Avui fem cap a l’Urgell per descobrir un llogaret que ha vist créixer la producció d’oli ecològic gràcies a un molí que estreny en el moment just tot allò que les oliveres han gestat durant tot l’any.
M’espera en Magí, fill d’una família pagesa que s’ha dedicat tradicionalment a tenir cura d’oliveres, vinyes i ametllers a la plana de Lleida. Ell ha crescut envoltat de camps de secà i de paisatge mediterrani, i en la seva mirada puc descobrir l’estima que té per la terra. “A mi m’agrada molt, jo vaig néixer per ser pagès”. M’explica que de jovenet era molt bon estudiant i que els mestres volien que estudiés i que fes carrera fora de la finca familiar, però ell va voler continuar les feines del camp com feia el seu pare i havien fet els avis i besavis. També recorda com ha canviat el dia a dia de l’ofici a pagès. Quan ell va començar a treballar, cap a meitat dels anys setanta, encara es feien algunes feines amb bestiar. “Jo havia vist mules i una somera; ara de tot allò ja no en queda res”. El que en Magí ha recuperat dels seus avis és el conreu sense productes químics. Fa tres anys que els seus camps, inscrits al CCPAE, són lliures d’herbicides, plaguicides i altres beuratges artificials.
En l’actualitat, en Magí té cura de tres hectàrees i mitja de Cabernet Sauvignon, i de deu d’oliveres arbequines. Els ceps els conrea en ecològic i ven la producció a un celler que treballa amb raïm certificat. No és la seva tasca principal i de moment ja està content així. El que sí que li ha canviat la vida és poder elaborar el seu propi oli ecològic i vendre’l d’una manera directa. “He tingut la sort que a Belianes hi ha un molí ecològic i que ens vam posar d’acord per xafar les olives el mateix dia que les collim del camp”. Amb l’èmfasi que m’ho explica copso la importància de poder tenir la part de transformació tant a la vora; en aquest cas un molí ecològic que elabora el seu propi oli, Camins de Verdor. També treballa per a altres pagesos. A més, l’oli que envasa en Magí té un toc molt afruitat que només s’aconsegueix quan l’oliva és una mica verda i, sobretot, quan es pot extreure l’oli immediatament. Aquests dos ingredients, sumats al cor ben obert d’en Magí, fan que, en tastar-lo, es desperti una màgia difícil de descriure. La frescor dels camps arriba a la taula i és quan ens adonem de la importància de mantenir la qualitat del que ens regala la natura. Un oli que es defineix per si sol, per uns camps sense productes químics, per uns mètodes d’extracció de l’oli natural i per una conservació molt delicada. En Magí ha volgut envasar la seva obra d’art en envasos metàl·lics i de vidre per així poder mantenir molt millor l’essència des del camp a la taula.
M’agrada descobrir que ha estat l’agricultura ecològica i el contacte directe amb les persones que consumeixen el seu producte, el que l’ha lliurat de plegar de l’ofici de la seva vida. “Jo era a punt de plegar, sort que finalment vaig creure que me’n sortiria fent-ho d’una altra manera”. Aquesta ha estat la manera de poder viure de la feina que fa i de no haver de migrar a treballar per a una empresa agrària com a assalariat o d’haver de canviar de sector. El canvi cap a la producció ecològica li ha suposat deixar enrere tota la gamma de productes químics per limitar-se al coure i als tractaments biològics que li recomana la tècnica que l’assessora. “Jo alimento els camps; l’any passat hi vaig afegir quinze mil quilos de matèria orgànica a base de cucs”. Una altra de les pràctiques agràries que ha recuperat és el cultiu de lleguminoses per fer adob verd i, així, nodrir la terra de nitrogen sense afegits químics. Aquesta és una tècnica antiga que l’agricultura moderna ha oblidat i que molta de la pagesia ecològica està recuperant. “Fins ara no m’he trobat cap plaga; estan guapes i sanes, les cuido molt!”.
“Jo era a punt de plegar, sort que finalment vaig creure que me’n sortiria fent-ho d’una altra manera”
Quan li demano sobre el futur, no sap ben bé què contestar-me. Identifica un sector cansat i en mans de cada vegada menys empreses i més poderoses. Es queixa que el canal Segarra-Garrigues acabarà al servei de persones de fora del sector que faran agricultura industrial i que la família pagesa desapareixerà. Trobo un punt de resignació i, al mateix temps, un grau de confiança en el camí nou que ell i la seva dona, la Maria Dolors, han engegat. Ella és qui l’ajuda en tot el tema de la comercialització. La setmana passada van estrenar la pàgina web i ara estan donant veus per poder portar el seu oli ecològic allà on convingui. Ja tenen els familiars i amics fidels que els coneixen i alguna cooperativa de consum que s’ha animat a descobrir-los. Jo us convido a acostar-vos a l’Urgell i a conèixer el llogaret màgic que l’oli Juncà posa al vostre abast. Un cop tasteu l’oli, tanqueu els ulls i deixeu-vos anar! Truqueu directament a en Magí al 651 930 722 o escriviu un correu a magescla@gmail.com
Per a més informació: www.olijunca.cat
Zona ZEPA, espai protegit
Les zones ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus) són els espais protegits per la Unió Europea que formen part de la Xarxa Natura 2000. Són racons del nostre país amb un interès molt especial per a la conservació de les aus i de tota la biodiversitat que alberguen.
Els camps d’en Magí estan dins de l’espai de secans de Belianes-Preixana, en què l’esparver cendrós, el sisó, el xoriguer petit i el gaig blau, entre d’altres, han trobat una bona llar. En aquests espais s’ha de preservar la vida i reproducció de les espècies catalogades i, fins i tot, s’hi construeixen nius i cabanes.
Els canvis dràstics en el paisatge, com la construcció del canal Segarra-Garrigues, no estan en consonància amb la preservació de l’entorn natural. En aquest cas, en Magí practica una agricultura de secà que és totalment compatible amb la vida dels ocells, i que a més és lliure de productes químics que els puguin afectar. A més de produir oli, en Magí ens manté el territori viu!
