equip destacada

Arribem a Can Parcala el dia que celebren el seu tradicional esmorzar de germanor per celebrar les festes de Nadal. Avui no hi falta ningú i, en acabat, podem parlar amb treballadors del camp, monitors (educadors) i amb part de l’equip directiu de la Fundació El Maresme, entitat encarregada de gestionar i tirar endavant aquest projecte. Lidera la conversa l’Albert Vidal, el gerent de la Fundació, però tothom hi diu la seva. La feina que es fa en aquest terreny és fruit de l’esforç conjunt i del treball en equip, i tothom s’ho sent una mica seu. Aquesta finca va ser cedida l’any 2007 per la Fundació Alsina i Arenas, que destina el seu patrimoni a finalitats socials i culturals. Tot i que al principi es va preveure la possibilitat d’adequar-lo per fer-hi horts urbans, finalment es va optar per desenvolupar un projecte d’integració sociolaboral per a persones amb discapacitat intel·lectual. De totes maneres, des del principi quedava clar que s’havien de recuperar les formes de l’agricultura tradicional i fer un cultiu ecològic i de proximitat. L’objectiu doncs era doble: per una banda, garantir l’ocupació d’aquest col·lectiu i, per l’altra, contribuir al consum compromès i de proximitat a la comarca del Maresme.

espai 2

 Sovint es pensa que les persones amb diversitat funcional treballen en feines rutinàries i mecanitzades, però la feina que es fa en aquesta horta demostra que no és així

En les quasi dues hectàrees cultivades i certificades pel CCPAE hi ha plantades bledes de colors, cols, coliflors… I en un terreny que sembla erm la setmana vinent s’hi collirà patata. L’enginyer agrònom s’encarrega de programar les feixes i dos educadors guien i gestionen el treball diari de la finca. En Txema Magro n’és un. Apicultor de formació, s’encarrega d’explotar la finca i liderar l’equip, i la Dèlia Pont és la responsable de la comercialització dels productes. Els treballadors formen part de tot l’engranatge des de la sembra i recol·lecció fins a la venda. És fantàstic saber que a Can Parcala tot el que dóna la terra s’aprofita i no es llença res. Si a l’estiu hi ha excedent de tomàquet se’n fa samfaina, es conserva en pots triturat o se’n fa melmelada. I així amb tot: crema de carbassó, sopa de tomàquet, remolatxa en vinagre, albergínies en escabetx o en paté, o els diversos tipus de melmelada: de carbassó, de pebrot verd, de taronja amarga, de figa, de móres, de tomàquet o d’albergínia. Aquests elaborats, comercialitzats sota la marca L’hort d’en Santi, ajuden a donar visibilitat al conjunt de l’entitat i presència al territori. “Venem un producte autèntic de casa nostra i de temporada”, comenta la Carme Martí, directora del Centre Especial de Treball de la Fundació, des del qual es gestiona i coordina el projecte de Can Parcala. Aquests productes es troben a botigues i restaurants de la comarca i a menjadors escolars que treballen amb productes ecològics, tot i que el 80% de les vendes es fan de manera directa a l’horta o a través de la pàgina web.

bledes colorsUn dels valors afegits d’aquesta finca és la mel. Antigament, aquí ja s’hi feia apicultura i quan van arribar hi havia tres o quatre caixes d’arnes abandonades. Ara n’hi ha una quarantena, que ha permès obtenir 400 quilos de mel en només un any. Les responsables d’aquesta mel són abelles rústiques i autòctones, conegudes com l’abella del litoral o l’abella negra catalana. Incorporar-les no ha suposat cap despesa sinó que s’ha pogut fer gràcies a la col·laboració de diversos municipis de la zona, que els ha permès fer més de 150 actuacions a nuclis urbans per recollir eixams que suposaven un problema a la població. Es treballa des del màxim respecte cap a les abelles i l’entorn. La mel que en surt, 100% natural, és fruit de la flora autòctona del Maresme: borratja, estepa, farigola i romaní, entre d’altres. No s’enriqueix amb res i com que es deixa part de la mel per a l’alimentació de les abelles no cal donar-los res per augmentar la producció: tot el procés pot seguir el seu curs natural. En Txema ens explica que la mel no és sempre la mateixa, ja que varia segons les pluges, el temps o la floració de les vegetacions. “Les abelles són éssers socials, s’ajuden i es respecten molt. Entenen la vida de manera conjunta, en xarxa, que és com treballem aquí. Aquest col·lectiu té molta sensibilitat, i les abelles, que també en tenen molta, ho perceben”, comenta en Txema.

treballadorsLa raó de ser d’aquest projecte és oferir llocs de treball a aquest col·lectiu, però des de la Fundació són conscients que aquests camps ofereixen més que una feina. Sovint es pensa que les persones amb diversitat funcional treballen en feines rutinàries i mecanitzades, però la feina que es fa en aquesta horta demostra que no és així. Tenen els coneixements necessaris per conrear un hort sota els paràmetres de l’agricultura ecològica i, a més, hi ha l’enriquiment personal d’estar en contacte dia a dia amb la natura. La feina de pagès és dura, molt, però també molt gratificant, i aquest equip de treballadors del camp i d’educadors té un repte molt clar: fer créixer un producte respectuós amb les persones i amb el medi. No es tracta ni d’un projecte d’assistència social ni un projecte d’economia productiva. És a cavall de tots dos i es defineix com un projecte d’economia social. “Això vol dir que perdem mai de vista la sostenibilitat econòmica, perquè encara que la finalitat no sigui fer diners hem de mantenir els llocs de treball”, comenta l’Albert.

Si sou del Maresme i us ve de gust tastar els productes d’aquesta horta podeu fer una comanda en línia i recollir-la a diversos punts habilitats de Mataró. També es pot comprar directament a l’Horta Can Parcala els dijous i divendres de 9 a 14 hores.

Per a més informació: canparcala@fundmaresme.cat

conversa

La valuosa tasca de les abelles

Darrerament s’ha sentit molt a parlar del declivi de la població d’abelles a casa nostra. L’organització Greenpeace ha presentat diversos informes que posen de manifest que un 75% dels cultius per a consum humà a tot l’Estat perillaven per la desaparició d’abelles i altres pol·linitzadors. Un dels motius principals: l’ús d’insecticides, plaguicides i herbicides. Les abelles al camp valen el seu pes en or, ja que la diversitat de plantes i els cultius per a consum humà depenen directament de la pol·linització.

Fomentar les pràctiques ecològiques en l’agricultura és una manera d’estimular l’abundància i riquesa dels pol·linitzadors. Hortes com la de Can Parcala no només contribueixen a pal·liar aquesta situació, sinó que es beneficien de tenir un nombre més elevat de depredadors naturals de les plagues que un camp convencional.

Irina Tasias

Irina Tasias
Periodista