Tal com passa amb altres malalties autoimmunes, la diabetis mellitus tipus 1 és una malaltia que cada any afecta més gent i que s’ha duplicat en l’última dècada. Aquesta malaltia autoimmune es caracteritza perquè ataca les cèl·lules beta-pancreàtiques i es desenvolupa per una interacció complexa en què participen la predisposició genètica de la persona i alguns factors ambientals, com l’alimentació.
Actualment, és fàcil trobar estudis que suggereixen una possible relació entre el blat i el desenvolupament de la diabetis tipus 1. Segurament, això és perquè, a pràcticament tot el món, el blat és l’aliment bàsic principal després del blat de moro i l’arròs.
Un dels últims estudis que trobem sobre aquesta relació es va fer el 2017 a Israel i es va publicar a la revista de divulgació científica Nutrients.
Fins al moment, el consum de blat s’ha considerat un factor important involucrat en l’aparició de diabetis tipus 1 (T1D) i altres malalties autoimmunes, com la celiaquia. Curiosament, sembla que fonts alternatives de blat d’espècies ancestrals natives podrien, en canvi, reduir la incidència de la diabetis tipus 1.
Què passa amb el blat modern?
