El Nadal és una celebració, una tradició, un motiu per reunir-se amb la família. A aquestes motivacions, de manera parasitària, se n’hi afegeix una altra: el negoci. Encara que és la que menys es justifica, és la que més ens condiciona, i pot arribar a fer-nos perdre del tot els papers.

El conjunt de festes de final i principi d’any fan sortir a la superfície la debilitat i els aspectes més influenciables de la majoria de gent.

Aquesta manipulació, subtil i grollera alhora, condueix al malbaratament en un primer moment, i al remordiment després, per haver caigut un any més en la trampa de la mecanicitat, del desig més salvatge i de la por a faltar –com si fos l’últim nadal.

Potser, la frase que més se sent la segona setmana de cada gener és: ‘‘L’any que ve, no em deixaré enredar”. Promesa vana, tret que vagi acompanyada d’una conscienciació de fons, amb comprensió inclosa.

Les tres motivacions ‘‘elevades” poden aconseguir una intensitat satisfactòria, fins i tot si s’enfoquen dominantment els plaers de la taula i de la sobretaula, es rescata el millor de la tradició i es descarten els desvaris a l’ordre del dia.

Tot això sense perdre de vista, per descomptat, el plaer, l’alegria i l’excepcionalitat d’una festa que té un significat que s’ha anat diluint al riu de les pèrdues de valors actuals, però que ha esculpit les grans orientacions de la nostra civilització.

Aquest espai no és l’adequat per detallar a fons la compra, l’elaboració i la forma més subtil de consumir per Nadal; només es tracta de suggerir unes pautes sensates, plaents i alimentar la satisfacció gens vanitosa d’actuar amb una certa llibertat, gest gairebé heroic en aquestes dates.

La compra, l’elaboració, a la taula

-La compra de productes conflictius o molt cercats aquests dies es pot fer amb antelació. La sobrecàrrega de demanda tan tremenda que hi ha a les botigues i parades d’alimentació complica moltíssim la gestió dels productes frescos. En aquest context, és preferible comprar un congelat de qualitat o congelar nosaltres mateix quan el mercat ofereix bones oportunitats.

-Les quantitats i varietats han d’estar d’acord amb les necessitats reals. De fet, no falta mai de res, més aviat el contrari.

-Com sempre, és convenient evitar o limitar els productes refinats, els que són molt concentrats en greixos i sucres, els alcohols forts, els lactis i els preparats industrials complexos.

-La festa autèntica és quan ens llevem l’endemà sense cap mena de ressaca i ens sentim a punt per a qualsevol activitat que ens proposin, sobretot si el temps ens acompanya –que sol ser el cas.

-Fer llistes de compra ens ajuda a no omplir el carro amb productes inadequats.

-L’elaboració es pot simplificar o avançar. La presència i la disponibilitat permanent de tothom en tot moment compensa àmpliament un grau més baix de sofisticació –l’ambient festiu es porta a dins.

Eviteu les coccions d’últim moment; solen trencar el ritme perquè es tracta de preparats inhabituals que cuineres i cuiners aficionats no solen dominar del tot. Molts preparats nadalencs es poden congelar ja cuinats (escudella, canelons…).

Escalfeu tan poc com sigui possible les matèries greixoses, sobretot, les sòlides.

Reduïu al màxim el nombre d’ingredients que componen el menú. La digestió serà més lenta –amb totes les conseqüències– com més varietat d’aliments, o de famílies d’aliments, hi hagi.

-Un cop més, lactis, fermentats, alcohols forts i matèries greixoses sòlides o hidrogenades són els pitjors frens digestius.

-A la taula, comenceu pels crus, mengeu lentament i en un ambient assossegat, parant atenció a l’acte de menjar, amb espontaneïtat; no cal redactar un guió i seguir-lo estrictament!

Feu pauses d’uns deu minuts entre plat i plat; així notareu abans la sensació de sacietat i podreu regular la quantitat de menjar que ingeriu. Les fartaneres es paguen després. Estem acostumats a menjar tot el que ens ve de gust al llarg de l’any; les festes han de deixar de justificar aquests abusos que no tenen cap sentit. Només són el producte d’un màrqueting tan pervers com eficaç.

Els deu minuts de descans tenen encara més raó de ser entre l’últim plat i les postres. Fruita fresca tropical, fruites seques polposes, preparats amb sucre o mel acceleren la fermentació del bol alimentari al circuit digestiu.

-Vins i cava, amb moderació, i no només pel sentit de la responsabilitat a la carretera. Trieu un celler de qualitat; val més prendre’n menys, però bo en tots els aspectes. Els espirituosos mediocres contenen substàncies tòxiques –encara que autoritzades– que garanteixen la ressaca l’endemà.

-Decorar la taula i el menjador amb senzillesa i sensibilitat us farà més fàcil entrar en l’emoció festiva; a més, hi ha molta oferta de productes de decoració per a aquestes celebracions: des dels que es compren fins als que es fabriquen jugant. I “jugar” és un concepte molt nadalenc.

 

Menú vegetal per aquestes festes  

Aperitius:

  • Croquetes 100% porro
  • Encenalls de pa, rave negre i oli d’oliva
  • Ametlles amb ume i tamari

Primer:

  • Amanida de moniato, castanya, codony, carxofa, créixens i nyàmera

Segon:

  • Escudella i pilota vegetal: 

 

Caldo vegetal: porro, api, nap, xirivia, pastanaga, carabassa, daikon sec, xiitakes secs, kombu, col, llorer, farigola, ceps secs, clau d’olor o alguns d’aquests ingredients.  Ajunteu-ho en fred amb aigua, una mica de suc de llimona i sal. Porteu-ho gairebé a ebullició i coeu-ho tapat, a foc molt lent durant 2 hores. Deixeu-ho refredar i coleu-ho. Ajunteu-ho amb uns quants cigrons cuits i galets integrals ja cuits molt al dente.

Pilota: mill cuit, tofu picat, polpa de cigró (cigrons passats pel passapuré), ceba tendra picada, julivert picat, pa ratllat integral, sal i pebre. Ajunteu els ingredients i barregeu-los. Emboliqueu la mescla en una gasa o diverses. Coeu-ho 10 minuts amb el caldo, els cigrons i els galets just abans de passar a la taula. Retireu les gases. Rectifiqueu. Complementeu amb tamari i llavors.

Tercer:

  • Canelons de carabassa i nous: 
  1. Coeu dos o tres quadrats de massa integral de caneló per comensal.
  2. Farciu-los amb una barreja de carabassa cuita, patata cuita aixafada, nou picada, estragó fresc picat, ratlladura de llimona, sèsam negre torrat i oli d’oliva.
  3. Poseu els canelons en una safata de forn greixada amb oli de gira-sol. Enforneu-los 10 minuts a 160º just abans de servir-los, tapats amb alumini.
  4. Per fer la salsa, barregeu crema vegetal, tamari i una mica de ratlladura de taronja. Feu-hi fer un bull.
  5. Emplateu dos o tres canelons per comensal. Poseu-hi la salsa per sobre.
  6. Afegiu-hi una mica d’oli d’oliva i refresqueu amb unes fulletes d’estragó. Serviu-los calents.

Postres:

  • Crema de kudzú i llimona
  • Gelat de prunes seques
  • Galeta de taronja confitada

Sobretaula:

  • Torró casolà de sèsam, pistatxo, pinya i anís.