Hi ha l’opinió generalitzada que el càncer està més íntimament lligat amb l’herència genètica que amb l’estil de vida. No obstant això, totes les investigacions sobre el tema coincideixen a dir que els factors genètics expliquen com a màxim el 15% de la mortalitat per càncer.
Foto: Pau Esculies
Les xifres mostren que, en general, el càncer no s’hereta, però que el que sí que s’hereta són els costums alimentaris, ambientals i de vida que afavoreixen i adoben el terreny per acabar-lo desenvolupant. S’ha vist que diferents poblacions arreu del món mostren diferents tipus de càncer en funció de l’alimentació i hàbits de vida.
La comunitat científica coincideix a destacar que els factors de risc principals de desenvolupament de càncer més extensament relacionats amb la dieta són el sobrepès i l’obesitat, amb més incidència de càncers d’esòfag, estómac, còlon, fetge, endometri, pròstata, ronyó i mama (postmenopàusic). S’estima que una alimentació saludable, un pes corporal dins dels rangs adequats i fer exercici físic de manera habitual pot contribuir a reduir la incidència entre un 30 i un 40%. Pel que fa al càncer de l’aparell gastrointestinal (esòfag, estómac i còlon), diversos estudis assenyalen que la proporció de morts lligada directament a l’alimentació podria arribar al 90%, cosa que suggereix la prevenció primària com a element clau per reduir-ne la incidència.
Prevenció primària per reduir la incidència de càncer
El càncer s’erigeix actualment com un dels problemes sociosanitaris de més magnitud. Segons dades de l’OMS, a més de les malalties cardiovasculars, el càncer és actualment una de les primeres causes de mort a tot el món. Aquest organisme considera que un 40% dels càncers es podrien evitar amb pautes de comportament saludables.
L’Associació Espanyola Contra el Càncer, per la seva banda, estima que més de 32.000 morts anuals per càncer a Espanya són degudes a una dieta inadequada i al sedentarisme, i aconsella prevenció primària, a través d’hàbits saludables, com un dels factors principals per reduir-ne la incidència.
L’occidentalització comporta molts canvis d’alimentació i estil de vida: nivells d’estrès més alts, tabaquisme, consum elevat d’alcohol, sedentarisme o sobrealimentació, ingesta excessiva de proteïna animal, productes lactis, greixos saturats, sucre blanc i altres carbohidrats refinats; hàbits que han relegat a l’oblit la dieta tradicional i que han aplanat el camí cap a una incidència més gran de càncer i altres patologies modernes, pròpies de les societats del benestar.
La cèl·lula constitueix la unitat bàsica de qualsevol ésser viu, de manera que, des del punt de vista científic, el càncer és essencialment una malaltia de la cèl·lula que es pot desenvolupar lentament, silenciosament i progressivament durant anys i fins i tot dècades abans de produir simptomatologia, segons el terreny més o menys propici en el qual es desenvolupi la cèl·lula cancerosa. Tanmateix, encara que l’organisme genera cèl·lules defectuoses constantment, el cos, gràcies al sistema immunitari, té mecanismes diferents per detectar-les i bloquejar-les.
Des d’aquesta perspectiva, s’hauria de veure el càncer com una malaltia crònica sobre la qual podem actuar diàriament en un percentatge força alt amb una alimentació equilibrada i saludable plena d’ingredients rics en fitoquímics i compostos anticancerosos, amb capacitat per tonificar el sistema immunitari i d’influir positivament sobre la salut, com els que trobem al xiitake (Lentinulaedodes), elmaitake (Grifola frondosa) o el reishi (Ganodermalucidum).
Bolets medicinals: xiitake, maitake i reishi
Tot i que fins fa poques dècades, les propietats dels fongs medicinals es desconeixien a Occident, la gastronomia i la farmacopea de la medicina tradicional xinesa han fet servir durant segles els aliments com a remeis per prevenir o tractar malalties, entre els quals hi ha una extensa varietat de plantes i extractes de fongs medicinals.
Xiitake, reishi i maitake
En aquest sentit, mereixen una atenció especial el xiitake, el maitake i el reishi. El seu valor terapèutic no es troba tant en els nutrients que contenen sinó en els principis actius, molt especialment els polisacàrids, principalment β-glucans, per la seva acció immunomoduladora i els seus àmpliament estudiats efectes anticancerígens, amb capacitat per estimular el sistema immunitari sense hiperactivar-lo.
