Foto: Pau Esculies

Foto: Pau Esculies

Descobrim una alga que la NASA dóna com a complement als seus astronautes. Lluny de ser un “invent” modern, es tracta d’un aliment que es consumeix des de fa milers d’anys i que existeix des de fa milions: un concentrat de nutrients que la converteix en un “superaliment”.

L’alga espirulina (un cianobacteri del gènere Arthrospira) és un organisme microscòpic que creix a les aigües dels llacs amb pH bàsic. Originària de regions concretes de Mèxic i del Txad, on la població l’ha consumida tradicionalment per la seva riquesa en nutrients, avui en dia es cultiva en condicions controlades i la trobem al mercat en tauletes o en pols. Mereix l’apel·latiu de “superaliment” perquè conté moltes substàncies nutritives, algunes en quantitats elevades, i se li atribueixen moltíssims efectes sobre l’organisme que veurem tot seguit.

 

Propietats nutricionals

S’han identificat més de seixanta ingredients actius de l’alga espirulina, dels quals destacarem els més rellevants. En primer lloc, conté una proporció molt elevada de proteïnes, entre el 60% i el 80% del seu pes en sec, que a més són de gran valor biològic, perquè contenen els vuit aminoàcids essencials; és a dir, els que l’organisme no pot processar i que necessitem obtenir amb el menjar. Aquests aminoàcids es troben en una forma fàcilment digerible i, per tant, l’alga està indicada per a les persones amb problemes d’assimilació de nutrients.

Pel que fa als greixos, l’alga espirulina conté àcid gammalinoleic (GLA), de la família omega-6, necessari per a la construcció de cèl·lules.

Vitamina A: l’espirulina és especialment rica en el pigment betacarotè que l’organisme transformarà a vitamina A, la qual intervé en diverses funcions biològiques, com la formació de determinades substàncies que formen part de la pell, els ossos, les mucoses, el sistema reproductiu i els pigments de la vista.

Vitamines del grup B: aquestes vitamines actuen conjuntament, permeten assimilar els hidrats de carboni, greixos i proteïnes, i fan possible que l’organisme es nodreixi. Destaca especialment la riquesa en B9 o àcid fòlic, que és essencial per al bon funcionament neuronal, i la B12, que tan difícil és de trobar al regne vegetal i que intervé en la formació dels glòbuls vermells de la sang. Tot i així, sembla que no acaba d’haver-hi un consens total de la comunitat científica sobre si aquesta forma de vitamina B12 vegetal és del tot assimilable i equivalent a les fonts animals superiors.

Vitamina E: és font d’aquest potent antioxidant que ens protegeix dels radicals lliures i que, per tant, té un efecte antienvelliment i també reductor del colesterol, tal com ens indica el nostre especialista el doctor Vidal-Jové.

Ferro: es tracta d’un mineral amb funcions molt importants. Forma part de l’hemoglobina, que actua en el transport de l’oxigen i el diòxid de carboni, i participa com un element actiu dels enzims relacionats amb el procés de la respiració cel·lular.

Fòsfor: es tracta del segon mineral en quantitat al cos i el trobem en totes les cèl·lules. És un dels compostos necessaris per transportar l’energia als músculs i teixits i forma part del material genètic i de la membrana cel·lular. Té una funció essencial en el bon funcionament del sistema nerviós.

Magnesi: també conté una quantitat elevada d’aquest mineral, que és un dels més importants, perquè es reparteix per tot l’organisme i participa en les funcions principals: la utilització de l’energia, la síntesi de proteïnes, el funcionament de l’intestí, dels nervis i dels músculs i, a més, forma part dels ossos i dents, millora la immunitat i té un efecte laxant suau.

Potassi: és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita que apareguin rampes a les extremitats. A més, intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl·lula.

Zinc: mineral que intervé en la síntesi d’hormones sexuals; en l’home afavoreix l’augment del nombre i de la mobilitat dels espermatozoides i eleva els nivells de testosterona.

També conté calci, manganès, seleni, crom, coure i germani, i destaca l’escassa presència de sodi.

A banda de la clorofil·la, que li confereix el color verd, conté carotens (pigments també antioxidants), àcids nucleics, enzims i fibra soluble (en forma de mucílags).

Efectes sobre l'organisme

L’alga espirulina és un dels aliments sobre els quals s’han fet nombrosos estudis en els últims anys, se li reconeixen molts beneficis, però tot i això alguns autors consideren que potser no són prou rigorosos o prou demostrats.

A continuació indiquem alguns dels efectes que sembla que pot tenir aquest aliment:

La seva riquesa en clorofil·la li atorga propietats antioxidants i facilita l’assimilació del ferro: la clorofil·la és un pigment que confereix la coloració verda i que s’encarrega de fer la fotosíntesi; la seva estructura molecular és similar a la de l’hemoglobina, d’aquí que tingui la capacitat de combatre l’anèmia, ja que contribueix a la formació dels glòbuls vermells. Alhora, la clorofil·la té efectes depuradors de la sang.

