Sota una pell gruixuda i daurada amb tocs rojos, s’amaga un interior curull de llavors recobertes d’una polpa dolça i sucosa de color i brillantor semblant a la dels robins. Descobrim per què tots els pobles que han conegut la magrana li han atribuït nombroses propietats i com aquesta fruita tan deliciosa de començament de tardor amaga un potencial antioxidant enorme.

Aquesta fruita es coneix d’ençà dels egipcis (2500 aC) que enterraven les persones amb una magrana per desitjar-los abundància a l’altra vida. Es creu que els cartaginesos la van introduir a la regió mediterrània arran de les guerres púniques i, per això, el nom científic és Punica granatum. Els grecs i romans la van incorporar a la dieta habitual i atribuïen la plantació del primer magraner a la deessa de l’amor Afrodita. A l’Orient Llunyà, la magrana està vinculada a la fertilitat i és un present que es fa als nuvis per desitjar-los molta descendència.

Propietats nutricionals

La magrana destaca perquè conté molta aigua (més del 80%) i és baixa en sucres (només 31,8 Kcal per 100 grams). A més, té moltes vitamines i substàncies antioxidants fins al punt que la podem considerar una mena de superfruita:

Provitamina A: en forma de betacarotè (conté 30 micrograms per 100 grams de fruita comestible), es tracta d’un pigment que l’organisme transformarà en vitamina A d’acord amb les seves necessitats. Aquesta vitamina és necessària per al bon estat de la retina i la pell, entre d’altres.

Vitamina C: la magrana conté 20 mil·ligrams de vitamina C per 100 grams de fruita comestible (un valor lleugerament per sota del de la mandarina). Aquesta vitamina participa en la formació de col·lagen (important per a la pell i les articulacions), glòbuls vermells, ossos i dents, afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i prevé l’activitat negativa dels radicals lliures, que envelleixen l’organisme.

Vitamines del grup B: es tracta d’un grup de vitamines imprescindibles per al bon funcionament del sistema nerviós. D’aquest grup, la magrana destaca pel contingut en vitamina B9, o àcid fòlic, que intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d’anticossos del sistema immunològic; així com en niacina, o vitamina B3, que afavoreix el funcionament del sistema digestiu, ja que actua en la conversió dels aliments en energia.

Pel que fa als minerals:

Potassi i calci: el primer és un mineral imprescindible per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita les rampes a les extremitats. A més, intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl·lula. I el calci és el mineral més abundant del cos. La seva funció principal és la d’ajudar a construir i a mantenir ossos i dents, alhora que intervé en els processos de coagulació sanguínia.

Magnesi: es relaciona amb el funcionament de l’intestí, els nervis i els músculs i, a més, forma part dels ossos i dents, millora la immunitat i té un efecte laxant suau.

 

Efectes sobre l'organisme

La magrana és una fruita amb un potencial antioxidant molt alt: fins al punt que a les botigues especialitzades podem trobar molts preparats fets amb extractes de magrana que ens ajuden a lluitar contra l’envelliment cel·lular, a prevenir determinats tipus de càncer i a millorar la salut cardiovascular.

La base científica d’aquestes propietats la trobem en el fet que conté antocianines, polifenols, àcids orgànics i tanins, com també les vitamines i minerals que ja hem descrit en l’apartat de propietats nutricionals. Vegem, doncs, la resta de substàncies antioxidants:

Antocianines: es tracta d’un tipus de pigments amb propietats antioxidants molt fortes (fins a cinquanta vegades superior a la vitamina E i unes vint vegades superior a la vitamina C). De la mateixa manera que ajuden les plantes a protegir-se contra les radiacions solars impedint-ne l’oxidació, també ens poden ajudar a enfortir i a rejovenir els teixits de l’organisme.

Polifenols: la magrana triplica el contingut en polifenols d’altres aliments que se sap que són molt rics en aquest compost, com el te verd o el vi negre. Els polifenols són unes substàncies que sembla que interfereixen en l’oxidació prematura de les cèl·lules i que actuen en la prevenció de determinats tipus de càncers, la degeneració macular i les malalties degeneratives del sistema nerviós.

Àcids orgànics: com l’àcid cítric i l’àcid màlic, que tenen acció desinfectant, alcalinitzen l’orina i potencien l’acció antioxidant de la vitamina C. També afavoreixen l’eliminació de l’àcid úric i de les seves sals a través de l’orina; així, el consum de magrana és molt adequat en els casos d’hiperuricèmia (gota) o litiasi renal per sals d’àcid úric.

