La producció de plàstic ha esdevingut un problema ecològic d’abast global. En els darrers anys la consciència respecte a aquesta problemàtica havia augmentat en una part de la població, però l’arribada de la covid-19 ha suposat un augment en el consum de plàstics d’un sol ús.
Parlem de les mascaretes (el govern espanyol n’ha comprat 659 milions. I cada mascareta IIR, les més habituals al carrer, són 2 grams de polipropilè: plàstic), però no només. Guants d’un sol ús. Però no només. Un altre factor que ha fet créixer l’ús dels plàstics -i, per tant, aquests residus-és el rebuig als envasos reutilitzables generat per la por al contagi.
El plàstic és un derivat del petroli àmpliament emprat per a la fabricació diària de milions d’articles de consum i que, usat de forma irresponsable, té un gran impacte mediambiental.
Si fem l’exercici d’observar quins objectes tenim a casa veurem que, probablement, molts estan fets de plàstic. Des dels bolquers per a nadons i els productes per a la menstruació femenina, passant per peces de roba sintètiques, joguines, encenedors, burilles de cigarretes, tot tipus d’ampolles i embalatges, fins a les micropartícules que hi ha en algunes cremes exfoliants, entre d’altres, estan fets, en part, de plàstic.
Reciclar és important, però és insuficient
Hi ha qui pot pensar que el consum de plàstic no suposa un cost mediambiental perquè és un material reciclable. A prop de les nostres llars hi ha els contenidors de color groc destinats al reciclatge d’envasos lleugers. Els residus que hi dipositem són transportats a la planta de triatge, on se separen amb l’objectiu de ser portats a la planta de reciclatge corresponent.
A la planta de reciclatge de plàstic es destria aquest material segons tipologia i densitat; es renta i es fon fins a convertir-lo en petits grànuls que serveixen com a matèria primera per reintroduir-la en el cicle productiu.
El reciclatge és un procés difícil i costós a causa de la gran varietat de plàstics existents, alguns dels quals no es poden reciclar conjuntament, i d’altres són difícils d’identificar.
Efectivament, reciclar [1] és important, però és insuficient. És un fet constatat que no tot el plàstic es recicla. Alguns plàstics acaben en abocadors, plantes incineradores o, en el millor dels casos, plantes de reciclatge.
Mars i oceans ofegats a causa del plàstic
Hi ha objectes, però, que van a parar a les vies fluvials o als oceans a través dels sistemes de drenatge de les zones urbanes, de l’aigua que flueix pels abocadors, dels efluents de les plantes depuradores o de tractament d’aigües residuals, entre d’altres. Actualment, el plàstic ja és present en tots els oceans del món; les generacions futures no coneixeran mars sense plàstic.
El plàstic ja és present a tots els oceans del món; les generacions futures no coneixeran mar sense plàstics
S’ha estimat que el 80% dels residus contaminants que hi ha als oceans provenen de zones terrestres i un 20% de l’activitat marítima [2]
Així és com es creen paratges densament contaminats al nostre planeta: les illes de plàstic [3] (masses de brossa flotant amb una gran acumulació de microplàstics):
- L’illa de Henderson [4] . Al sud del Pacífic és l’illa deshabitada amb la densitat més gran de brossa del món, amb unes 18 tones de residus repartides en 37 quilòmetres.
- Kamilo Beach [4]. Situada al sud-est de la costa de Hawaii, és coneguda com una de les platges amb més acumulació de brossa procedent dels corrents marins.
A les àrees litorals de molts països ja s’hi troben altes concentracions de macroplàstics.
Com arriben els microplàstics a la nostra taula
La major part del plàstic no és biodegradable (producte o substància que es pot descompondre en els elements químics que el conformen a causa de l’acció d’agents biològics sota condicions ambientals naturals).
El plàstic no desapareix, sinó que es va descomponent en micropartícules, que són difícils de detectar i que contenen substàncies tòxiques. Quan les micropartícules plàstiques es troben al mar són fàcilment ingerides pels organismes marins que viuen prop de la superfície de l’oceà i que s’alimenten de zooplàncton, cosa que els provoca canvis hormonals.
