La malaltia inflamatòria intestinal, també coneguda amb l’acrònim MII, fa referència a un grup de malalties cròniques, inflamatòries i, generalment, progressives de l’aparell digestiu que poden arribar a causar un mal permanent a l’intestí. Segons la patologia, afecta zones diferents del tracte intestinal, i també pot tenir manifestacions extraintestinals.
Té una prevalença particularment alta a l’Amèrica del Nord, Europa Central i septentrional. Engloba diverses malalties, no obstant això, les més comunes són la malaltia de Crohn (EC) i la colitis ulcerosa (CU). Tot i que també es consideren MII la colitis indeterminada o inclassificada (CI), la colitis microscòpica (CM) i la reservoritis.
Com totes les malalties autoimmunes, la MII pot passar per períodes d’inactivitat amb molt pocs símptomes (estat de remissió), que poden alternar amb brots o períodes actius de la malaltia, en els quals sí que hi ha símptomes.
No hem de confondre MII amb SII. Mentre que el primer terme fa referència a un atac autoimmune, el segon és un trastorn que afecta les contraccions musculars de l’intestí.
Per què apareix la malaltia infamatòria intestinal?
Com passa amb la resta de patologies autoimmunes, encara no se’n coneixen les causes. Malgrat això, es creu que els factors desencadenants són la suma de factors genètics, ambientals (dieta, exercici físic, gestió de l’estrès, descans adequat…), contaminació ambiental i estat de la microbiota. S’ha observat que els pacients amb MII tenen un perfil de microbioma intestinal disbiòtic, que es caracteritza per una diversitat bacteriana intestinal més pobra.
Les diferències entre Crohn (EC) i colitis ulcerosa (CU)
Com hem dit, la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa són les dues MII més comunes. Per això, ens centrarem en aquestes dues.
Malaltia de Crohn
La malaltia de Crohn es pot donar en qualsevol lloc de tracte gastrointestinal –des de la boca fins a l’anus–, encara que sol afectar, generalment, a l’ili terminal i diversos segments del còlon.
En aquesta patologia, la inflamació és a la mucosa i al teixit muscular i pot derivar en complicacions com fissures, fístules, dèficits nutricionals, abscessos, febre, estenosi o perforacions intestinals.
Quan hi ha malaltia de Crohn, la femta no sol tenir sang ni mucositat com passa en colitis ulcerosa, però poden aparèixer símptomes com diarrea, nàusees, vòmits i dolor abdominal sever i continuat.
Colitis ulcerosa
A diferència del Crohn, en la colitis, la inflamació afecta el revestiment del còlon i recte, es limita a la mucosa i se sol presentar de forma més uniforme i contínua.
En aquesta patologia, sol haver-hi més sang i mucositat a la femta, mentre que no veiem tants vòmits o nàusees. El dolor sol ser intermitent i sol acompanyar moviments intestinals, encara que no és freqüent que apareguin fístules, fissures o estenosis.
Quins símptomes són freqüents en MII?
Els símptomes més comuns en les MII inclouen:
- Diarrea
- Pèrdua de pes
- Femta amb sang
- Còlics i dolor abdominal
- Anèmia i cansament
- Necessitat urgent d’anar al bany
- Incontinència
- Febre
- …
De totes maneres, també pot haver-hi manifestacions extraintestinals que poden afectar diferents òrgans i parts del cos com articulacions, pell, fetge o ossos, entre d’altres.
Dèficits nutricionals habituals
Tenint en compte que els símptomes habituals tenen relació amb la pèrdua de pes i la malabsorció, és habitual que els pacients amb aquestes patologies tinguin dèficits nutricionals. De fet, els dèficits afecten entre el 50-70% de pacients amb EC, mentre que en CU els casos se situen entre el 18-62%.
Els dèficits de nutrientes afecten entre el 50-70% de pacients amb EC i entre 18-62% en pacientes amb CU
Això pot passar, com he dit, per una reducció de la ingesta, la malabsorció de nutrients o un metabolisme més accelerat, per exemple. A llarg termini això pot suposar problemes en el creixement i desenvolupament en infants, atròfia de les vellositats intestinals, anèmia…
Els nutrients que solen faltar més sovint són:
- Vitamina D. La falta d’aquesta vitamina pot portar problemes ossis com osteopènia i osteoporosi.
