Però sovint no ens expliquen per què són aliments amb els quals s’ha d’anar en compte. En aquest article pretenem oferir una breu guia informativa sobre per què no és recomanable consumir certs aliments durant el període de gestació i quins en són els riscos associats.

embaras-veggie-750

L’alimentació durant l’embaràs

Durant l’embaràs, el cos de la dona se sotmet a molts canvis que li generen unes necessitats nutricionals significatives que haurà de suplir amb la dieta i que aniran variant al llarg de la gestació. És important menjar de tots els grups d’aliments, comprar sempre tan poc processat com sigui possible i, si pot ser, ecològic, per evitar l’entrada de substàncies tòxiques per al nostre organisme i per al del nadó que està creixent. No obstant això, hi ha alguns aliments amb els quals s’ha d’anar en compte, i d’altres que fins hi tot cal evitar. Però més que saber quins són, cal saber per què són perillosos.

Els riscos associats als aliments

Hi ha diversos agents biològics i també químics que són perillosos tant per a la mare com per al fetus, i que sovint són introduïts a l’organisme a través de la dieta. Alguns microorganismes i paràsits −com la Listeria monocytogenes o l’Anisakis−, així com la ingesta excessiva de metalls pesants i sobretot la manca d’alguns minerals i vitamines a la dieta poden provocar problemes greus en el desenvolupament natural de nen, per la qual cosa cal posar una atenció especial en allò que es menja.

Puc evitar riscos biològics si congelo els aliments abans de cuinar-los?

NO. En congelar l’aliment (com a mínim 24-48 hores a −20 ºC) sí que evitem que sobrevisquin paràsits com l’Anisakis, però els microorganismes com la Listeria monocytogenes es conserven a temperatures de congelació, de manera que quan la temperatura torna a ser òptima, poden seguir creixent i multiplicar-se.

Listeria monocytogenes: el microenemic de les embarassades

La Listeria monocytogenes és un bacteri patogen present en molts tipus d’aliments i entorns naturals −com el sòl o els vegetals−, aliments d’origen animal i aigües de reg. És el microorganisme amb la taxa de mortalitat més elevada (superior al 15%1), i és especialment letal en persones grans, nens, i persones immunodeprimides. A diferència d’altres patògens, la Listeria és un microorganisme capaç de sobreviure en entorns poc favorables, com poden ser altes concentracions de sal o aliments àcids. És capaç de resistir temperatures extremes, ja que sobreviu a temperatures de cocció de fins a 65 ºC i, a més, també és capaç de multiplicar-se a menys de 4 ºC2. La infecció provocada per Listeria monocytogenes es coneix com a listeriosi i és necessari un tractament amb antibiòtics específics per eradicar-la.

Quins problemes pot ocasionar durant l’embaràs?

La listeriosi es transmet al fetus a través de la placenta, i pot afectar el bebè encara que la mare no en presenti símptomes. Les conseqüències de la infecció varien segons el moment en què es produeix, ja que si té lloc durant els primers mesos de gestació sol provocar avortaments, mentre que en estats més avançats de l’embaràs, les conseqüències solen ser malformacions en el fetus, parts prematurs o mort fetal.

Quines precaucions cal prendre per no patir una infecció amb Listeria?

  • No consumiu aliments d’origen animal que hagin tingut un tractament tèrmic inferior als 65 ºC. Això vol dir que cal evitar menjar aliments com el sushi, el salmó fumat o el carpaccio, els patés i carns i peixos que no estiguin ben cuits.
  • Els vegetals crus s’han de rentar bé i fins i tot desinfectar-los. Si mengeu fora de casa, millor que no demaneu amanida, ja que no sabeu com ha estat rentada.
  • Els plats preparats o els menjars per emportar millor que no els consumiu si no sabeu a quina temperatura s’han cuit, i si teniu la possibilitat de reescalfar-los a temperatures superiors als 65 ºC, millor.
  • No consumiu productes lactis fets amb llet crua, com alguns formatges tous i frescos, ja que és força habitual trobar Listeria a la llet crua.

salmo

Anisakis: el paràsit alimentari més subestimat

L’Anisakis és un nematode, un cuc que s’alimenta d’altres organismes als quals parasita. El trobem en aliments d’origen marí, especialment en cefalòpodes com els calamars, les sépies o els pops, i en tot tipus de peixos, sobretot en el lluç i el rap. La seva presència depèn molt de l’origen del peix, ja que els peixos del Mediterrani estan menys parasitats que els peixos de mars més grans, on la contaminació amb Anisakis ja està molt estesa.

La ingesta de larves o ous d’Anisakis pot desencadenar dues reaccions:

  • Anisakidosi: és l’afectació ocasionada per la ingesta dels paràsits ja adults i vius. Els seus efectes depenen de com actuï l’animal dins nostre, però les conseqüències poden ser molt greus, ja que poden anar perforant el tracte intestinal i arribar a altres òrgans, fins al punt que només la cirurgia és capaç d’extreure els cucs.
  • Al·lèrgia a l’Anisakis: es tracta d’una resposta immunològica al peix que ha estat contaminat amb Anisakis i que es pot desencadenar encara que el paràsit no estigui viu o que el peix estigui totalment cuit.

