La diabetis és una malaltia en què els nivells de glucosa en sang són molt alts. N’hi ha de dos tipus: la diabetis de tipus I també coneguda com la diabetis juvenil, ja que es diagnostica en la infantesa o joventut; i la diabetis de tipus II que es dona en edat adulta, però s’està observant que cada vegada afecta més una població més jove.
La diabetis tipus I o insulinodependent es caracteritza per una absència o insuficiència de la producció d’insulina per part del pàncrees i la no insulinodependent o de tipus II, les cèl·lules del nostre cos fan mal ús de la insulina o no en produeix prou.
Totes dues tenen una simptomatologia similar: visió borrosa, molta set (polidípsia), cansament, micció freqüent (poliúria), molta gana (polifàgia) i pèrdua de pes. A més, hi ha complicacions que se’n deriven com retinopatia, neuropatia diabètica, malalties circulatòries, cardiovasculars o renals.
A Catalunya s’estima que hi ha 600.000 persones amb diabetis; és a dir el 8,1% de la població. Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del 2016, la diabetis afecta el 8,1% de la població i aquesta estadística inclou joves a partir de quinze anys (8% homes i 8,2% dones) i dones, moltes de les quals estan embarassades. La dona, sovint és diagnosticada de diabetis tipus 2 després de passar per un embaràs en què no ha planificat els riscos i no ha cuidat el seu estil de vida i acaba desenvolupant una diabetis crònica.
Diabetis tipus II i estil de vida
Les causes principals de l’aparició de la diabetis tipus II són una dieta inadequada i la manca d’exercici físic i el tractament més eficaç per evitar-la o tractar-la és mantenir una dieta equilibrada i saludable, fer exercici regularment i incorporar vitamina C i E a la dieta, nabius, canyella o te verd, entre d’altres, com a bons antioxidants, perquè ens protegiran les membranes cel·lulars i disminuirem la glucosa en sang.
El més important, però, és reduir els sucres i processats, tan presents en el nostre dia a dia. Hem de moderar la ingesta diària de sucre, ja que a la llarga podem alterar la funció d’algun òrgan, com el pàncrees, i acabar tenint problemes per metabolitzar el sucre, cosa que pot fer que s’acumuli en sang o en orina. Les complicacions més habituals que se’n deriven són malalties circulatòries, cardiovasculars i renals.
A Etselquemenges tenim una croada perquè la població, en la mesura que pugui, deixi de consumir quantitats tan elevades de sucre com ara i per això proposem el repte d’estar deu dies sense sucre amb una formació a distància en què us donem totes les eines i suport que necessitareu amb un menú i unes pautes claríssimes per fer-ho possible.
Diabetis tipus I i autoimmunitat
La diabetis tipus I és una malaltia autoimmune en què el mateix cos ataca a les cèl·lules productores d’insulina. En conseqüència el pàncrees deixa de fabricar aquesta hormona que regula els nivells de sucre en sang.
Com hem vist, la diabetis tipus II es pot revertir duent a terme una alimentació saludable i baixa en sucres. No obstant això, és possible aconseguir alguna millora en la diabetis tipus I amb l’alimentació?
El problema que trobem en el sistema actual és que els diabètics s’alimenten de certa forma per poder aplicar-se la medicació. Això comporta que el pàncrees mai tingui un moment per descansar ni per intentar recuperar-se i que acabi acomodant-se a la situació en què ell no ha de treballar.
El protocol autoimmune (AIP) proposa una dieta amb una càrrega glucèmica baixa (els carbohidrats s’obtenen a partir de fruites i tubercles, bàsicament). Això ens facilitarà que les dosis d’insulina siguin menors.
Encara que sempre cal recordar que únicament aquelles persones que se sàpiguen autogestionar la medicació podran realitzar aquests canvis, sempre acompanyats del seu metge, ja que hi haurà canvis en la glucèmia.