Aquests organismes marins, al mateix temps, són ingerits pels peixos víctimes de la pesca destinada al consum humà, així que representen la porta d’entrada dels microplàstics a la cadena alimentària de l’ésser humà.
Fem camí cap a un residu zero
És en aquest escenari global que sorgeix la necessitat de replantejar-nos la nostra forma de consum. Com a ciutadania consumidora, tenim el poder de rebutjar certs productes i adquirir-ne d’altres segons els valors i les pràctiques productives que fomenten. Com a ciutadania conscient, la nostra responsabilitat hauria de ser escollir què comprem i per què.
Com a ciutadania conscient, la nostra responsabilitat hauria de ser escollir què comprem i per què.
Una filosofia de vida que opta per reduir residus és el Zero Waste (Residu Zero), que es basa a rebutjar, reduir, reutilitzar, reciclar i compostar.
- Rebutjar els productes d’un sol ús, de curta vida útil, els productes sobreempaquetats i els productes monodosi.
- Reduir el consum de productes enllaunats o empaquetats i apostar pel DIY (do it yourself, fes-t’ho tu mateix).
- Reutilitzar el màxim possible a través de la revalorització de materials i productes.
- Separar correctament els residus generats per tal de facilitar-ne el reciclatge.
- Compostar els residus orgànics per retornar-los altra vegada al cicle de producció com a adob.
Reaprofitar i reparar, en lloc de comprar
Quan comprem alguna cosa, sigui el que sigui, hauríem de fer-ho partint de la premissa que és millor reaprofitar i reparar en compte de comprar. Per trencar el cercle viciós de comprar, llençar i comprar [5] hem de buscar i trobar maneres de donar una segona vida a les coses o bé fomentar el préstec d’objectes en compte de motivar-ne la compra.
Hi ha certs objectes que els comprem per fer-los servir només uns quants instants al llarg de la vida. L’exemple paradigmàtic és el trepant.
Dirigir-se cap a un residu zero és un procés d’aprenentatge i representa un canvi d’hàbits. Per tal de no atabalar-nos, és recomanable plantejar-se els canvis d’una manera progressiva; no volem ser perfectes sinó que volem avançar cap a una forma de consum més responsable.
Si decidiu començar aquest camí veureu plàstic i altres residus pertot arreu. És important responsabilitzar-se del consum propi, però sense culpabilitzar-nos-en. Ara, ho estem intentant fer amb més consciencia i atenció. Una bona manera de plantejar-s’ho és proposar-se canviar un producte concret, buscar-ne alternatives, incorporar la més apropiada, consolidar-ne l’ús i un cop fet, proposar-se canviar un altre producte o hàbit.
10 canvis per cuidar el planeta
Hi ha certs canvis que són relativament senzills d’incorporar. D’altres poden resultar més difícils o laboriosos.
Per exemple, imaginem-nos una persona que treballa a jornada completa en una oficina i que normalment menja entremig d’hores de feina: necessita dinar. A continuació es presenten algunes alternatives perquè els àpats tinguin el mínim impacte ecològic i ens estalviem consumir la immensa quantitat d’embalatges que representa un àpat en una de les principals cadenes de menjar per endur.
1. Fes servir un cistell o una bossa de roba per fer la compra o portar menjar
Així ens estalviarem les bosses de plàstic. Es calcula que la mitjana de vida útil d’una bossa de plàstic és de vint minuts, i la seva vida residual, indefinida. Així doncs, és una bona opció portar sempre una bossa de roba per si la necessitem.
2. Amb la compra a granel evitarem l’ús d’embalatges innecessaris o excessius
- Podem adquirir tot tipus de productes a granel: cereals, llegums, vegetals, fruita, fruita seca, carn, peix, cafè, llet de vaca, formatge, etc
- Pel que fa als sucs, batuts o begudes vegetals de civada o altres cereals, ens els podem fer a casa, al nostre gust.
La compra d’aliments ecològics no comporta necessàriament una compra de residu zero; hi ha supermercats ecològics amb molts aliments empaquetats amb embalatges plàstics.
3. L’ús d’una cantimplora d’acer inoxidable o de vidre
Ens permet rebaixar el consum d’ampolles de plàstic. És còmode de transportar i es pot dur sempre a sobre. Unes bones cantimplores són les de Klean Kanteen i 24bottles.