El tractament contra l’Anisakis: no apte per a embarassades

El fet de patir anisakidosi o de tenir el paràsit durant l’embaràs no és més greu que quan no s’està en estat. El problema, però, és que el tractament necessari per combatre la infecció requereix l’ús d’albendazol, un fàrmac antiparasitari que ha demostrat que té efectes teratògens i embriotòxics, cosa que provoca malformacions en el fetus i danys severs en el seu desenvolupament.

Com podem evitar ingerir Anisakis?

És difícil evitar-ho, ja que la seva presència està molt estesa en tot el medi marí. El que sí que podem fer és assegurar-nos que ni els ous ni les larves estiguin vius quan ens els mengem. Per això cal que cuinem els aliments a més de 60 ºC, i així ens assegurarem que tot l’aliment, no només la superfície, supera aquesta temperatura de cocció. L’altre sistema és congelar l’aliment a –20 ºC durant, com a mínim, 24 hores.

Toxoplasmosi: la zoonosi més coneguda per les embarassades

La toxoplasmosi és una infecció provocada pel Toxoplasma gondii, un protozou parasitari que té com a hoste final els felins, malgrat que també habita en animals com el porc i altres mamífers i també algunes aus. El perill per a les embarassades, doncs, radica en la possible contaminació a través de la carn o aigües residuals, així com les femtes de gat. La presència d’aquest paràsit al cos d’una dona embarassada pot provocar la mort del fetus així com altres danys en el sistema nerviós i en el desenvolupament de la criatura.

Evitar la toxoplasmosi

L’analítica per determinar si ets portadora del Toxoplasma es fa de manera rutinària a les dones embarassades. En el cas que es doni positiu en anticossos del Toxoplasma vol dir que en algun moment del passat s’ha superat aquesta infecció, i en certa manera esteu protegides de tornar-la a contraure. En el cas que no l’hàgiu passat mai, caldrà prendre mesures especials en la dieta per evitar-ne el contagi.

En general es recomana no consumir carn de porc crua o curada, això inclou embotits, patés, o productes fumats. Si tenim gats a casa, cal evitar el contacte amb les femtes de l’animal o amb zones on les femtes hagin pogut estar en contacte. Tot això és per prevenció, ja que en realitat caldria ingerir aquestes femtes perquè, en el cas que estiguin contaminades amb ous del paràsit, puguin entrar dins del nostre organisme.

Compte amb els metalls pesants

Els metalls pesants són un grup d’elements amb propietats metàl·liques que s’han identificat especialment per mostrar certa toxicitat per al cos humà a partir de determinades dosis. Els més identificats són el mercuri, el plom o el plutoni, tots ells tòxics per a l’organisme; encara que també hi hem d’incloure el coure, el ferro, el cobalt, el níquel, l’arsènic o el manganès, elements indispensables per al bon funcionament del nostre cos però que a determinades dosis poden ser tòxics.

En el cas de les dones embarassades s’ha descrit que el mercuri pot provocar malformacions en el fetus i problemes en el desenvolupament dels òrgans i del sistema nerviós

En el cas de les dones embarassades s’ha descrit que el mercuri pot provocar malformacions en el fetus i problemes en el desenvolupament dels òrgans i del sistema nerviós.

La quantitat més elevada de metalls pesants es troba en els oceans. Això és perquè es bioacumulen, és a dir, que es van acumulant al llarg dels diferents nivells de les xarxes tròfiques, amb el problema afegit que no poden ser eliminats pel nostre organisme. Així, cal evitar consumir peixos de mida gran, com ara la tonyina o el peix espasa.

Les infusions, medicaments naturals

Durant l’embaràs és important beure força aigua per evitar la retenció de líquids, i una manera de fer-ho és prenent infusions. No obstant això, no hem d’oblidar que algunes de les plantes que infusionem tenen el mateix efecte que alguns medicaments i, per tant, podrien afectar la nostra salut i la del nadó.

Plantes com la ruda (Ruta chalepensis) o el poliol (Mentha pulegium) s’han descrit com a perilloses per a les dones embarassades a causa de les seves propietats avortives3.

També a la cuina trobem certes herbes com el julivert (Petroselinum hortensek) o l’orenga (Origanum vulgare), que també s’han descrit com a inductives d’avortament i contraccions uterines.

L’embaràs és una etapa de la vida molt important, i l’alimentació que se segueixi durant la gestació serà determinant per a la salut del futur nadó i de la mare.

embaras_ets

Referències:

  1. The European Union summary report on trends and sources of zoonoses, zoonotic agents and food-borne outbreaks in 2013. European Food Safety Authority (EFSA), Parma, Italy (2014). EFSA Journal 2015;13(1):3991.
  2. Risk assessment of Listeria monocytogenes in ready-to-eat foods: technical report. Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO), Rome (2004).
  3. Ciganda, C., Laborde, A., (2003). Herbal Infusions Used for Induced Abortion. Journal of toxicology, vol 41(3), 235-239.

 

sqAida A. Valverde

Dra. en Ciència dels Aliments