Ens acostem als horts, i la veritat és que em faig creus de la varietat de verdures i arrels que marquen l’arrencada de l’hivern. Api, bleda, bròquil, calçot, carxofa, col, coliflor, créixens, enciam, escarola, espinac, fonoll, nap, pastanaga, porro, rave, remolatxa… Qui ha dit que l’hivern a l’hort és avorrit?
I amb tot aquest esclat hivernal, des de l’Espigall, al Vallès Oriental, ens expliquen que a la tardor van collir les dotze varietats locals de mongetes que aquest any tenien plantades a l’hort. “La producció ha estat magnífica i hem arribat als rendiments històrics que alguns avis ens indicaven per a aquestes varietats… la mongeta del Carall una tona la quartera”, m’indica en Jordi Puig, orgullós i content. A l’Espigall ara també estan collint les cols de paperina i de pell de galàpet, així com els bròquils de Santa Teresa, que aquest any han fet una producció magnífica. I pel que fa a les verdures d’arrel, els naps negres de muntanya no han anat massa bé, ja que la calor de la tardor els ha castigat molt fort. Tot i així, han tingut una collita rècord de pastanaga i els naps negres s’han fet tan grossos que no els poden ni vendre. Es veu que fan més d’un quilo i mig cada unitat!
Saltem cap al Maresme perquè en Jordi Ribas ens posi al dia de com té els seus camps. A 369enciams ara tenen els cultius hivernals en marxa, molts dels quals estan creixent i esperant que passin els mesos menys càlids. Ara és temps per als que gaudeixen del fred dels dies d’hivern, com ara els créixens, la ruca o l’escarola, que es troben en el seu millor moment. Pel que fa a les flors comestibles, la gran majoria no són amigues del fred, tot i que també hi ha excepcions, com la calèndula o el pensament, plenes de color i força. Pel que fa a les miniverdures que caracteritzen l’hort de Teià, ara estan espectaculars la col, la ceba i el porro.
Al Penedès, els amics d’Hortànic, ja senten la flaire del calçot des de fa dies. Els últims dies d’octubre ja van començar a arrancar calçots en una temporada que, segons ens expliquen, ha començat força bé. Amb les pluges de les últimes setmanes, els camps estan esplèndids, tot i que sembla que és un petit caos de fang quan cal anar a arrancar. I justament ara fa uns dies que a Hortànic ja tenen la nova salsa per als calçots “És una recepta originària d’Hortànic: la salsa salvitxada! Esperem que en sentiu a parlar força, i és que li tenim un camí ben especial per fer”, diu la Sílvia. Si cerqueu un producte especial, us recordo que a Hortànic també comercialitzen el calçot petit, el xic de la casa; i n’estan molt orgullosos. D’altra banda també estan preparant el dos mil quinze amb la plantada de tomacó, bitxo i nyora, que fan servir per a la salsa salvitxada. “De ben segur que entre els nostres calçots i la nostra salsa, tot ecològic certificat, us llepareu els dits i repetireu l’experiència!”, em diu la Sílvia amb un somriure d’orella a orella.
Des dels horts anem a fer un cop d’ull a les vinyes. Aterrem a Celler Finca Parera per saber com estan els ceps i què ens explica en Rubén. Veiem com les fulles ja han caigut, moment en què comença la poda a les vinyes. I és que és molt important esperar que caiguin totes, ja que fins al final el cep està fent reserves energètiques per a la primavera. També és molt important no avançar la poda fins que arribi el fred de veritat, per evitar infeccions tardanes de fongs de fusta que podrien entrar per la ferida de la poda. Una altra de les tasques que cal fer a l’hivern és preparar les noves parcel·les de vinya jove per empeltar cap al febrer. “L’empelt a Finca Parera el fem nosaltres mateixos, quan des de fa temps aquesta feina està professionalitzada en vivers diversos”. Al Celler Finca Parera prefereixen fer-ho ells ja que així controlen molt millor tot el procés i la selecció de la fusta. En Rubén m’explica amb detall que l’any 2013 van plantar el peu bord de vitis americana per evitar l’atac de la fil·loxera, encara present al territori europeu. Seleccionen els ceps de la varietat que volen empeltar, poden els sarments i els enterren sota terra per conservar-los fins al dia d’empeltar-los. Empeltaran al febrer i març les corresponents estaquetes amb un borró, adormit encara, per a cada cep bord americà. Lliguen l’empelt i el tapen amb terra per evitar que s’assequi, que es glaci o que pateixi atacs d’animals. La primavera cicatritzarà l’empelt i brotarà el borró, i creixerà el nou cep!
