Uns “simples” naps rostits amb oli d’oliva, comí, cúrcuma, unes nous i, al final, el toc explosiu de la deliciosa magrana amb menta refrescant es converteixen en un regal per als nostres sentits ple de contrast de sabors i textures i amb abundants beneficis per a la salut. La magrana és el fruit de l’anomenat magraner o Punica granatum i està considerada un dels superaliments que ens regala la natura i que té una història rica i fèrtil.
La magrana s’ha pogut trobar al llarg de la ruta de la seda com un símbol de prosperitat i abundància. Es feia servir la fruita com a aliment, i el suc, com a tònic per matar paràsits intestinals; la flor de la magrana s’aixafava per aconseguir un tint de color vermell i la closca era utilitzada per tenyir el cuir. Conté substàncies com la vitamina C i flavonoides (pigments de les plantes), que, per la seva acció antioxidant, ajuden a prevenir malalties cardiovasculars, l’envelliment i alguns tipus de càncer. Igualment, té potassi (mineral que protegeix el sistema circulatori) i petites quantitats de fòsfor, magnesi i calci. La closca i l’escorça blanca que separa els grans tenen propietats astringents i antiinflamatòries de la mucosa del tracte digestiu, de manera que, en infusió, són un remei eficaç per a problemes intestinals com la diarrea.
Dins de les propietats del nap, destaca la capacitat per eliminar l’àcid úric de la sang a través de l’orina, per la qual cosa és molt útil en casos de gota. Facilita la digestió dels greixos, ja que afavoreix el metabolisme del fetge. Així, podeu provar d’acompanyar els àpats amb un parell de cullerades soperes de nap ratllat cru. La seva fibra ajuda a millorar el trànsit intestinal i, com que és molt diürètic, permet eliminar toxines i reduir la retenció de líquids. Les fulles es poden consumir crues, per exemple, en una amanida, o cuites, amb patates o en truita, com els famosos grelos de Galícia. Si els compreu amb fulles, guardeu les fulles per separat un cop a casa. L’arrel es pot consumir crua ratllada en amanides, com si fossin raves, o cuinada amb arròs, llegums…
No us oblideu de l’humil nap a l’hora de crear receptes noves: té infinites possibilitats que us sorprendran. I no deixeu de consumir la meravellosa magrana per mandra de desgranar-la; apunteu un truc: partiu-la per la meitat i poseu-la sobre un bol amb els grans cap a baix; doneu cops a tota la superfície de la pell amb la maça d’un morter o amb una cullera de fusta i veureu que, un cop oberta, els grans es desprenen molt fàcilment. Un cop desgranada, ja la teniu a punt per aportar a la recepta la salut que us farà gaudir del que queda d’hivern amb abundància de nutrients saludables.
La recepta
Ingredients (4 persones)
- 600 g de naps (poden ser de colors diferents)
- 100 g de nous picades
- 1 c.p. de gingebre en pols
- 1 c.p. de cúrcuma en pols
- 1 c.p. de comí en pols
- 1 c.s. d’oli d’oliva
- Fulles de menta fresca
- 1 magrana desgranada
Per a la vinagreta:
- 1 c.p. de mel
- 2 c.s. vinagre de poma
- Ratlladura d’1 llimona bio
Preparació
- Renteu els naps (no cal que els peleu, si són ecològics), trossegeu-los al gust (jo els he tallat en làmines més aviat fines, de manera que serà menys temps de forn que si es tallen més gruixuts) i poseu-los en una safata de forn. Preescalfeu el forn a uns 180 ºC. Ruixeu amb oli d’oliva i les espècies en pols i barregeu. Enforneu uns 15 minuts fins que els naps estiguin tous; afegiu-hi les nous i deixeu al forn uns 10 minuts més.
- Mentrestant, elaboreu la vinagreta barrejant els ingredients. Fora del forn, barregeu els naps i les nous amb els grans de magrana, la vinagreta i trossets de fulla de menta fresca. Serviu-ho acompanyat d’amanida o, si voleu que sigui un plat més complet, amb quinoa o un llegum.
Que en gaudiu,
Molta salut!