Tanins: són substàncies astringents i antiinflamatòries. Una de les funcions que tenen és la de desinflamar la mucosa intestinal (la capa que entapissa l’interior del conducte digestiu), que pot resultar molt útil en cas de malalties irritatives. Els tanins es localitzen sobretot en l’escorça (malicorium) i en les parets internes i tenen un sabor aspre i amarg.

 

Canvis vitals

La magrana s’ha utilitzat en medicina tradicional en les cures de regeneració i neteja interna, així com pels nombrosos beneficis que té en el tractament de diverses patologies:

El famós metge de l’antiguitat grega Hipòcrates (460 aC) ja la receptava per tractar les afeccions de l’aparell digestiu, curiosament en la mateixa línia que la medicina tradicional xinesa, per enfortir les genives i per alleugerir les úlceres bucals, entre d’altres.

Les gàrgares amb suc de magrana ajuden a millorar la tos seca de coll i, a més, com que hidrata molt –ja té un contingut força alt en aigua–, és eficaç en cas de febre, diarrees i còlics (utilitzant només els granets sense les parets blanques).

Les fibres insolubles de les parets blanques de la magrana s’han utilitzat tradicionalment per tractar l’estrenyiment. S’utilitza també com a fruita vermífuga per eliminar els paràsits intestinals, ja que conté alcaloides, que la fan especialment efectiva.

 

 

Com es cuina

El sabor de la magrana varia segons la varietat o el punt de maduració: pot tenir des d’un sabor una mica insípid o lleugerament dolç fins a un punt amargant i fins i tot aspre.

La fruita es menja natural, gra a gra, apartant la pell i les làmines blanques i amargants que separen les cel·les. A l’hora de comprar-ne, convé triar les magranes que tenen un color roig fosc quasi marró; com més grans siguin més sucosa serà la polpa. La pell ha de ser ben llisa i brillant sense cops ni marques. Sabem que la fruita és madura quan emet un so metàl·lic quan hi fem pressió.

Els grans de la magrana també es poden macerar amb mel, suc de llimona o most de raïm i tenen un sabor deliciós.

Un petit inconvenient de la magrana és la dificultat per pelar-la amb facilitat, però us proposem dos sistemes que us poden ajudar.

Un consisteix a tallar-la per la meitat, agafar una de les meitats, fer una mica de pressió perquè s’afluixin els grans i sobre un plat, amb el tall cap per avall, donar cops a la pell amb el mànec d’un ganivet gran mentre girem la fruita amb la mà.

Un altre procediment és tallar la magrana en quatre grills longitudinals (des del calze fins al peduncle), però només la pell que la recobreix (és a dir intentant no fer talls profunds per no trencar-los); separar aquests grills; desgranar-los amb les mans, i, a continuació, eliminar-ne les pells blanquinoses, que tenen sabor amargant i astringent.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: la magrana és una fruita típica de casa nostra, per tant, podem comprar-la a un pagès o fruiteria de confiança i obtenir així tots els avantatges d’un aliment acabat de collir.

 

Receptes bàsiques

La magrana és una fruita que no admet gaires manipulacions perquè perd frescor; per tant, les receptes que us presentem a continuació són senzilles i permeten mantenir el potencial antioxidant de la fruita.

El nostre xef Bernard Benbassat incorpora la magrana en aquesta amanida deliciosa:

Amanida equilibri

A més us proposem aquest suc antioxidant:

Suc de taronja i magrana

  • 1 magrana
  • 4 taronges
  • 1 llimona
  • Sucre de canya sense refinar i de comerç just (mascabo o raspadura)

Peleu la magrana i reserveu els granets amb unes gotes de suc de llimona. Espremeu les taronges i barregeu els ingredients amb una cullera o bé passeu-los per la batedora. Si ho voleu, podeu eliminar les llavors de la magrana fent servir un tamís i, si trobeu que és poc dolç, hi podeu afegir una cullerada de sucre de canya.

 

Resum

La magrana és una fruita de final d’estiu i començament de tardor amb molts antioxidants, que ens ajuden a prevenir l’envelliment i a preparar el cos per a les agressions de l’hivern.

Montse Reus

Montse Reus
Dietista i Ambientòloga