Des de l’Anoia anem cap a la Conca de Barberà, per saber com es preveu la feina als camps i al celler de Dasca Vives. “L’hivern es una època tranquil·la, on la feina principal és la poda de la vinya”, ens explica l’Alba Vives. Al celler els vins ja han acabat de fermentar i ara cal que reposin fins a la primavera. Amb el fred de l’hivern, els vins que hi ha a les tines a poc a poc s’aniran clarificant de manera que, quan arribi la primavera, ja es podran embotellar. Al camp, els dies de temperatures baixes també són bons per podar els ametllers i els fruiters de fulla caduca, i també per plantar arbres nous, com els ametllers joves que aquest any plantaran a Dasca Vives. I com a novetat, els trobareu al Mercat de Pagès de Barcelona, una bona oportunitat per conèixer-los de primera mà!
I des del sud cap al cor del país, arribem al Bages per saber l’estat dels camps d’Oller del Mas, on també es troben en plena poda de la vinya. Després de la caiguda de les fulles, aprofitant la parada hivernal de la planta, comença l’època de poda del cep. S’inicia amb una prepoda a màquina per tallar les redoltes més llargues que van sorgir de l’anterior floració i després es fa la poda manual amb l’objectiu de deixar la planta en unes condicions òptimes per a l’inici del pròxim brot. L’objectiu és incentivar el creixement de brots nous que portaran la nova collita i el nou fruit, en aquest cas, el nou raïm. Aquesta feina es prolonga des del desembre fins al febrer o març, sempre abans que comenci la nova vegetació. Amb la poda es controla el vigor de les plantes i l’equilibri entre la producció i la superfície foliar. A Oller del Mas, l’hivern es viu amb calma i serenor per esperar l’arrencada de les plantes quan les temperatures siguin més suaus.
I continuant amb els camp de vinya visitem, al peu de l’Albera, a l’Alt Empordà, el Celler Can Torres. La Bàrbara també ens explica que han començat la prepoda per preparar les plantes. Segons ella és un moment de relació diària i molt íntima amb els ceps, en què cal estar molt atent per detectar problemes i per observar el creixement, i també una època per deixar-se captivar per la bellesa de la planta mentre descansa. La Bàrbara m’explica que aquest any comencen una experiència nova de silvopastura. Després de dos hiverns de conviure amb vaques brunes del Ripollès, aquest any experimentaran amb un ramat d’ovelles ripolleses que s’estaran amb un pastor a la finca fins a la primavera. Les ovelles són de Mas Marcé, un productor de formatges ecològics amb qui fan aquesta col·laboració amb l’objectiu tant de prevenir incendis com de mantenir i fertilitzar les vinyes. Pel que fa al vi de la collita passada, ja és a les barriques o als dipòsits, on ha de passar tranquil tot l’hivern fins que a la primavera passi a les ampolles. “En general és una estació on hivernem una mica per descansar i agafar les forces per la primavera”, m’explica relaxada la Barbarà.
