Arriben les festes de Nadal i també les celebracions en què l’estrella són grans àpats amb productes que no consumim habitualment.
Al costat de la sopa de galets, els canalons, les neules i torrons és habitual trobar productes que provenen de molt lluny, com, per exemple, la pinya de Costa Rica, la papaia de Mèxic, els litxis de Malàisia, els mangos de l’Índia… Són fruites que creixen en climes molt més càlids que el nostre i que, per tant, ni són pròpies de la nostra terra, ni dels nostres àpats tradicionals nadalencs.
Un aliment tan típic com el raïm que prenem per Cap d’Any prové majoritàriament de Xile. Encara que hi ha varietats tardanes de casa nostra que es cullen al desembre, la major part del que consumim en aquestes dates arriba de l’altra punta del planeta, cosa que encareix el producte i té un impacte ambiental molt elevat.
La major part del que consumim en aquestes dates arriba de l’altra punta del planeta
En aquestes dates festives no hem d’oblidar les claus d’un consum responsable: apostar sempre per aliments de temporada, de proximitat i ecològics, ja que així els aliments que consumim no necessiten químics per madurar, conservar-se i créixer, i l’impacte ambiental és molt inferior. Així posem el nostre granet de sorra per aturar el canvi climàtic, mantenir-nos lliure de tòxics químics i, igualment important, no encarir productes que, quan n’és temporada, són més barats.
Fruites i verdures de temporada
El primer pilar d’un consum responsable és consumir productes propis de la temporada i de proximitat.
Prendre productes que provenen de molt lluny implica que la fruita ha hagut de ser collida quan encara no havia assolit el punt òptim de maduració i, per tant, nutricionalment i gustativament, la fruita que posarem a taula no tindrà ni les propietats nutritives òptimes ni el gust òptim desitjat. La fruita, perquè sigui gustosa i amb totes les vitamines i minerals que ens pot aportar, s’ha de collir tan madura com sigui possible de l’arbre.
Les fruites i verdures de temporada i conreades a prop de casa solen tenir les característiques nutricionals idònies per a cada època de l’any. Per exemple, les crucíferes (la col, la coliflor, el bròquil…), o el cítrics, verdures i fruites que trobem en abundància aquesta època de l’any, són aliments que afavoreixen el sistema immunitari perquè són rics en vitamina C, que ens ajuda a prevenir refredats.
Productes de proximitat
L’altre pilar d’un consum responsable és triar productes de proximitat, buscant circuits de distribució que ens puguin abastir en un radi de cinquanta quilòmetres entre productor i el consumidor final, i evitar al màxim intermediaris que augmentin la petjada ecològica del producte i que interfereixin a l’hora de conèixer la procedència del que consumim.
Tots els productes que provenen de gaire lluny necessiten una despesa energètica molt elevada per ser portats a les nostres taules. Entre les formes més habituals de transport de mercaderies hi ha el tren, el transport que menys petjada ecològica genera, seguit del vaixell, els transports de carretera i, en últim lloc, l’avió. Segons els quilòmetres recorreguts i el transport usat des del punt d’origen fins al consumidor final, la petjada ecològica serà més o menys gran, cosa que també influeix en el punt de maduració i en les propietats nutricionals.
Si els aliments venen de l’altre costat de l’Atlàntic, hauran arribat en vaixell o avió; tots dos transports deixen una empremta ecològica elevadíssima sobre el producte. La diferència entre tots dos transports és que, si ha viatjat en vaixell, la fruita haurà estat collida quan encara era verda; i en avió haurà pogut ser collida molt més pròxima al punt òptim de maduració; tot i això, l’avió encareix el producte notablement. Per carretera, la petjada ecològica i econòmica sobre el producte augmenta segons el quilometratge entre el productor i el consumidor final. Si el producte ha estat transportat en tren, la petjada ecològica serà menor.
És millor sempre apostar per circuits de distribució curts que ens ofereixen la possibilitat de conèixer tots els implicats en el procés de distribució, l’origen del producte i ens permeten posar el nostre granet de sorra per lluitar contra el canvi climàtic. A més, si potenciem la producció local, afavorim la conservació d’espècies autòctones en perill de desaparició i contribuïm a la biodiversitat agrícola del nostre país.
Com substituïm aquestes fruites exòtiques
És cert que fruites com la papaia o la pinya contenen uns enzims digestius, la papaïna i la bromelina respectivament, que ens ajuden a digerir les proteïnes d’aquests àpats copiosos de Nadal. Si no teniu la sort que es conreïn a prop de casa vostra podeu recórrer a altres trucs o aliments per evitar les fartaneres i les digestions pesades típiques d’aquests dies:
1. Prèviament a l’àpat
Fer només un dels àpats diaris copiosos; si tenim un sopar que creiem que serà excessiu, fem un dinar lleuger. Menjar sempre amb tranquil·litat i a poc a poc i mantenir l’exercici físic habitual també en aquestes dates.
2. Els aperitius
Si us agrada començar els àpats de Nadal amb un aperitiu, eviteu els que continguin proteïna, i reserveu-la per al plat principal. Podeu apostar per una crema lleugera de verdures de temporada; de carabassa, carbassó, carxofes o remolatxa o fer uns liquats digestius com explicàvem en l’article d’aperitius saludables.
La carabassa i el carbassó són diürètics i ens permeten eliminar líquids i toxines per l’orina, i la remolatxa i les carxofes purifiquen la sang i tenen un poder antioxidant que permet captar les toxines i eliminar-les de l’organisme.
3. Els àpats principals
El caldo del dia de Nadal el podem fer molt ric en verdures; col, nap, xirivia, api, pastanagues, porros… i amb menys proteïna del que marca la tradició; així serà molt més digestiu!
Acompanyeu els plats de proteïna i greix amb una bona amanida verda de fulles amargues; escarola, endívia, ravenets… Els aliments amargs potencien la segregació hepàtica i ajuden a digerir. A més, si poseu vinagre de poma no pasteuritzat, gingebre ratllat, xucrut i germinats per acompanyar l’amanida, ho potenciareu perquè també tenen enzims digestius.
4. Les postres
Aposteu per qualsevol fruita de temporada; pomes, peres, kiwis o raïm, segons la zona on visqueu, ja que aporten fibra que ajuda a eliminar toxines i a netejar els intestins.
Unes pomes al forn amb espècies com canyella, gingebre, clau, comí, cardamom o unes peres amb gingebre, tot ben presentat, no han d’envejar res a una fruita tropical en una taula de Nadal. Si voleu alguna cosa més suau, podeu fer un sorbet de cítrics; llimona, mandarina o pomelo, que sempre ajuda a donar frescor a l’àpat i és fàcil de digerir.
5. Després dels àpats copiosos
Beveu infusions carminatives; prendre anís verd, anís estrellat, fonoll, coriandre i comí després d’aquests àpats ajuda a fer la digestió. També és important esperar tres hores després dels sopars abundants abans d’anar a dormir.
Compra de manera saludable per Nadal amb iniciatives com El Rusc Que Diu Sí!
Busca en el mapa el Rusc que està més aprop de casa teva i comença a menjar local i responsable. A més, aquest Nadal pots oferir aliments locals i de qualitat gràcies a la Targeta Regal d’El Rusc Que Diu Sí!
