El terme entomofàgia (del grec ἔντομον, éntomon, “insecte” i φᾰγεῖν, phagein, “per menjar”) es refereix al consum d’insectes per part dels éssers humans. Els ous, larves, pupes i adults d’insectes van ser utilitzats en temps prehistòrics com a aliment pels humans, però aquesta tendència s’ha mantingut al llarg dels temps en moltes cultures. Abans de tenir eines per a la caça o l’agricultura, els insectes constituïen un component important de la dieta humana i una bona font de proteïnes en absència de carn de vertebrats.

Actualment, l’entomofàgia es practica en molts països del món, però el major consum d’insectes es troba principalment a l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina. La ingesta d’insectes complementa la dieta de dos mil milions de persones aproximadament. Però tot i haver format part de la nostra història, menjar insectes no genera gaire confiança en bona part de la societat occidental, especialment a Europa i Estats Units.

Alguns experts argumenten que renunciar a la carn de boví pot reduir més la petjada de carboni d’un individu que no fer servir cotxe

Es coneixen unes dues mil espècies d’insectes comestibles. A tot el món, les espècies més consumides són els escarabats, erugues, abelles, vespes i formigues. La majoria d’aquestes espècies conegudes es recol·lecten directament del medi natural, especialment a les regions rurals i als països tropicals amb alta biodiversitat, on els insectes han estat una font salvatge de proteïnes i micronutrients durant mil·lennis. Tanmateix, a finals dels anys noranta, va sorgir el cultiu d’insectes a escala comercial.

A la majoria de països europeus, el consum d’insectes té molt poca rellevància i sovint és considera culturalment inadequat o fins i tot tabú. Tot i així, com veurem més endavant, tenen un alt valor nutricional comparable amb la carn i peix que mengem habitualment. D’especial interès són els continguts elevats de ferro i zinc en comparació amb la carn convencional.

L’augment del creixement demogràfic en el món incrementa la demanda de fonts de proteïnes, però la quantitat de terres agrícoles disponibles és limitada. Si el creixement continua a aquest ritme, l’any 2050 es preveu que la població mundial arribarà als nou mil milions. Per alimentar totes aquestes persones, hauríem de produir gairebé el doble de menjar que es produeix actualment.

Ja fem servir el 70% de les terres agrícoles per criar el bestiar, els oceans estan sobreexplotats i el canvi climàtic i les malalties amenacen la producció agrícola. És evident que hem d’esforçar-nos per reduir els residus alimentaris i fer que la producció d’aliments sigui més eficient. Podrien ser una possible solució els insectes?

El cultiu de cereals usat en alimentació animal ocupa enormes recursos d’aigua, sòl i energia

Valor nutricional

A causa del gran nombre i la variabilitat d’espècies que hi ha, el valor nutricional dels insectes comestibles és molt divers i, per tant, difícil d’establir. El contingut nutricional pot variar considerablement fins i tot dins d’un mateix grup d’insectes en funció de l’estadi de metamorfosi, origen de l’insecte i dieta.

Tot i la variabilitat, la majoria dels insectes comestibles proporcionen l’energia i la ingesta de proteïnes suficients per a la dieta humana, així com els requeriments d’aminoàcids essencials. Els insectes també contenen molts àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats (segons el substrat alimentari), nivell comparable amb el peix, i són rics en oligoelements com el coure, ferro, magnesi, manganès, fòsfor, seleni i zinc, a més de vitamines com la riboflavina, l’àcid pantotènic, la biotina i l’àcid fòlic en alguns casos.

Els insectes, per tant, gràcies als elevats continguts de greixos, proteïnes, fibra, vitamines i minerals, són nutricionalment comparables amb el peix i la carn de ramaderia. Els grills de casa, per exemple, contenen una mitjana de 205 grams proteïna/kg; la carn de boví en conté 256. Alguns insectes arriben, fins i tot, a tenir un 80% de proteïna en pes. Alguns insectes també són sorprenentment rics en ferro, com és el cas de les llagostes, que contenen fins a 20 mg ferro/100 g, mentre que la carn de boví només en conté uns 6. Altres insectes, com els cucs de farina, són molt rics en aminoàcids essencials i àcids grassos omega-3.

Segons un estudi publicat a l’European Journal of Clinical Nutrition, el marcador de valor nutricional dels grills, larves de becut vermell i cucs de farina era significativament més sa que el de la carn de boví i pollastre i cap dels sis insectes analitzats a l’estudi no era estadísticament menys saludable que la carn.