Conté l’antioxidant ficocianina (biliproteïna), que sembla que, combinat amb el seleni, té efectes anticancerígens, alhora que aquesta substància també actua d’estimulador del bon funcionament del sistema nerviós augmentant la capacitat mental i fins i tot prevenint el risc d’embòlia cerebral. Sembla que aquesta substància més els mucílags (fibra soluble) tenen efectes protectors contra els metalls pesants, especialment dels nivells tòxics de mercuri acumulats al fetge.

Pot contribuir a controlar els nivells de sucre i de lípids en sang: hi ha estudis científics que indiquen que la ingesta d’espirulina pot contribuir a rebaixar aquests nivells en els casos de pacients amb diabetis tipus 2. També hi ha estudis centrats en l’efecte modulador sobre el colesterol i protector del sistema circulatori: sembla que reduint el “dolent” –LDL– i augmentant el “bo” –HDL-. A més, sembla que té efectes a l’hora de regular la pressió arterial elevada.

Estimula el sistema immunològic i pot tenir efectes beneficiosos en els casos d’al·lèrgia: alguns estudis remarquen les propietats antibacterianes, antivirals – fins i tot en casos de la grip, l’herpes i el VIH–  i antioxidants, especialment en el cas de les persones grans amb problemes inflamatoris. Hi ha estudis que indiquen que l’alga és beneficiosa perquè inhibeix les substàncies irritatives (citoquinines; en concret, l’interleuquina) de la rinitis al·lèrgica.

Aquest efecte, que pot ser positiu en determinades persones, pot ser una contraindicació per a d’altres. Alguns autors posen un èmfasi especial en el fet que els pacients de malalties autoimmunes, com ara l’esclerosi múltiple, el lupus i l’artritis reumatoide, podrien veure augmentats els símptomes d’autoimmunitat precisament per l’estímul d’aquesta alga.

Un altre aspecte que convé tenir en compte és que les persones que pateixen de fenilcetonúria no haurien de prendre espirulina, perquè conté fenilalanina.

Finalment, alguns autors recomanen evitar-la durant l’embaràs, com Montse Bradford al seu llibre La alimentació de nuestros hijos.

Cal tenir ben present que, si es vol consumir aquesta alga com a complement, convé estar ben informat i assessorat per una persona especialitzada en dietètica i nutrició.

Canvis vitals

L’alga espirulina és considerada de naturalesa refredadora i purificadora. Té una afinitat especial pel fetge i contribueix a depurar-lo, així com a nodrir els intestins i la sang. Sembla que les persones amb excés de calor (cara vermella, pols i veu forta, naturalesa enèrgica, inquietes i amb problemes d’acumulació de tòxics) es beneficiaran especialment del consum d’aquesta alga, especialment si tenen condicions inflamatòries, com ara artritis, úlceres, hepatitis, gastritis, pancreatitis o aftes a la llengua.

L’autor Paul Pitchford, al seu llibre Sanando con alimentós integrales, recomana fer-la servir com a aliment-medicament en els casos de càncer, sida, esclerosi múltiple, artritis reumatoide, tumors, desenvolupament excessiu del fong Candida, moc excessiu i edema.

En canvi, aquest autor alerta que les persones amb símptomes de fred i amb edema a la part baixa de l’abdomen o de quistos o tumors en aquesta regió del cos haurien evitar consumir-ne de manera excessiva.

Com es cuina

L’alga espirulina la podem trobar disponible en pols a les botigues especialitzades. Aquesta presentació és la més adequada per a les nostres receptes. Es pot afegir als batuts o en cremes de verdures, i cal tenir molt en compte que s’ha de conservar sempre a les fosques amb l’envàs protector ben tancat, perquè si no es fa malbé.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: malauradament no tenim fonts properes d’aquest aliment; es tracta d’un producte que actualment es cultiva principalment a les zones tropicals del planeta i que, per tant, recorre molts quilòmetres abans d’arribar a casa nostra.

Receptes bàsiques

L’alga espirulina la podem utilitzar com un ingredient addicional o com a condiment de les preparacions de verdures, com ara cremes i sopes. Té un sabor peculiar que de vegades costa; per això convé combinar-la sàviament amb altres aliments, especialment amb un toc àcid (com la llimona), per tal d’aconseguir dos objectius: emmascarar el sabor peculiar de l’alga, i afavorir l’absorció del ferro que conté gràcies a la vitamina C de la llimona.

Podeu consultar aquesta recepta deliciosa de la Montse Vallory, que és molt refrescant i indicada per a l’època calorosa de l’any, alhora que ens ajuda a depurar l’organisme.

 

Resum

L’espirulina pot ser un bon recurs per enriquir els nostres plats amb nutrients essencials per al bon funcionament de l’organisme, des dels aminoàcids essencials que conté passant per les vitamines, minerals i nombrosos compostos antioxidants.

Montse Reus
Montse Reus

Dietista i Ambientòloga