemple, et diré, per la meva experiència, que els professors que són budistes saben millor com explicar-te el que has de fer.

Qui són els teus clients?

“El que jo faig té molt futur. El món és estressant i cada cop més la gent necessita saber com cuidar cos i ment”

Són executius. Gent amb molta pressió i responsabilitats. Els recordo com han de respirar, que posin la ment en la respiració i es relaxin perquè l’energia els torni a fluir. Passen d’estar preocupats per la feina a estar-ho per com respiren i per meditar. A Taiwan tenia un centre on els executius venien un cap de setmana al mes a fer la neteja mental que per si sols no sabien fer o no trobaven el temps per fer.

MestreTxaoLing8

Creu que els mestres com vostè tenen futur?

“La meva dona diu que sóc avorrit. No prenc alcohol, no fumo, no surto de festa i no practico gaire el sexe”

I tant! és més fàcil que això creixi que no pas que s’acabi. El món cada cop és més estressant i hi ha més pressió.  El camí que jo ensenyo a partir de les arts marcials no és l’únic camí per arribar-hi, però és un camí que serveix a molta gent.

Fins quan?

Jo tinc 56 anys, no crec que estigui més de 10 anys treballant. Em canso d’ensenyar i ja no sento que sigui la meva missió. La meva missió serà retirar-me i estar només per a mi.

Moment per fer tot allò que no ha pogut fer.

El que vull fer és estar centrat en mi mateix fins que em mori i emprengui un nou viatge.

I no li agradaria fer res més?

De fet, és una pregunta molt interessant. Sóc un humà però sóc rar. Poc interessant. Sóc molt avorrit. La meva dona sempre em diu que sóc avorrit. No prenc alcohol, no fumo, no surto de festa, no m’agrada gaire el sexe, no m’agrada la moda. Jo porto roba de fa 10 anys, però sí, hi ha una cosa que m’agrada.

Sorprengui’m!

Els cotxes bonics com els Mercedes. I, a més, són més segurs. Els hi recomano.

Gràcies pel consell.

Jordi_4Jordi Gràcia
Periodista