Tenint en compte el creixement demogràfic esperat i la creixent demanda de producció de carn, cada cop més discutida per la seva poca sostenibilitat, els insectes comestibles haurien de considerar-se seriosament com a font nutricional alternativa.

Però consumir insectes és realment sostenible?

En comparació amb el bestiar, el consum d’insectes sembla més respectuós amb els recursos naturals i el medi ambient. Descobrim tot seguit en què es recolza aquesta afirmació.

Els insectes són animals de sang freda i, per tant, requereixen menys energia per mantenir la temperatura corporal interna. Això vol dir que són molt eficients convertint l’aliment en massa corporal comestible, a diferència dels animals de ramaderia. De mitjana els insectes requereixen uns 2 kg d’aliment per produir 1 kg de carn o massa d’insecte, mentre que el bestiar boví requereix 8 kg d’aliment per produir la mateixa quantitat (1 kg de carn). Això significa que es genera més biomassa utilitzant menys terra per alimentar els insectes que la ramaderia, alhora que es redueix el reg i l’ús de plaguicides. Aquest fet té una rellevància especial en el context d’una població mundial creixent que requereix cada cop més sòl per cobrir les demandes d’aliment, tant per als humans com per als animals.

D’altra banda, els insectes emeten molts menys gasos d’efecte hivernacle i contaminants (com el metà i l’amoníac) a diferència d’altres animals de ramaderia tradicional, especialment el bestiar boví i porcí. Els porcs, per exemple, produeixen entre 10 i 100 vegades més gasos efecte hivernacle per quilogram de pes. Això, sumat al fet que la cria d’insectes demana molta menys aigua i depèn menys de l’ús del sòl que l’activitat ramadera convencional, els dona una empremta ecològica relativament petita.

A més, poden consumir residus que humans i bestiar no podem. Els insectes poden alimentar-se de residus biològics (com ara residus alimentaris, adobs i fems), i transformar-los en proteïnes d’alta qualitat, que, al seu torn, poden servir per fabricar pinsos per alimentar els animals. Això significa que no competirien amb l’alimentació humana i que, fins i tot, poden ajudar a reduir la contaminació ambiental. Aquest últim punt resumeix un dels principals atractius ecològics del cultiu d’insectes.

Però sembla que encara és aviat per determinar el veritable abast que pot tenir la producció d’insectes a la cadena alimentària. Segons un estudi del 2015 publicat per la revista Plos One, es necessita més recerca per poder afirmar que els insectes tenen el potencial de ser la “carn” del futur.

Els investigadors van criar grills amb cinc dietes diferents, des de cereals fins a dietes altament cel·lulòsiques, per mesurar el grau de creixement dels grills i la quantitat de proteïnes comestibles que podien produir. Els resultats, en aquest cas, no van ser tan optimistes. Els que s’alimentaven amb una dieta a base de residus alimentaris processats tenien taxes de conversió d’aliments i proteïnes que no eren gaire més eficients que els pollastres. En canvi, els grills que presentaven un creixement òptim i una taxa de conversió de proteïnes elevada eren els que menjaven una dieta basada en grans, similar a la de la majoria de pollastres. En aquest cas es demostra que els guanys de sostenibilitat associats al cultiu de grills com a font alternativa de proteïnes dependran, en gran part, de què s’alimenten els grills i amb quins sistemes de producció ramadera es comparen. Tot i així, es tracta d’un estudi dut a terme només amb grills.

Quins altres sectors es poden veure afavorits amb el cultiu d’insectes?

Els insectes poden ser considerats un recurs alimentari tant per als humans com per als animals. Tenint en compte que es requereixen grans volums d’aliment per a mascotes, ramaderia i aqüicultura, i que el cultiu d’aus, porcs i peixos fa servir més del 75% de l’alimentació global produïda, el potencial de les indústries per produir insectes com a font de proteïnes és enorme.

Durant dècades la farina de peix, per la seva elevada qualitat nutricional, ha estat un dels ingredients principals a les formulacions de pinsos per a animals domèstics, bestiar i inclús peixos de cultiu. Però a causa de la sobrepesca que hi ha hagut per l’alta demanada, la farina de peix cada cop és un recurs més limitat i altament influenciat per les fluctuacions climàtiques, i això l’ha encarit. Aquest fet contribueix a fer que l’ús de farina d’insectes com a font alternativa de proteïnes es converteixi en una opció d’interès creixent i més responsable per part de la indústria alimentaria; per això cada cop més empreses innovadores aposten pel cultiu d’insectes. Això tindria l’avantatge afegit de reduir la pressió existent en les captures de peixos destinades a alimentació animal i, per tant, d’augmentar l’oferta de peix salvatge disponible per a l’alimentació humana.

