protector solar-730

La solució, òbviament, és escollir cosmètica natural, però natural de debò, és a dir, de cosmètica Bio certificada: cent per cent natural i ecològica, que no contingui tòxics en la seva composició. En el cas dels protectors solars, tanmateix, això no és tan senzill.

Per què és complicat trobar un bon protector solar bio?

Els filtres solars poden ser de dos tipus: físics i químics. Tots dos són igualment eficaços a l’hora de protegir la pell de les radiacions solars, però cada un té avantatges i inconvenients.

  1. Filtres químics: aquest tipus de filtres estan compostos de molècules que absorbeixen els raigs UVA i UVB i protegeixen les capes més profundes de la pell. La composició sintètica és poc densa i van bé especialment per a les pells greixoses. Inconvenient: no només poden provocar intoleràncies i al·lèrgies a la pell, sinó que quan els absorbim, penetren dins l’organisme components habituals com l’octylcrylene, l’octinoxate, l’avobenzone, l’oxybenzone, l’octisalate, l’homosalate, el 4-MBC, el meroxy SX i XL i d’altres.
  2. Filtres físics: contenen micropartícules que actuen com a petits miralls que reflecteixen la radiació solar i impedeixen que la pell l’absorbeixi. Són més densos que els filtres químics i a vegades deixen taques blanquinoses sobre la pell que costen de ser absorbides. No penetren a l’organisme, i això els fa idonis per a pells delicades i intolerants, i per a la salut en general. Els ingredients habituals són el diòxid de titani i el diòxid de zinc, ambdós considerats saludables perquè no són absorbits.

Escollir protectors solars no tòxics i respectuosos amb l’ambient

Fa molt de temps que busquem i observem els diferents protectors solars “naturals” del mercat. D’entrada, el més recomanable és escollir algun dels protectors solars Bio que hi ha. Marques com Gamarde, Alphanova, Jason, Lavera, Biosolis o Yipsohilia tenen protectors solars Bio però, són tots iguals?

aftersun-alphanova-sunSegons una comparativa feta pels laboratoris independents de l’IRS, tots protegeixen segons els índex assenyalats a l’envàs i tots fan atenció a la composició natural dels ingredients, per tant, pel que fa a la protecció, podríem dir que són equivalents. Quant a l’usuari, però, podem assenyalar, segons la farmacèutica Maria Moreno, algunes diferències:

  • JASON: El problema principal és l’INCI. Té certificat USDA, però quan es llegeix l’INCI veiem que sí que utilitza filtres químics potencialment tòxics que penetren a l’organisme.
  • GAMARDE: Utilitza partícules amb efecte mirall que no penetren a l’organisme. És un protector excel·lent, però s’ha de saber estendre bé i utilitzar-ne poc.
  • ALPHANOVA: Té uns índex alts de protecció (fins a 50+), no conté nanopartícules ni filtres químics que penetrin a l’organisme. És resistent a l’aigua i el millor és que s’estén molt bé i no deixa zones blanques.
  • LAVERA: És un bon protector, però deixa parts blanques i un cert efecte “guix”.
  • BIOSOLIS: És un bon protector, d’origen australià i respectuós amb l’ambient.

 

Informació bàsica sobre els protectors solars i la pell

  • Les pells que més han d’extremar les precaucions són les persones de pell i ulls clars, que s’exposen de manera prolongada al sol.
  • Els que han tingut en alguna ocasió algun eritema o episodis de cremades solars.
  • Les persones amb propensió a taques i les persones amb pigues.
  • Els que tenen algun familiar afectat de càncer de pell.
  • Cal evitar les hores punta, entre les 12 i les 15 hores.
  • Cal aplicar el protector de manera regular 30 minuts abans de l’exposició, de manera uniforme, i no oblidar les zones delicades com ara el coll, llavis, orelles i cap.
  • Cal repetir sovint l’aplicació, especialment si se sua o si s’està a l’aigua més de vint minuts.
  • La mínima protecció, si tens la pell morena i resistent, ha de ser de 15.
  • Entre 30 i 50 per a persones de pell clara i 50 per a bebès.