4. Beure aigua de l’aixeta evita els residus plàstics de garrafes o ampolles de plàstic
La major part dels sistemes que hi ha al mercat (Brita, Tapp o la versió més senzilla, Kishu Charcoal) es basen en el mateix principi: carbó actiu per filtrar les impureses de l’aigua.
5. Fer servir un got de plàstic dur reutilitzable
És ideal per a les festes majors, festivals de música, pícnics, barbacoes.
- Qui hagi assistit aquest estiu a algun festival de música potser s’ha adonat de la magnitud del consum de plàstic que suposen.
- També podem portar un got específic per demanar un cafè o un te (Ecofee fa uns gots de bambú) i estalviar-nos els gots de cafè d’un sol ús. Un pot de vidre també pot fer aquest servei.
- Pel que fa al cafè, les càpsules, tot i que n’hi ha de reutilitzables, representen una gran despesa mediambiental. Sempre és millor comprar el cafè a granel i fer-lo amb una cafetera italiana, entre altres opcions, tal com s’ha fet sempre.
6. Rebutjar les canyetes de plàstic per beure
N’hi ha de reutilitzables fetes d’acer inoxidable. Les persones avesades als còctels o als sucs i al plaer de beure-se’ls amb canyetes potser les enyoraran, però tenen una alternativa.
Solen ser un dels residus que més es troben a les neteges de platges.
7. Portar el menjar en una carmanyola de vidre o d’acer inoxidable en comptes d’un recipient de plàstic
Si aneu a un restaurant i demaneu el menjar per emportar, sempre podeu sol·licitar que ho fiquin al recipient que porteu de casa. Més d’un us felicitarà i us dirà la típica frase: S tothom fes com tu…
8. Rebutjar els coberts de plàstic d’un sol ús
Fer servir coberts de metall o de fusta pensats per a una vida útil de llarga durada.
9. Usar tovallons de roba
Com tota la vida havien fet les nostres àvies i avis, en compte de tovallons de paper.
10. Per emportar-nos un entrepà podem fer servir un Boc’n’roll o paper encerat
Solucions reutilitzables per tal d’estalviar-nos el film transparent o el paper d’alumini. L’empresa Wrappa en fabrica de dos tipus: amb cera d’abelles o amb resines i oli de jojoba (apte per a persones veganes).
Els petits canvis són poderosos
Per iniciar-se en el Residu Zero és fonamental planificar les compres, ja que no tot es pot adquirir a les mateixes botigues i, a vegades, hi ha llocs on venen algun producte concret que queden lluny de casa.
Un altre factor és el temps destinat a cuinar el menjar per tal d’assegurar-se la procedència dels ingredients utilitzats i els embalatges utilitzats, o no. El camí és gratificant i us animo a endinsar-vos-hi per vosaltres i pel planeta.
Bibliografia
- [1] Per saber a quin contenidor hem de llençar els residus, hi ha l’app de “Residu on vas?”
- [2] El cas que ha sortit a la llum sobre l’empresa de recollida de residus de Barcelona no és gaire esperançador i denota la irresponsabilitat ecològica d’una de les empreses que suposadament es dedica al reciclatge de la nostra brossa: nota de premsa.
- [3] Article de Greenpeace “Cómo llega el plástico a los océanos y qué sucede entonces”
- [4] Un continente flotante de basura
- [5] És molt recomanable el documental de Comprar, tirar y comprar, de Cosima Dannoritzer, que aborda el tema de l’obsolescència programada.
- [6] Mapa de botigues a granel fet per Vivir sin Plástico
Goretti Cajide
goretti.cajide@gmail.com
Llicenciada en Humanitats (gestió cultural).
Interessada especialment en l’educació i en la literatura infantil, enteses com a eines de transformació social.
Des d’un punt de vista més personal, milita per a la transformació individual i col·lectiva vers una alimentació i un consum més responsable i ètic.
És membre de la Comunidad Lendi-vidas sin plástico, grup al Facebook que agrupa persones sensibilitzades amb la necessitat de reduir el plàstic a les seves vides i amb la necessitat de trobar-hi alternatives.
