Menjadors escolars sostenibles

La Fundació Futur (www.fundaciofutur.org) prepara, en època escolar, 4.000 menús diaris . Saben que el que més costa és acostumar les criatures a menjar fruita i verdura. Ho saben tant, que s’han empescat presentacions i passos graduals per aconseguir que els petits s’hi acostin sense por. Sigui com sigui, ens ofereixen un model de menús, que van seguir a l’escola bressol Martinet, i que va bé per fixar-se en la combinació de plats. Les xifres que tant es repeteixen (tres fuites, dues racions de verdures, quatre racions d’hidrats de carboni) són fàcils d’aconseguir amb propostes d’aquest tipus!

Ja el tenim aquí. Ja ha arribat. El setembre. El mes que inaugurarà la tongada de mesos de l’any que porten R. El mes que deu el nom a septem, el setè mes romà. Deixem-ho aquí, perquè ens desviem del tema. El que ens interessa és que al setembre les criatures tornen a l’escola. Aplaudiments! I com que el retorn és difícil, després de dos mesos i mig sense haver trepitjat les aules, l’alimentació pot ser una bona aliada perquè no els sigui tan. Tal com em va dir un dia la filòsofa Anna Mascaró, quan els adults tornem a la feina, tenim –o acostumem a tenir– el mateix cap, els mateixos companys, la mateixa oficina. Quan els infants tornen a l’escola, tot és diferent: professor nou, llibres nous, aula nova i, de vegades, companys nous.

L’Eulàlia Armengol, tècnica superior en Dietètica, que ha treballat en escoles fent la valoració nutricional dels menús, explica que el principi fonamental és esmorzar. La Jordina Casademunt, dietista-nutricionista, també hi està d’acord. “No es pot sortir de casa sense haver menjat alguna cosa per esmorzar”, diu la Jordina. De fet, “està demostrat científicament que els infants que esmorzen rendeixen molt millor a classe”, continua assenyalant la Jordina. Així doncs, les excuses, com les presses, no serveixen. El sociòleg Salvador Cardús, en el seu llibre El desconcert de l’educació, aconsellava una cosa ben senzilla a les famílies que sempre es lamentaven de no tenir temps al matí i d’haver de sortir corrents amb crits: “Lleveu-vos abans”.

“Si l’excusa és que a la criatura no li entra res sòlid a primera hora del matí, proveu d’afegir una compota de fruita o bé un batut de soja, dels que es troben a les botigues de dietètica, a la llet de vaca o al liquat vegetal”, diu la Jordina. Per la seva banda, l’Eulàlia Armengol recomana menjar una ració d’hidrats de carboni a casa, com ara cereals integrals, sense sucres afegits, amb un làctic. O bé una torrada de pa. “Si la criatura fa les caques desfetes, val més donar-li un iogurt amb cereals en comptes d’un got de llet”. I si a primera hora del matí, o al matí, hi ha educació física, “els hidrats de carboni són importantíssims”. A mig matí, l’Eulàlia recomana una peça de fruita, mentre que la Jordina recomana “un entrepà amb tonyina, pernil, gall dindi o, si es prefereix una opció més vegetariana, un embotit vegetal de tofu, una excel·lent alternativa a tant d’embotit!”.

Per acabar de preparar els menús de la resta del dia, cal tenir en compte unes xifres: atenció! Els infants haurien de menjar, al dia, tres peces de fruita, dues racions de verdura i entre quatre i sis racions d’hidrats de carboni. Per tant, si al matí han menjat fruita, l’altra peça podria ser per postres del dinar, i la tercera, per berenar o per sopar. Quant a la verdura, l’Eulàlia recomana presentar-la com a acompanyament dels segons plats. Poden ser unes fulles d’enciam i també tomàquet. Així, segons la tècnica superior en Diètetica, el menú de migdia podria quedar d’aquesta manera:

 

 

 

Primers plats, de dilluns a divendres:

  • Pasta
  • Arròs
  • Llegum
  • Plat de cullera: sopa d’arròs o sopa de fideus
  • Crema de verdures

Segons plats, de dilluns a divendres (acompanyats d’enciam i tomàquet):

  • Pollastre
  • Ous
  • Peix
  • Carn vermella (vedella o porc)
  • Peix (ha de ser present dos cops a la setmana)

I queda el sopar. “Ha de ser lleuger, però ric en nutrients: una crema de verdures amb flocs de civada, un bròquil al vapor amb arròs o pasta, una truita, o també es poden provar les hamburgueses vegetals, els frankfurts de tofu… Val més sopar aviat per evitar que piquin al llarg de tota la tarda”, explica la dietista-nutricionista Jordina Casademunt. L’Eulàlia Armengol afegeix una recomanació, que és preparar plats únics per sopar que no repeteixin les opcions del dinar. “Si al migdia s’ha fet un plat de pasta, a la nit es pot optar per un plat d’arròs”. De fet, l’arròs és una de les opcions més recomanades, especialment l’integral, perquè la clofolla no ha estat despresa i conté el plus de vitamines i minerals que no són a l’arròs blanc, i perquè, a la nit, es digereix millor. “De totes maneres, cal dir que les criatures el poden trobar dur, per això hi ha dues recomanacions. Primera, començar a fer el canvi per l’arròs semiintegral. Segona, barrejar l’arròs integral amb amanides, perquè hi encaixa més i tot serà més al dente”, conclou.

 

 

Confinats
sense processats

Et regalem
l'ebook BERENARS SANS
amb el qual:

  • Aprendràs 20 receptes dolces i salades per a petits i grans.
  • Cuinaràs magdalenes, galetes, pans i coquetes sense sucre amb els nens.
  • Aprofitaràs la situació actual per millorar la teva alimentació i la dels teus.
Accepto la política de privacitat

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista

  @trinigilbert   @trinigilbert