Al llarg de les últimes dècades, diverses recerques científiques han estudiat l’impacte de la contaminació atmosfèrica sobre les capacitats cognitives infantils. Tot i això, els estudis sobre els canvis que podria provocar en el cervell en creixement encara són escassos. Ara, una recerca liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per La Caixa, revela un vincle entre la contaminació atmosfèrica i modificacions en el cos callós. Les alteracions en aquesta zona del cervell estan relacionades amb trastorns del neurodesenvolupament com el de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i el de l’espectre autista (TEA).

Es relaciona la contaminació durant l'embaràs amb TDAH en nens

L’estudi s’ha publicat en el marc del projecte Breathe, les troballes prèvies del qual ja apuntaven a l’existència d’efectes perjudicials de la contaminació de l’aire sobre les funcions cognitives d’infants en edat escolar i també a canvis funcionals en aquest òrgan.

Efectes de la contaminacií durant l’embaràs en l’infant

Aquest cop, el personal investigador va examinar la relació entre l’exposició prenatal a les partícules fines (PM2,5), presents en aires urbans, i la mida del cos callós en la infància. Per fer-ho, van estudiar 186 nens i nenes de quaranta escoles de Barcelona. La quantitat de partícules PM2,5 a la qual s’havia exposat cada embarassada i el seu fill o filla es va calcular gràcies a dades del projecte Escape (European Study of Cohorts for Air Pollution Effects) i a l’historial de residència de cada infant. D’altra banda, la informació sobre l’anatomia cerebral dels petits es va obtenir a través de ressonàncies magnètiques i les dades sobre el seu comportament es van extreure de qüestionaris emplenats pels progenitors, així com pel professorat.

Tal com explica la primera autora de l’article, publicat a Environmental Research, Marion Mortamais, es van centrar en l’exposició durant l’embaràs perquè “es tracta de l’època en la qual les estructures cerebrals s’estan formant, i els danys provocats per l’exposició a alts nivells de contaminació podrien ser permanents”. Segons Jesús Pujol, director de recerca de la Unitat de Ressonància Magnètica de l’Hospital del Mar, investigador de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i responsable de fer les ressonàncies magnètiques, “saber els danys cerebrals causats durant l’etapa prenatal podria ser molt útil a l’hora de predir i tractar problemes de conducta que normalment es diagnostiquen més tard, en la infància”.

D’acord amb els resultats de l’estudi, l’exposició prenatal a les partícules fines, especialment durant l’últim trimestre de l’embaràs, pot induir canvis estructurals en el cos callós observables en infants de vuit i dotze anys. Concretament, un augment de 7 μg/m3 en els nivells d’aquestes partícules es va associar amb una reducció de gairebé el 5% del volum mitjà del cos callós.

Els nostres resultats són preocupants per diverses raons”, comenta Jordi Sunyer, líder de la recerca i cap del Programa d’Infància i Medi Ambient d’ISGlobal. “En primer lloc, perquè provenen de casos d’exposició prenatal crònica a nivells de PM2,5 que no excedeixen el valor límit establert per la Unió Europea (25 μg/m3). En segon lloc perquè, tot i que no es tracta d’una alteració específica d’aquests trastorns, la reducció del volum del cos callós és una característica comuna del TDAH i del TEA. Finalment”, afegeix l’investigador, “els infants amb el volum del cos callós reduït en un 5% van mostrar uns nivells d’hiperactivitat més alts”.

Projecte BiSC: una crida a dones embarassades

Actualment, el projecte BiSC (Barcelona Life Study Cohort) continua les línies de recerca encetades per Breathe. “Ara volem anar més enllà i analitzar el cervell amb imatges abans i després del naixement, a més d’avaluar l’exposició de manera individual”, explica Sunyer.

El projecte BiSC és un dels estudis més complets fins avui per entendre com afecta la contaminació atmosfèrica a la salut dels bebès i al seu desenvolupament cerebral fins i tot des d’abans de néixer. S’està duent a terme a la ciutat de Barcelona sota la coordinació d’ISGlobal i en col·laboració amb BCNatal (Hospital Sant Joan de Déu, Hospital Clínic i Universitat de Barcelona) i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

BiSC requereix que hi participin unes 1.200 embarassades voluntàries. Les dones interessades poden sol·licitar informació i apuntar-se a través del web www.projectebisc.org.

Confinats
sense processats

Et regalem
l'ebook BERENARS SANS
amb el qual:

  • Aprendràs 20 receptes dolces i salades per a petits i grans.
  • Cuinaràs magdalenes, galetes, pans i coquetes sense sucre amb els nens.
  • Aprofitaràs la situació actual per millorar la teva alimentació i la dels teus.
Accepto la política de privacitat