La magrana

Propietats nutricionals de la magrana

La magrana destaca perquè conté molta aigua (més del 80%) i és baixa en sucres (només 31,8 Kcal per 100 grams). A més, té moltes vitamines i substàncies antioxidants fins al punt que la podem considerar una mena de superfruita.

Vitamines

• Provitamina A, en froma de betacaroté

Una magrana conté 30 micrograms de betacaroé per 100 grams de fruita comestible. Es tracta d’un pigment que l’organisme transformarà en vitamina A d’acord amb les seves necessitats. Aquesta vitamina és necessària per al bon estat de la retina i la pell, entre d’altres.

• Vitamina C

La magrana conté 20 mil·ligrams de vitamina C per 100 grams de fruita comestible (un valor lleugerament per sota del de la mandarina). Aquesta vitamina participa en la formació de col·lagen (important per a la pell i les articulacions), glòbuls vermells, ossos i dents, afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i prevé l’activitat negativa dels radicals lliures, que envelleixen l’organisme.

• Vitamines del grup B

Es tracta d’un grup de vitamines imprescindibles per al bon funcionament del sistema nerviós. D’aquest grup, la magrana destaca pel contingut en vitamina B9, o àcid fòlic, que intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d’anticossos del sistema immunològic; així com en niacina, o vitamina B3, que afavoreix el funcionament del sistema digestiu, ja que actua en la conversió dels aliments en energia.

Minerals

• Potassi i calci
  • El potassi és un mineral imprescindible per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita les rampes a les extremitats. A més, intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl·lula.
  • El calci és el mineral més abundant del cos. La seva funció principal és la d’ajudar a construir i a mantenir ossos i dents, alhora que intervé en els processos de coagulació sanguínia.
• Magnesi

Es relaciona amb el funcionament de l’intestí, els nervis i els músculs i, a més, forma part dels ossos i dents, millora la immunitat i té un efecte laxant suau.

Cols de Brussel·les amb puré de carbassa i moniato i cruixent de magrana per Gina Estapé

El gran poder antioxidant de la magrana

La magrana és una fruita amb un potencial antioxidant molt alt: fins al punt que a les botigues especialitzades podem trobar molts preparats fets amb extractes de magrana que ens ajuden a lluitar contra l’envelliment cel·lular, a prevenir determinats tipus de càncer i a millorar la salut cardiovascular.

La base científica d’aquestes propietats la trobem en el fet que conté antocianines, polifenols, àcids orgànics i tanins, com també les vitamines i minerals que ja hem descrit en l’apartat de propietats nutricionals.

Vegem, doncs, la resta de substàncies antioxidants que conté la magrana:

• Antocianines. Es tracta d’un tipus de pigments amb propietats antioxidants molt fortes (fins a cinquanta vegades superior a la vitamina E i unes vint vegades superior a la vitamina C). De la mateixa manera que ajuden les plantes a protegir-se contra les radiacions solars impedint-ne l’oxidació, també ens poden ajudar a enfortir i a rejovenir els teixits de l’organisme.
• Polifenols. La magrana triplica el contingut en polifenols d’altres aliments que se sap que són molt rics en aquest compost, com el te verd o el vi negre. Els polifenols són unes substàncies que sembla que interfereixen en l’oxidació prematura de les cèl·lules i que actuen en la prevenció de determinats tipus de càncers, la degeneració macular i les malalties degeneratives del sistema nerviós.
• Àcids orgànics (com l’àcid cítric i l’àcid màlic). Tenen acció desinfectant, alcalinitzen l’orina i potencien l’acció antioxidant de la vitamina C. També afavoreixen l’eliminació de l’àcid úric i de les seves sals a través de l’orina; així, el consum de magrana és molt adequat en els casos d’hiperuricèmia (gota) o litiasi renal per sals d’àcid úric.
• Tanins. Són substàncies astringents i antiinflamatòries. Una de les funcions que tenen és la de desinflamar la mucosa intestinal (la capa que entapissa l’interior del conducte digestiu), que pot resultar molt útil en cas de malalties irritatives. Els tanins es localitzen sobretot en l’escorça (malicorium) i en les parets internes i tenen un sabor aspre i amarg.