A tot el món, més d’un terç de la producció total de cereals es destina a l’alimentació ramadera cada any, mentre que podria alimentar almenys tres mil milions d’humans.

Menjar insectes pot salvar el planeta i posar fi a la fam?

L’any 2013, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), va publicar un informe sobre insectes comestibles que va despertar opinions ben diverses. Recomanava el consum d’insectes per tal que un nombre cada vegada més gran de persones es pugui alimentar, però també instava les societats occidentals més desenvolupades a regular-ne la comercialització per assolir una alimentació més sostenible.

La producció massiva d’insectes probablement no pot resoldre la fam al món, ja que el problema de la fam d’avui dia no rau en la quantitat ni la producció, sinó en l’accés i la distribució. Segons el Programa Mundial d’Aliments de les Nacions Unides, la raó per la qual la gent té fam no és per escassetat d’aliments: és la pobresa, el canvi climàtic, la guerra, els mercats inestables i els residus alimentaris; un terç de tot el menjar del món es llença o es desaprofita.

Però, d’altra banda, s’espera que la demanda de carn augmenti globalment un 76% des del 2005 fins al 2050 i per a aquest mateix any s’estima que la població mundial arribarà als nou mil milions de persones. Si, a més, tenim en compte la situació actual sobre l’escalfament global del planeta és ben clar que necessitem un canvi dietètic fent servir fonts de proteïnes alternatives, com ara microalgues, algues, llenties d’aigua, colza i insectes.

Com ja hem vist, la majoria d’estudis apunten que els insectes comestibles són una font d’alimentació sostenible i amb un alt valor nutricional. A més, el cultiu d’insectes pot proporcionar llocs de treball i ingressos a persones que viuen en zones rurals més pobres.

Criar insectes per consum humà o animal és una possible alternativa per satisfer aquesta demanda global. Cal, però, seguir investigant per desenvolupar i automatitzar tecnologies de processament de cria, collita i postcollita que resultin rendibles i eficients des del punt de vista energètic, així com procediments sanitaris per garantir la seguretat d’aliments i pinsos i elaborar productes derivats dels insectes que siguin segurs i puguin adquirir-se a un preu raonable a escala industrial, especialment en comparació amb els productes carnis.

Algunes empreses europees ja comencen a apostar pel consum d’insectes per alimentació humana, podem trobar des de farines d’insecte fins snacks, barretes i piruetes amb llagostes. I vosaltres? Esteu disposats a incloure insectes a la dieta amb l’objectiu de ser més sostenibles?

Avantatges ambientals del cultiu d’insectes versus producció ramadera

  • Els insectes tenen una alta eficiència de conversió d’aliments a biomassa.
  • Els gasos d’efecte hivernacle i emissions d’amoníac generats pels insectes són inferiors als del bestiar convencional.
  • Els insectes poden alimentar-se de residus orgànics i subproductes per transformar-los en proteïnes d’alta qualitat, tot reduint la contaminació ambiental.
  • Els insectes requereixen molta menys aigua que el bestiar tradicional.
  • La cria d’insectes fa servir menys àrea de sòl que l’activitat ramadera convencional.

Referències bibliogràfiques

  1. van Huis A. Edible insects contributing to food security? Agriculture & Food Security. 2015;4:20.
  2. van Huis A, van Itterbeeck J, Klunder H, Mertens E, Halloran A, Muir G, Vantomme P. Edible insects: future prospects for food and feed security. FAO Forestry Paper. 2013;171.
  3. Kouřimská L, Adámková A. Nutritional and sensory quality of edible insects. NFS Journal. 2016;4:22-26.
  4. Lundy M, Parrella M. Crickets Are Not a Free Lunch: Protein Capture from Scalable Organic Side-Streams via High-Density Populations of Acheta domesticus. PLoS ONE. 2015;10(4).
  5. Payne CLR, Scarborough P, Rayner M, Nonaka K. Are edible insects more or less healthythan commonly consumed meats? A comparison using two nutrient profiling models developed to combat over- and undernutrition. European Journal of Clinical Nutrition. 2016;70:285291.

 

Pili Gonzalvo

Bioquímica, estudiant de Dietètica Integrativa i blogger d’alimentació saludable