- Ferro. Pot derivar en anèmia i problemes relacionats.
- Vitamina B12. Habitual en casos d’inflamació o extirpació de l’ili terminal.
- Vitamina B9. Per extirpació del jejú, baixa aportació a través de l’alimentació o ingesta de sulfasalazina.
- Calci. Sobretot en pacients tractats amb corticoides. En aquest cas és important prendre vitamina D com a complement per ajudar a absorbir el mineral.
- Altres: sodi, potassi, vitamines liposolubles…
Per això és important fer un cribratge nutricional i identificar els pacients que puguin necessitar una valoració per fer un tractament nutricional adequat.
Com es diagnostica una MII?
Per fer el diagnòstic es fan servir diferents paràmetres:
- Clínica: és a dir, simptomatologia, antecedents familiars…
- Serologia: per fer un bon diagnòstic s’hauria de fer l’hemograma complet, un cribratge bàsic de celiaquia, nivells de ferro (per saber si hi ha anèmia), vitamina B9 i/o B12, anticossos específics (p-ANCA per a CU i ASCA per a EC), proteïnograma i albúmina, proteïna C reactiva i zinc.
- Proves en femta: amb un interès especial en la calprotectina fecal (que es fa servir com a biomarcador d’inflamació intestinal), un coprocultiu o cultiu de femta i presència de sang a la femta.
- Proves d’imatge: radiografia, ecografia, TAC…
- Proves endoscòpiques amb biòpsia: ileocolonoscòpia, gastroscòpia, enteroscòpia, colonoscòpia…
És important tenir en compte que sempre cal fer un diagnòstic diferencial, ja que la malaltia es pot confondre amb altres problemàtiques com infeccions bacterianes, paràsits, fongs i virus. Passa també amb els símptomes, que són molt similars als d’altres patologies com SII, celiaquia o altres malalties autoimmunes, per exemple.
Tractament farmacològic
Com que són patologies autoimmunes i cròniques, de moment no hi ha un tractament curatiu. De tota manera, es poden abordar de maneres diferents per intentar frenar-ne l’evolució i aconseguir unes condicions dignes i adequades per viure amb la mínima molèstia possible.
Per tractar aquestes patologies es fa servir una varietat de tractaments molt àmplia segons la gravetat del brot (lleu, moderat o greu). Entre d’altres, trobem:
- Aminosalicilats i corticoesteroides: Normalment usats per reduir la inflamació.
- Immunomoduladors: ajuden a mantenir la remissió de la malaltia suprimint la resposta immunitària de l’organisme. Solen ser eficaços per mantenir la remissió.
- Biològics: es donen quan no s’ha respost bé al tractament convencional. Ajuden a controlar símptomes i mantenir la remissió.
- Cirurgia
Tractament dietètic
A més del tractament al·lopàtic, l’alimentació és un altre dels grans aliats –o enemics– de la MII. Alguns estudis epidemiològics suggereixen que la dieta mediterrània –la de debò, no la que fa gran part de la població actualment– o la basada en verdura –amb molta fibra dietètica, fruita, vegetals i fonts riques en omega-3– s’associen a un risc més baix de MII. En canvi, dietes riques en processats, additius, greixos de baixa qualitat i carn vermella s’associen a un risc més alt de desenvolupar MII.
De manera general, podríem dir que un pacient amb MII hauria de basar l’alimentació en:
- Vegetals
- Fruites
- Llegums
- Greixos saludables com omega-3 (destacat com a factor protector per a l’aparició de brots)
- Fibra (sempre vigilant la quantitat, perquè no tothom la tolera. En brot, per exemple, no es recomana)
- Cereals integrals
- Proteïna (amb equilibri entre proteïna animal i vegetal)
I evitar:
- Greixos de baixa qualitat
- Refinats
- Sucre
- Consum baix de fibra
- Alcohol
- Carns processades
En un estudi força recent que va analitzar l’impacte de diferents estratègies dietètiques per mantenir la remissió clínica en CU i EC, es va observar que les que van tenir més èxit compartien, a més del que s’ha dit, el fet que eliminaven altres possibles aliments problemàtics com el blat i altres grans, el gluten, la carn processada i els processats en general, el cafè i els lactis.