Els canvis vitals de la magrana segons la medicina tradicional xinesa

La magrana s’ha utilitzat en les cures de regeneració i neteja interna, així com pels nombrosos beneficis que té en el tractament de diverses patologies:

El famós metge de l’antiguitat grega Hipòcrates (460 aC) ja la receptava per tractar les afeccions de l’aparell digestiu, curiosament en la mateixa línia que la medicina tradicional xinesa, per enfortir les genives i per alleugerir les úlceres bucals, entre d’altres.

La magrana te moltes altres aplicacions:

• Les gàrgares amb suc de magrana ajuden a millorar la tos seca de coll i, a més, com que hidrata molt –ja té un contingut força alt en aigua–, és eficaç en cas de febre, diarrees i còlics (utilitzant només els granets sense les parets blanques).
• Les fibres insolubles de les parets blanques de la magrana s’han utilitzat tradicionalment per tractar l’estrenyiment.
• S’utilitza també com a fruita vermífuga per eliminar els paràsits intestinals, ja que conté alcaloides, que la fan especialment efectiva.

Amanida de naps rostits amb vinagreta de magrana i nous per Cristina Arroyo

La magrana a la cuina

El gust de la magrana varia segons la varietat o el punt de maduració: pot tenir des d’un sabor una mica insípid o lleugerament dolç fins a un punt amargant i fins i tot aspre.

La magrana es menja natural, gra a gra, apartant la pell i les làmines blanques i amargants que separen les cel·les. A l’hora de comprar-ne, convé triar les magranes que tenen un color roig fosc quasi marró; com més grans siguin més sucosa serà la polpa. La pell ha de ser ben llisa i brillant sense cops ni marques. Sabem que la fruita és madura quan emet un so metàl·lic quan hi fem pressió.

Els grans de la magrana també es poden macerar amb mel, suc de llimona o most de raïm i tenen un sabor deliciós.

Com hem de pelar la magrana per no desesperar-nos?

Un petit inconvenient de la magrana és la dificultat per pelar-la amb facilitat, però us proposem dos sistemes que us poden ajudar.

El primer consell consisteix en:

1. Tallar la magrana per la meitat.
2. Agafar una de les meitats, fer una mica de pressió perquè s’afluixin els grans.
3. Sobre un plat, amb el tall cap per avall, donar cops a la pell amb el mànec d’un ganivet gran mentre girem la fruita amb la mà.

Un altre consell que us pot ser molt útil és:

1. Tallar la magrana en quatre grills longitudinals (des del calze fins al peduncle), però només la pell que la recobreix (és a dir intentant no fer talls profunds per no trencar-los).
2. Separar aquests grills i desgranar-los amb les mans.
3. A continuació, eliminar-ne les pells blanquinoses, que tenen sabor amargant i astringent.

Magranes de cultiu ecològic, proper i de temporada

La magrana és una fruita típica de casa nostra, per tant, podem comprar-la a un pagès o fruiteria de confiança i obtenir així tots els avantatges d’un aliment acabat de collir.

Les 5 millors receptes amb magranes

La magrana és una fruita que no admet gaires manipulacions perquè perd frescor; per tant, les receptes que us presentem a continuació són senzilles i permeten mantenir el potencial antioxidant de la fruita.

• Amanida equilibri pel chef Bernard Benbassat
• Naps rostits amb vinagreta de magrana i nous per Cristina Arroyo
• Pastís de cigrons amb remolatxa i magrana per Mireia Galtés
• Cols de Brussel·les amb puré de carbassa i moniato i cruixent de magrana per Gina Estapé
• Saltat de col arrissada, algues, llavors de sèsam i fonoll amb tòping de magrana per Cristina Arroyo

Tot el que no has d'oblidar sobre la magrana

La magrana és una fruita de final d’estiu i començament de tardor amb molts antioxidants, que ens ajuden a prevenir l’envelliment i a preparar el cos per a les agressions de l’hivern.