Dels ceps i el vi, ens acostem a Osona per saber que estan fent, ara que ve l’hivern, les abelles de Llàgrimes de Ra. La Teresa Casasas ens explica que ara estan molt tranquil·les. La reina gairebé no cria, les abelles es queden arraulides i surten molt poc de l’arna, només al mig del dia i els dies que fa sol. La feina de la Tere és vigilar que cap depredador pugui fer mal al rusc i resguardar-les tant com es pugui dels possibles fenòmens atmosfèrics. “El que acabo de fer és portar les abelles que tenia al castanyer a Viladrau a Berga per tenir-les a lloc quant comenci a florir el romaní”. I entre altres coses, la novetat d’aquest any es que ha demanat el certificat del CCPAE per a nous assentaments. Li agradaria portar cinquanta arnes al gener cap a Igualada a la floració de l’ametller i, si la deixen, després les mourà cap a Tortosa per fer mel de taronger. “He trobat una explotació de taronges ecològiques que els agradaria que els portés les arnes; al maig el taronger ha acabat de florir i és llavors quan es pot treure la mel”. I si ho aconsegueix, també li agradaria portar-les cap a Meranges, a la Cerdanya, on floreix el regalís i el neret. M’encanta la il·lusió que desprèn la Tere quan m’explica tots aquests projectes. “M’agradaria molt obtenir mel de taronger i mel d’alta muntanya… Són sabors nous i experiències noves per als consumidors, per a les abelles i per a mi”.
I pel que fa a la fruita, veurem com estan els camps de poma ecològica del Solsonès. En Josep Pintó ens explica que “els pomers celebren els tres mesos d’hivern, és el descans del guerrer”, és ara quan els arbres descansen i agafen forces per a les properes estacions. I sobre la feina que cal fer, no serà fins a final de febrer que s’haurà d’escampar compost i esperar que els arbres donin els primers símptomes de recuperar l’activitat. A partir de llavors tot passarà respectant els temps, sense pausa, esperant que la tardor acompanyi la collita i es torni a omplir el cabàs de pomes ecològiques de muntanya. I com que a l’associació hi ha productors nous, per a ells sí que és un temps mogut, ja que han de preparar la terra, muntar la instal·lació i finalment plantar, que s’acostuma a fer en els moments més favorables, com la lluna descendent, sempre que les condicions ho permetin.
I del Solsonès anem cap a l’Urgell per saber con ha anat la collita de les olives les darreres setmanes. En Magí ens explica que, tal com ja es preveia, ha disminuït força respecte de l’any passat. S’ha collit gairebé un 50% menys, sobretot per un atac important de mosca que ha comportat la caiguda d’una part quantiosa dels fruits. Els pagesos comenten que ha estat per culpa d’unes temperatures massa elevades per al temps de tardor. En canvi, pel que fa al cereal sí que es visualitza una bona naixença de la planta, ja que les pluges l’han acompanyat de valent i ara fa molt goig de veure la feina ben feta. Per la seva banda, l’ametller i la vinya descansen i recuperen forces. “Els camps, doncs, estan aletargats, esperant que les primeres gelades i qui sap si algun floc de neu, que esperem que els agafi prou enfortits per trampejar-les”, relata en Magí.
I pel que fa al bestiar, a Ca l’Andreu, a la Cerdanya, ja han baixat les vaques dels prats de muntanya, i els tenen als camps propers a la granja, que és on passaran l’hivern menjant l’herba recollida durant l’estiu. Per la seva banda, i també a la muntanya, la Marta Carola, des de l’Albera, ens explica el mateix: “Les vaques ja han baixat de les muntanyes a les valls, on passaran la resta d’hivern”. Com que hi ha poca herba, cada dia donen menjar, farratges i tacos als tres gran ramats de vaques, un total de gairebé quatre-centes vaques. “Els colors dels boscos són increïbles, taronges, vermells, grocs… Tot està preciós… Bé, també n’hi ha alguns que estan nusos completament!”. I pel que fa a les olives, ja les han recollides per fer l’oli, tot i que tal com ens ha explicat en Magí, ha estat un any dolent a causa de la mosca de l’olivera, que ha picat pràcticament totes les olives. “Les castanyes ja han caigut dels arbres. O vas ràpid a agafar-les o els senglars i les vaques et deixen sense cap ni una!”, explica la Marta, joiosa.
I fins aquí el relat de com es preveu l’hivern als camps catalans. És temps d’espera, de calma, de contenció. La natura guarda forces per irrompre impetuosa i plena de màgia la propera primavera. Mentrestant, a gaudir del repòs merescut!