Les estratègies dietètiques que van tenir més èxit compartien l’eliminació de el blat i altres grans, el gluten, la carn processada i els processts en general, el cafè i els lactics.
Com sempre, cada cas és un món i hi ha molts factors implicats en el desenvolupament i aparició de brots en aquesta mena de patologies. A més, tampoc hem d’oblidar altres aspectes també molt importants, com l’exercici (sobretot el de força), un descans suficient i adequat, uns nivells correctes de vitamina D, gestionar l’estrès i un bon estat emocional i mantenir bones relacions socials.
Èxit del protocol autoimmune (AIP) en pacients amb Crohn i colitis ulcerosa
Sabem que hi ha maneres de controlar i millorar l’evolució d’aquestes malalties. No obstant això, no tothom té bons resultats amb les propostes convencionals. Per sort, cada vegada és més habitual trobar estudis relacionats amb malalties autoimmunes i alternatives concomitants als tractaments al·lopàtics.
Segurament ja coneixeu el protocol autoimmune, del qual hem parlat sovint en la nostra revista. Però sabíeu que el primer estudi de l’AIP es va fer amb pacients amb malaltia de Crohn i colitis ulcerosa i que va obtenir molt bons resultats?
Tot i que és un estudi amb pocs pacients, els resultats són prometedors. De fet, és un protocol que apliquem habitualment en consulta i, si se segueix de manera adequada, els símptomes sempre milloren. En l’estudi, el 75% dels pacients va aconseguir mantenir-se en remissió a partir de la sisena setmana i es va continuar en la fase de manteniment.
Si tens alguna malaltia inflamatòria intestinal, no acabes de millorar amb els tractaments farmacològics convencionals i creus que pots fer alguna cosa més per millorar la teva condició, t’animo a fer el “Repte AIP”. En aquest repte, es prescindeix dels aliments que es van eliminar en les estratègies dietètiques que van tenir èxit en l’estudi esmentat més amunt i s’apliquen tots els canvis necessaris perquè la simptomatologia millori.
| Vull més informació del Repte AIP |
Bibliografia
- ACCU Catalunya, Confederació ACCU, Crohn i Colitis Ulcerosa. ¿Qué es la enfermedad inflamatoria intestinal? Recuperado de: https://accuesp.com/crohn-y-colitis/la-enfermedad/que-es
- Gómez, V. (2020). Qué comer con Crohn o colitis ulcerosa.. [Video]. Retrieved from https://www.youtube.com/watch?v=HLTQdXN3S-Q&ab_channel=ACCUCatalunya
- Gkikas, K., Gerasimidis, K., Milling, S., Z.Ijaz, U., Hansen, R., K.Russel, R.Dietary Strategies for Maintenance of Clinical Remission in Inflammatory Bowel Diseases: Are We There Yet? Nutrients 2020, 12(7), 2018; https://doi.org/10.3390/nu12072018
- Leone S., Samhan-Arias A., Ben-Shachar I., Derieppe M. , Dinc F. , Grosu I. , Guinea C. , Lignell J. , Smailys G. , Sturludóttir S., Squires S., Gionchetti P. , Eliakim R., Gaarenstroom J., (2017)ECCO-EFCCA Patient Guidelines on Ulcerative Colitis (UC), Barcelona, España.
- Dudley M. , Kojinkov M. , Baraga D., Donnet X. , Groß E. , Lantzanaki S. , Markus de Kwaadsteniet T. , McArdle T. , Mossakowska M. , Perovic M., Sander C. , Ludlow H., J Mantzaris G., Dignass A., Murciano F. (2017) ECCO-EFCCA Patient Guidelines on Crohn’s Disease (CD), Barcelona, España.
- Konijeti, G. G., Kim, N., Lewis, J. D., Groven, S., Chandrasekaran, A., Grandhe, S., Diamant, C., Singh, E., Oliveira, G., Wang, X., Molparia, B., & Torkamani, A. (2017). Efficacy of the Autoimmune Protocol Diet for Inflammatory Bowel Disease. Inflammatory bowel diseases, 23(11), 2054–2060. https://doi.org/10.1097/MIB.0000000000001221Inflamm Bowel Dis. 2017 Nov; 23(11): 2054–2060. Published online 2017 Aug 29. doi: 10.1097/MIB.0000000000001221