Així, igual que la resta de nutrients que haurien de formar part d’una dieta sana, equilibrada i suficient –cereals integrals, lleguminoses, verdures, hortalisses i fruita de temporada, espècies i herbes aromàtiques, llavors, fruita seca i proteïnes saludables– aquests tres bolets medicinals, a més del seu interès nutricional, es poden incloure de manera habitual en molts plats de la cuina diària, per les seves virtuts nutricionals i terapèutiques contrastades:
- Són rics en proteïnes, cosa que els converteix en la ‘carn’ del bosc. Especialment quan són secs, es poden equiparar a la carn de vedella.
- Són relativament pobres en sucres simples, amb un índex glucèmic baix i una digestibilitat elevada, si se’n menja poc.
- Contenen una quantitat important d’hidrats de carboni complexos i fibra, indispensable per mantenir la salut de la microbiota intestinal.
- Redueixen els nivells de colesterol en sang i aporten a l’organisme gran diversitat mineral: ferro, fòsfor, seleni, potassi, zinc, manganès, coure o germani; aquest últim, fonamental en la prevenció de processos tumorals.
- Són baixos en calories i rics en aigua fisiològica, raó per la qual es fan malbé fàcilment; ideals, en quantitat moderada, en dietes de control de pes.
- Rics en oligoelements, vitamina C, ergosterol (precursor de la vitamina D, amb acció antiviral i antitumoral), provitamina A i grup B, especialment niacina i riboflavina, aquests tres bolets medicinals aporten també a l’organisme una gran varietat d’enzims i polisacàrids, especialment β-glucans, amb gran capacitat per combatre moltes afeccions i modular l’expressió dels gens en determinats tipus de càncer.
A dosis terapèutiques, les principals propietats antitumorals, quimioprotectores i immunomoduladores podrien resumir-se en els següents punts:
- Prevenció de l’oncogènesi (procés de formació i desenvolupament del tumor).
- Activitat antitumoral directa contra diversos tipus de tumors.
- Activitat immunopotenciadora contra els tumors en combinació amb quimioteràpia.
- Efecte preventiu de metàstasi.
El xiitake i el maitake, rics en proteïna i molt versàtils, ens ofereixen un ampli ventall de possibilitats per no convertir la proteïna animal, especialment carn i embotits, en el centre de la dieta. Podem incloure’ls habitualment en molts plats, tant secs i prèviament hidratats, com frescos: sopes, cremes de verdures, cereals integrals, llegums, estofats, risottos, a la planxa amb all i julivert, saltats i incorporats en amanides tèbies, empanades, coques de verdures, pastissos salats, masses per a croquetes o hamburgueses, barrejats amb algues o proteïna vegetal –com el tofu, el tempeh o el seitan–, saltats amb verdures…
El reishi, per les seves característiques organolèptiques, només es pot aplicar en algunes preparacions. Podem fer-lo servir a làmines en decocció en brous o sopes, en infusions; en pols en podem posar una mica en alguns plats, afegir un toc agredolç a vinagretes amb mel de reishi o fer-la servir per endolcir infusions, quefir, iogurt, postres…
En conclusió, evitar el sedentarisme i els hàbits tòxics, prevenir l’estrès i l’ansietat, apostar per una alimentació sana i equilibrada, amb predomini d’aliments del regne vegetal per sobre dels del regne animal i incloure a la dieta bolets amb propietats medicinals reconegudes, com el xiitake, el maitake o el reishi, constitueix, sens dubte, una arma terapèutica potent, especialment valuosa també des del punt de vista profilàctic, tant per prevenir els càncers associats a l’alimentació, com altres malalties pròpies de les mal anomenades societats del benestar.
Bibliografia
Josefina Llargués, Hongos Medicinales; Xiitake, Maitake y Reishi: Prevención y apoyo al tratamiento del cáncer (Ediciones Obelisco’14).
Josefina Llargués és propietaria d’un Centre de Teràpies Naturals, llicenciada en Psicopedagogia, postgraduada en Psicopatologia Clínica, Màster en Nutrició i Salut, Naturòpata i Homeòpata. Com a centre col·laborador de l’ETS els socis tenen un 15% de descompte en totes les activitats. Mé informació a aquí.
